Indra planteja despatxar 3.000 treballadors de tot el grup

Indra va plantejar ahir als sindicats l'acomiadament de 1.850 dels seus treballadors a Espanya, xifra que, sumada als 1.000 acomiadaments que portarà a terme a Llatinoamèrica, eleva l'ajust de plantilla anunciat pel grup en gairebé 3.000 dels seus 39.000 empleats, més del 7% del total. A Espanya, la més castigada, l'ajust afectarà Indra Sistemas, filial que agrupa les àrees de tecnologies de la informació i de seguretat, defensa, trànsit i transports, van explicar fonts sindicals, que van qualificar d'«excessiva i desproporcionada» la proposta.

Indra, que va calcular l'impacte de l'expedient de regulació d'ocupació (ERO) en el 8,5% de la plantilla a Indra Sistemas, va justificar el procés d'acomiadament col·lectiu en causes econòmiques i productives i assegura que l'objectiu és fer front a les pèrdues dels últims trimestres, mentre que CCOO va qualificar la mesura d'«atemptat greu» contra els treballadors de la companyia.

El 70% dels acomiadaments correspondran a empleats de l'empresa a la Comunitat de Madrid, principalment de l'àrea de consultoria (80%), i en un nombre inferior de les àrees de corporatiu i defensa, segons les dades facilitades per l'empresa en la primera reunió de la taula negociadora de l'ERO.

La setmana passada, el president de la companyia, Fernando Abril-Martorell, va anunciar davant la junta l'inici de la negociació d'un procés de reestructuració que va emmarcar en la transformació global, «orientada a millorar la competitivitat, eficàcia i rendibilitat», va dir.

Abril-Martorell va justificar la necessitat de portar a terme l'ajust en la caiguda del mercat nacional en més d'un 40% i en les pèrdues registrades el 2014 (92 milions d'euros) i el primer trimestre del 2015 (19,6 milions).

Aquest procés s'obre després de diversos mesos d'aplicació de mesures per reduir costos. Tot i que s'han produït estalvis «molt significatius», amb efecte en totes les àrees de despesa i en altres aspectes com la retribució del president executiu respecte a la que tenia el seu predecessor i del consell d'administració, així com un nou esquema retributiu de l'alta direcció, i la congelació del pagament del dividend a compte del 2014, aquests «no han sigut suficients», segons el president.