Rato va usar 36 empreses i 10 paradisos fiscals

Rodrigo Rato, exvicepresident del Govern en l'època de José María Aznar i responsable d'Economia aquells anys, va disposar d'un entramat de 36 empreses, entre les quals n'hi ha de directament seves i altres en les quals participa amb els seus fills, els seus germans i altres familiars, que tenien com a principal característica el «desordre», i que podrien respondre a la «recerca d'un determinat fi», com amagar part del seu patrimoni o evadir impostos. Així consta en l'informe de l'Oficina Nacional d'Investigació del Frau (ONIF) que va servir de base per a la denúncia que la fiscalia de Madrid va presentar contra l'exdirigent del PP el 16 d'abril, segons van explicar fonts jurídiques.

A més, va recórrer amb profusió a la utilització de societats estrangeres i al tràfic de divises amb una desena de paradisos fiscals o territoris que poden considerar-se de risc fiscal mitjà o alt, a judici de l'AEAT (Gibraltar,  Luxemburg, el Regne Unit, Dominica, Swazilàndia, entre altres). A una d'elles, Vivaway Limited, una mercantil de Gibraltar, va arribar a transmetre la pràctica totalitat de les participacions que tenia a les seves empreses a Espanya, segons les indagacions del fisc incloses en el sumari del qual s'ha aixecat parcialment el secret.

DONACIONS / En aquest cas, la denúncia del fiscal explica que el 2013, Rato va donar als seus tres fills (sense que quedi clar si aquests n'estaven al corrent) participacions per valor de 2,59 milions d'euros. Després va tornar a adquirir-les mitjançant una societat controlada per ell anomenada Kradonara, considerada «opaca» per les autoritats fiscals espanyoles, i aquesta va acabar traspassant les participacions a l'únic soci de la companyia, Vivaway.

El titular d'aquesta última empresa és també Rato, segons l'Agència Tributària, encara que mitjançant una firma intermèdia «per ocultar la seva verdadera titularitat».

Amb aquest sistema la fiscalia considera que quasi tot el patrimoni que tenia Rato el 2013 va passar a la companyia gibraltarenya.

A més d'aquestes operacions, a partir de les dades obtingudes per les autoritats tributàries, es van detectar altres entrades de divises i transferències de diners en el patrimoni de Rato que no van ser incloses per l'exdirigent popular en les declaracions anuals de l'IRPF ni tampoc com a ingressos reals de la citada empresa Kradonara.

En concret, el Banc d'Espanya va detectar que l'exdirigent popular va rebre 1,5 milions d'euros el 2012 i 1,2 el 2013 en què s'inclouen els 307.000 euros que va percebre per les seves tasques d'assessorament a Telefónica, que van ser facturades a Kradonara. La quota defraudada arribaria a 672.000 euros el 2012 i a 756.000 el 2013.

Aquestes xifres permeten concloure a Hisenda que si s'haguessin comptabilitzat totes aquestes entrades d'ingressos entre el 2011 i el 2013, Rato directament, o a través de les seves empreses, hauria defraudat 1,03 milions d'euros d'IRPF i 672.329 euros de l'impost de societats, quantitats que sumen un total de 2,46 milions d'euros. L'exdirigent popular va declarar el 2012, quan es va acollir a l'amnistia fiscal, que posseïa 3,23 milions de valors per un import de 3,87 milions d'euros.

La fiscalia de Madrid va recollir part d'aquestes dades en la seva denúncia, però es va negar a atendre la petició dels agents d'Hisenda d'ordenar la detenció de Rato «el temps necessari» per portar a terme els registres al seu domicili i al seu despatx. El fiscal tampoc va reclamar al jutge que permetés «l'ús de la força» en aquestes diligències, com va sol·licitar Hisenda.

Notícies relacionades

Pla del Govern perquè Catalunya escali en la indústria de la defensa

La riquesa de les famílies arriba al rècord de 2,6 bilions el 2025

ELS DELICTES/ La fiscalia va qualificar l'actuació de Rato de cinc delictes fiscals, un d'aixecament de béns i blanqueig de capitals. Durant aquesta curta instrucció, els jutges de l'Audiència Provincial de Madrid ja han eliminat l'aixecament de béns al rebutjar que Rato ocultés el seu patrimoni per eludir el pagament de les fiances civils que li va imposar l'Audiència Nacional en el cas Bankia i en les targetes black de Caja Madrid. Els jutges van entendre que aquest supòsit no s'ha donat perquè l'exvicepresident del Govern ha afrontat  aquests pagaments.

Ara, la investigació se centra en els delictes fiscals i l'acusació de blanqueig està en mans de la Guàrdia Civil, que està a l'espera que Hisenda li enviï els documents que se li van incautar a Rato en els registres abans que el jutge el cridi a declarar.