Catalunya és el segon territori que més ingressos aporta a l'Estat

Catalunya va pujar el 2013 al segon lloc com a autonomia que més ingressos per habitant aporta a la caixa comuna del finançament autonòmic, des del tercer que ocupava abans. Però això no li va servir per recuperar posicions després del repartiment de fons, ja que es va mantenir en el desè lloc.

Segons la liquidació del 2013 del model de finançament, l'aportació catalana (pagament d'impostos i taxes) va ser de 2.298 euros per habitant, només superada per Madrid (2.642). Després de la distribució dels recursos, Catalunya es va mantenir en el desè lloc, amb 2.075 euros. A Madrid li va anar pitjor perquè fins i tot sent la primera en aportació va seguir en el lloc 11è en recursos rebuts, amb 2.027 euros per habitant.

Aquestes xifres, difoses per la Conselleria d'Economia, revelen al seu torn que Catalunya es va situar el 2013, «per quart any consecutiu, per sota de la mitjana de recursos rebuts a través del model», que va ser de 2.128 euros. També es van situar per sota d'aquesta referència a més de Madrid i les Balears, amb 2.105 euros, tot i ser la tercera que més aporta (2.296 euros), el País Valencià (1.941 euros), Múrcia (1.985) i Andalusia (1.990).

Cantàbria, amb 2.811 euros per habitant i quarta en aportació (2.236 euros), la Rioja (2.644) i setena en aportació i Extremadura (2.572 euros) i número 14 en aportació, van ser les que es van situar més per sobre de la mitjana pel que fa a recursos rebuts per habitant.

Segons la conselleria, Catalunya «només es va situar per sobre de la mitjana en recursos rebuts el primer any d'aplicació del model actual (el 2009)». L'índex de recursos en euros per habitant va ser el 102,3% de la mitjana el 2009; el 98,9% el 2010; el 99,4% el 2011; el 98,8% el 2012 i el 97,5% el 2013.

BALANCES POLÈMIQUES / Des de la conselleria també van sortir al pas de les afirmacions de l'expresident del Parlament Europeu, Josep Borrell, que va recórrer a un estudi de la mateixa Generalitat sobre els comptes consolidats de totes les administracions a Catalunya per xifrar en 2.405 milions el guany fiscal d'una Catalunya independent.

Notícies relacionades

Mor als 63 anys l’empresari Miquel Suqué, del Grup Peralada

Aeroports: l’hora de l’enlairament

Segons el departament d'Andreu Mas-Colell, els comptes consolidats (usats per demostrar que els catalans paguen amb els impostos tots els serveis que reben) tenen poc a veure amb els 15.006 milions en què el Govern xifra el dèficit fiscal. A més es calculen de forma diferent i s'ha d'homogeneïtzar la comparació, expliquen.

La Generalitat prefereix el mètode del flux monetari (comparar el que aporta Catalunya amb el que l'Estat gasta directament a la comunitat) per a la balança fiscal, que dóna un dèficit de 15.006 milions. En canvi, amb els comptes consolidats s'usa el mètode de càrrega-benefici (compara el que aporta amb el que rep, però s'inclou el repartiment de despeses com la defensa per tots els territoris). Per això, diuen, s'hauria de comparar la balança (11.087 milions) amb els comptes (10.427 milions), calculats tots dos amb el mateix sistema.