16 jul 2020

Anar al contingut

La vida és a Madrid i a Catalunya el 30% més cara que a Extremadura

Mas-Colell proposa una aliança amb Madrid per millorar el sistema de finançament autonòmic

Les diferències en els preus empitjoren el tracte a les comunitats que aporten més, segons un estudi

AGUSTÍ SALA / BARCELONA

Omplir el cistell de consum és el 28,2% més car a Catalunya que a Extremadura. Però encara ho és més a Madrid, el 34,2%. Aquestes són les dues comunitats de règim comú amb el cost de la vida més elevat, el 8,5% més que la mitjana espanyola la primera i el 14,5% l'autonomia que alberga la capital de l'Estat.

Són conclusions que no per òbvies -les zones més riques acostumen a ser també les més cares- deixen de ser importants per a l'estratègia del Govern i que es recullen en l'estudi Estimació de les paritats de poder adquisitiu per a les comunitats autònomes espanyoles, realitzat pels professors Àlex Costa, Jaume García, Xavier López i Josep Lluís Raymond. És el primer treball d'aquestes característiques encarregat per una comunitat autònoma.

El consellerd'Economia, Andreu Mas-Colell, va aprofitar l'informe per carregar contra el sistema de finançament i per tornar a retreure la falta d'interès del Govern central per facilitar dades per calcular diferències de cost de la vida entre autonomies o per elaborar les balances fiscals (la relació entre el que aporten en impostos i el que reben en inversió i despesa pública els territoris).

El titular d'Economia va argumentar que «el cost de la vida és més alt a Madrid i Catalunya. I quan s'ajusta el que es rep pel model de finançament per poder adquisitiu, tenim inversions d'ordre realment curioses: Madrid passa de ser el primer contribuent a últim receptor i Catalunya, de tercer a penúltim».

Mas-Colell fins i tot va llançar un missatge a la presidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes (PP). «Jo li diria a la senyora Cifuentes i el seu equip ¿per què no parlem d'això?». Va afegir: «He llegit recentment a la premsa que la nova presidenta de Madrid deia que en finançament no tenia cap problema a treballar amb Catalunya. Nosaltres tampoc en tenim cap. El poder adquisitiu és un exemple que Madrid i Catalunya poden tenir situacions i interessos semblants».

L'estudi revela que l'índex de preus per a Catalunya se situa en 108,5, sobre una base 100 que és la mitjana espanyola. Això significa que comprar el mateix bé costa el 8,5% més que en el conjunt d'Espanya. Dins del règim autonòmic comú, Madrid és la comunitat més cara, amb el 14,5% per sobre de la mitjana. A l'altre costat se situa Extremadura, amb un nivell 80,3; cosa que significa el 19,7% per sota de la mitjana; seguit per les Canàries (83,1) i Castella i Lleó (84,8).

PARITATS DE COMPRA / Segons l'estudi, quan s'apliquen les paritats de poder de compra (comparació tenint en compte el cost de la vida) al rànquing del PIB per càpita, Catalunya passa de la quarta a la setena posició. L'impacte més acusat es produeix en l'aplicació al model de finançament amb les dades del 2012. Quan es comptabilitza el cost de la vida, Catalunya passa de tercer en aportació a receptor número 14; i Madrid, de primer contribuent a receptor número 15. En canvi, Extremadura passa de contribuent número 14 a primer receptor.

Així, amb una aportació per habitant de 2.253 euros, Catalunya és el tercer contribuent al sistema de finançament, mentre que cau al desè lloc, amb 2.125 euros si s'estima el que rep nominalment en forma d'inversions i despesa pública. Si es té en compte el cost de la vida, la xifra baixa a 1.959 euros, fins al penúltim lloc.

Madrid, com a primer contribuent, amb 2.574 euros, baixa fins a l'últim lloc (15) entre les autonomies de règim comú al tenir-se en compte el cost de la vida, amb 1.775 euros. La segona en aportació per habitant, les illes Balears (2.347 euros), baixa fins a la posició 11, fins a 2.174 euros. En canvi, les Canàries, que és la que menys contribueix (790 euros per habitant), puja fins a la posició nou com a receptora, amb 2.321 euros. Extremadura, que és la penúltima comunitat en aportació (1.444 euros per habitant), se situa en el primer lloc com a receptora, amb 3.131 euros.

Els autors de l'estudi van recordar que la Unió Europea aconsella als estats que calculin la paritat de poder de compra, «ja que és una eina molt útil per dissenyar polítiques adequades de cohesió social». El Regne Unit, Alemanya i Itàlia ja han fet estimacions regionals d'aquest tipus.