28 set 2020

Anar al contingut

COMPTES PÚBLICS

Hisenda calcula que Catalunya va registrar un dèficit fiscal de 8.800 milions el 2013

El ministeri actualitza amb dades del 2013 el seu balanç d'ingressos i despeses públics basat en el mètode de càrrega-benefici

Madrid lidera el desequilibri, amb un dèficit de 17.591 milions, i Andalusia el superàvit, amb 6.164 milions més de despesa que rep que d'ingressos que aporta

SALVADOR SABRIÀ / BARCELONA

Catalunya va registrar un dèficit fiscal de 8.800 milions d'euros el 2013, el segon més alt de totes les comunitats autònomes, darrere de Madrid, que el va tenir de 17.591 milions, segons les dades facilitades aquest dimarts pel Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. Per arribar a aquesta dada, l'anomenat Sistema de Comptes Públics Territorialitzats (SCPT) realitza una radiografia detallada de la distribució territorial dels pressupostos públics "des d'una òptica de càrrega-benefici, tant pel costat de l'ingrés com de la despesa". La metodologia, desenvolupada pels economistes Ángel de FuenteRamón Barberán i Ezequiel Uriel, és diferent de la que utilitza la Generalitat per calcular el citat dèficit fiscal.

Segons els càlculs d'Hisenda, Catalunya va aportar uns ingressos fiscals a l'Estat superiors en 9.818 milions d'euros a la mitjana i va rebre també 1.018 milions més de despesa pública que la mitjana. El saldo final entre les dues xifres és el citat dèficit de 8.800 milions.

SALDO PER CÀPITA

Si es calcula en percentatge del producte interior brut (PIB), el 2013 equivalia al 4,53%. El SCPT calcula també el saldo fiscal per càpita i en aquest cas el resultat és que cada català va aportar 1.103 euros més d'ingressos fiscals que la mitjana espanyola, va obtenir 135 euros més de despesa pública que la mitjana i la diferència entre els dos conceptes aporta un dèficit fiscal per càpita de 1.168 euros el 2013. Des d'aquest punt de vista, Madrid continua al primer lloc per dèficit per càpita, mentre que Catalunya se situa en el tercer lloc, superada per les Balears, amb 1.364 euros per càpita.

LES MÉS BENEFICIADES

En el costat oposat, el de les autonomies que reben molt més del que ingressen per impostos, destaca en saldos totals Andalusia, amb un superàvit de 6.154 milions, seguida de Castella i Lleó (4.612), Galícia (3.655), Canàries (3.569) i Extremadura (2.730). Curiosament, Navarra, que disposa del sistema de concert, registra encara un dèficit de 176 milions, mentre que el País Basc, amb un mètode de finançament similar, registra un superàvit de 2.216 milions. La relació canvia molt quan s'analitza segons els saldos per càpìta. En aquest cas, l'autonomia que surt més ben parada (descomptant Ceuta i Melilla) és Extremadura, que rep 2.478 euros més per habitant del que aporta, seguida d'Astúries (1.935); Castella i Lleó (1.839); Canàries (1.690) i Galícia (1.326).

LA REDISTRIBUCIÓ

Segons el  ministeri, "com era d'esperar, els impostos suportats pels residents dels diferents territoris augmenten amb el nivell de renda, encara que amb alts i baixos significatius que revelen diferències en nivells de pressió fiscal entre territoris, mentre que les despeses no mostren una relació sistemàtica amb aquesta variable". D'acord amb el Sistema de Comptes Públics Territorialitzats, els fluxos redistributius entre regions pugen el 2013 a 29.000 milions d'euros, o un 2,9% del PIB espanyol". La conclusió d'Hisenda és que "des del punt d'un punt de vista de les regions receptores netes (amb saldos fiscals positius), els fluxos d'entrada van representar un 5,6% del seu PIB, mentre que per a les regions contribuents netes, els fluxos de sortida van suposar un 5,9% del PIB".