31 maig 2020

Anar al contingut

SISTEMA FISCAL LOCAL

¿Qui (no) paga l'IBI?

La llei eximeix de liquidar el tribut local des d'esglésies fins a fundacions i legacions diplomàtiques

El Tribunal Suprem avala que companyies com REE paguin una taxa municipal per la xarxa elèctrica

Agustí Sala

¿Qui (no) paga l'IBI?

L’impost de béns immobles (IBI) suposa gairebé el 30% dels ingressos no financers dels ajuntaments espanyols (més de 13.000 milions d’euros). El paguen essencialment els particulars i empreses propietàries de vivendes i edificis, que veuran com s’incrementa aquest any en molts casos després de l’actualització dels valors cadastrals, fora que els consistoris reduïssin abans d’acabar el 2016 els tipus de l’impost per rebaixar l’impacte de la pujada.

Però la veritat és que és un impost que té moltes exempcions, que van des de les esglésies i altres temples de culte fins a estacions de tren, la xarxa ferroviària i les escoles públiques, i també les concertades, prèvia sol·licitud a l’Administració corresponent, com preveu la llei d’hisendes locals. La llista és extensa i inclou també les casernes, comissaries, presons, consolats i ambaixades, a més de les fundacions, la Creu Roja i l’ONCE, com estableix la llei de règim fiscal d’entitats sense ànim de lucre.

Relació complicada

Com a exemple, en el cas de l’Església catòlica, les exempcions s’estenen a les 23.000 parròquies existents a Espanya (dades de la Conferència Episcopal) i les congregacions i ordes religiosos, i també a les residències dels bisbes, canonges i sacerdots, segons estableix l’Acord entre l’Estat i la Santa Seu sobre Afers Econòmics, del 3 de gener del 1979.

A més a més, la relació de determinades activitats econòmiques amb les arques municipals resulta complicada, per l’interès a recaptar més per part dels municipis i d’evitar càrregues per part de les empreses. Passa amb l’IBI, però també amb altres gravàmens que apliquen els consistoris per millorar els seus ingressos. I es tradueix en impugnacions judicials.

Les companyies especialitzades en el transport d’alta tensió, com Xarxa Elèctrica (REE), van patir la setmana passada un fort revés a l’avalar el Tribunal Suprem a través de diverses sentències que les seves infraestructures de xarxa elèctrica són equiparables a construccions i han de pagar la taxa per l’ús del domini públic, igual que les canalitzacions de gas. En resum, han de liquidar aquesta càrrega ja sigui per l’estesa en alçada com per les infraestructures subterrànies.

Les companyies no pagaven aquesta taxa perquè o bé no la reconeixien o els semblava molt elevada, i la recorrien als tribunals. Ara el Tribunal Suprem, que és l’última instància judicial a la qual recórrer, no els ha donat la raó. S’estima que aquesta resolució afavorirà les arques de gairebé 5.000 municipis, en especial petits i mitjans. Es va viure una situació similar amb les operadores de telecomunicacions i la taxa per ús de l’espai radioelèctric.

Un altre dels punts conflictius són les autopistes, no perquè n’estiguin exemptes però sí perquè tenen una bonificació del 95%. En tot cas, Abertis, la principal companyia concessionària del sector, començarà aquest any a pagar el 100% del que li correspon per l’IBI als municipis pels quals transcorren les seves vies de pagament, a l’AP-7 (la Jonquera-Barcelona, Barcelona-Tarragona i Montmeló-el Papiol) i l’AP-2 (Saragossa-Mediterrani), o pels quals discorre la que explota la seva filial Invicat (C-31/C-32 Montgat-Palafolls i C-33 Barcelona-Granollers), després de liquidar-ho amb una bonificació del 95%. Es dona la circumstància que la concessió de la primera en el seu tram valencià venç el 2019, i a la part nord, el 2021, igual que l’AP-2.

«Ho preveia així el contracte concessional», explica un portaveu de la companyia. En canvi ho ha pagat des del començament a la filial Aucat (C-32 Castelldefels-Sitges-el Vendrell), mentre que a Iberpistas (AP-6 Villalba-Adanero) no haurà de liquidar l’IBI complet fins al 2019, tal com estableix el contracte concessional.

El cert és que els consistoris se les empesquen totes per millorar els ingressos. L’Ajuntament de Madrid, per exemple, ha posat en marxa una taxa d’aprofitament del domini públic que suposarà, per a les entitats bancàries, el pagament d’un impost municipal per la ubicació de caixers automàtics a la via pública i, en concret, a les façanes. És previst que ingressi més de 700.000 euros a l’any amb aquest gravamen. A les ordenances fiscals de Barcelona ja existeix aquest tribut.

Temes: IBI Impostos