L'IPC de novembre dóna un respir al poder adquisitiu de les pensions

Per molt estrany que els resulti als pensionistes --que observen la seva nòmina mensual com una prestació minvant per l'encariment de la llum i el copagament farmacèutic entre altres qüestions--, l'estadística anuncia que el 2015 han guanyat poder adquisitiu. Poc, però una mica. Concretament el 0,5% més de poder de compra, segons es desprèn de les dades de l'IPC del novembre publicades aquest dimarts.

L'Institut Nacional d'Estadística (INE) ha confirmat que l'índex de preus de consum (IPC) va retrocedir el 0,3% en taxa anual el novembre passat. Com que les pensions van pujar el 0,25% el gener passat (el mínim permès per la llei del PP), es podria dir que han guanyat una mica més de mig punt de poder adquisitiu aquest any. Exactament, el 0,55% resultat de la distància existent entre una pujada inicial del 0,25% i un IPC del -0,3%.  

ECONOMIA-FICCIÓ

Fins que el PP va canviar la llei de les pensions i les regles per a la seva revalorització, l'IPC de novembre servia per determinar si els jubilats havien perdut poder adquisitiu al llarg d'aquest any (per haver tingut una pujada en la prestació menor a l'IPC del novembre) i si se'ls havia de compensar amb una extra el gener de l'any següent.

El 2015, fent un exercici d'economia-ficció, no hauria passat res d'això.

En primer lloc, les pensions han pujat el 2015 el 0,25%, per sobre de l'IPC del -0,3%, de manera que teòricament no s'ha perdut poder adquisitiu.

En segon lloc, com que la desviació ha sigut negativa, no s'hauria de compensar els pensionistes amb una paga al gener. En tot cas, el contrari. Una aplicació estricta de l'anterior llei hauria portat a retallar les prestacions el 0,3% l'any que ve. No obstant, cap Govern anterior s'havia atrevit mai a fer res semblant en el passat.

En tercer lloc, amb la nova llei la pujada de les pensions de l'any següent no es fixa en funció de l'IPC previst (com es feia anteriorment), sinó de l'anomenat factor de revaloritzaciófactor de revalorització, que només permet apujar les prestacions si els ingressos i les despeses del sistema està en equilibri. En tot cas, es fixa un mínim (0,25%) i un màxim (IPC previst més 0,50 punts).

QUATRE ANYS D'EVOLUCIÓ 

Notícies relacionades

La llum i les gasolines eleven la taxa interanual de l'IPC fins al -0,3% al novembre

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Des que governa el PP, hi ha hagut mesos de novembre amb inflació elevada (el 2,9% el 2012), baixa (0,3% el 2013) i fins i tot negativa (-0,4% i -0,3% el 2014 i el 2015). En els quatre anys s'ha acumulat una inflació al voltant de 2,5 punts que, casualment, és molt similar a la revalorització general de les pensions en aquest període (2,47%).

I tot plegat, malgrat que la pujada general a penes va ser de l'1% el 2012 i el 2013 i només del 0,25% en els anys següents. En l'últim any del Govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero, el 2011, les pensions es van congelar (0% amb caràcter general, 1%, les mínimes), malgrat que el mateix any la inflació va acabar al novembre en el 2,9%.