Rescat extraordinari d'aturats

La falta de recursos econòmics no actua, en ocasions, com un mur infranquejable per a la lluita contra la desocupació. La comunitat de Castella-la Manxa, la quarta autonomia amb més atur amb una taxa del 24,97%, s’ha convertit en un exemple al posar en marxa un pla extraordinari de rescat d’aturats. Per a això, l’Executiu encapçalat per Emiliano García-Page ha hagut de treure petroli d’un desert amb l’objectiu de reunir uns 300 milions d’euros addicionals al pressupost de polítiques actives d’ocupació amb els quals oferir llocs de treball, subsidis, formació o orientació a uns 60.000 aturats en dos anys.

    Les primeres contractacions de les 30.000 planificades acaben de començar. Són feines de tipus social a través d’ajuntaments i administracions. «Volem reactivar aturats molt afectats per la crisi de la construcció, especialment els de llarga durada, que representen dos terços del total, amb feines de sis mesos perquè tornin al mercat laboral o que tinguin dret a cobrar atur després», ha explicat Francisco Rueda, viceconseller d’Ocupació de la Junta de Castella-la Manxa, en una conferència a Barcelona organitzada per la Fundació Utopia. 

    «Esperem que els nous contractats i els que reben algun altre tipus de mesures com rendes per a més grans de 55 anys a canvi de tasques socials repercuteixin en una millora del consum en uns pobles que estan molt afectats per la crisi», afegeix Rueda.

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

    

SUBVENCIONS / Les subvencions que reben els municipis i les entitats que contracten els desocupats, així com el finançament de la resta de mesures, ha sigut possible gràcies a un pacte en què han intervingut l’Executiu autonòmic, les diputacions, els ajuntaments i la banca. La junta ha hagut de treure de sota les rajoles 170 milions que ha anat rascant del pressupost de 7.000 milions de tots els departaments, als quals s’hi han de sumar 50 milions aportats per les diputacions provincials, fins i tot les governades pel PP (ara a l’oposició a l’autonomia) i els costos de Seguretat Social i dels sous per sobre de conveni que assumeixen els municipis. A més, diverses entitats bancàries, entre elles CaixaBank, hi donen suport financer avançant les subvencions.