Els usuaris de les targetes b de Caja Madrid admeten el seu ús secret

Hisenda investiga els exalts càrrecs i molts d'ells han regularitzat els seus deutes amb el fisc

Dos beneficiaris revelen al jutge que no parlaven dels diners de plàstic ni al consell ni entre ells

L’exconseller Jesús Pedroche després de declarar ahir a l’Audiència Nacional.

L’exconseller Jesús Pedroche després de declarar ahir a l’Audiència Nacional. / JUAN MANUEL PRATS

4
Es llegeix en minuts
MARGARITA BATALLAS / MADRID

Les paraules que més van repetir ahir els nou exalts càrrecs de Caja Madrid que van disposar d'una targeta black entre el 1999 i el 2012, davant el jutge Fernando Andreu i el fiscal Alejandro Luzón van ser: penso, assumeixo, dono per fet, era un sistema mixt (representació i personal). A més, dos d'ells van reconèixer al togat que l'ús d'aquests diners de plàstic era un secret fins i tot entre els seus usuaris, perquè no parlaven de la seva existència ni entre ells ni tampoc als consells d'administració.

A la ronda d'ahir van comparèixer exalts comandaments elegits a proposta del PSOE i del PP. El que es va endur la palma va ser Estanislao Rodríguez Ponga, exsecretari d'Estat d'Hisenda durant el Govern de José María Aznar, que va intentar oferir al jutge una tesi doctoral sobre les característiques jurídiques i fiscals d'aquests productes, segons fonts presents en la declaració.

Les seves explicacions li van servir de poc quan el togat va baixar als detalls i li va preguntar com definiria l'alt consum que havia realitzat als grans magatzems d'El Corte Inglés, si com a despeses de representació o personals. Aquest imputat no es va tallar gens ni mica i va explicar que com a conseller de Caja Madrid «era important fer regals perquè era part de la seva funció». El magistrat li va reclamar llavors un llistat dels seus complimentats, però Rodríguez Ponga li va explicar que no podia facilitar-l'hi perquè «havia passat molt de temps».

TARGETA SÍ, COTXE, NO / Prèviament, l'exsecretari havia reconegut que quan va arribar a aquesta entitat el 2006 va preguntar si el càrrec comportava cotxe, xòfer, secretària i despatx. Quan li van comunicar que no, li van explicar: «El que té és targeta». Per això, va pensar que podia gastar els 25.000 euros anuals, que després es van duplicar, de la seva targeta al seu gust, perquè al ser despeses de representació no s'havien de justificar. Malgrat la seva experiència en matèria fiscal, mai es va prendre la molèstia de comprovar si Caja Madrid havia delcarat aquestes despeses (255.400 euros) a l'erari públic. I és que, va assegurar, al formar part de tants consells d'administració no li era fàcil deduir de les certificacions dels seus ingressos els pagaments al fisc, segons fonts jurídiques.

Altres exalts comandaments van tirar pel carrer del mig i van afirmar que les targetes eren per al seu ús personal. Jesús Pedroche va negar que els consellers poguessin representar la caixa per la seva pròpia definició. Per això, va ser un dels més vehements a l'hora de defensar l'ús personal de la seva targeta b.

La mateixa opinió va ser defensada per Mercedes Rojo. Malgrat això, ja ha regularitzat la seva situació amb Hisenda, després que el fisc hagi obert una inspecció a pràcticament tots els exconsellers. Aquesta imputada va admetre que no va comentar amb «ningú» que disposava de la targeta. Alberto Recarte, expresident de Libertad Digital, va apuntar que l'ús dels diners de plàstic «es duia amb gran secretisme i no es tractava ni als consells d'administració».

Altres usuaris van oferir explicacions ben diverses. Per exemple, José María Riva, exalt càrrec del PSOE, va assegurar que atesa la seva condició de mestre va recórrer a la targeta per comprar-se vestits i corbates per assistir als consells d'administració. I va dir que «algú» que no recordava li va informar que Caja Madrid havia arribat a un acord amb Hisenda perquè per aquestes despeses no es tributés.

Per la seva part, Virgilio Zapatero, exministre socialista, va reconèixer que va usar poc la targeta opaca (36.000 euros) perquè se sentia «incòmode», ja que estava acostumat a presentar justificants en la seva etapa de polític que eren supervisats per un interventor. Així mateix, va explicar que va usar aquest producte per «acostar la universitat a les caixes». I va confirmar que després de renunciar al seu càrrec va presentar les factures de les seves despeses i que el novembre passat va tornar la resta que no havia pogut justificar.

Notícies relacionades

José Manuel Fernández Norniella, exsecretari d'Estat de Comerç amb Aznar, també va comentar al jutge que va intentar reintegrar l'import de la seva targeta, però només va poder tornar 9.600 euros a Bankia, ja que la Fundación de Caja Madrid li va comunicar per carta, al cinquè intent, que no li acceptava els diners i per això els va dipositar davant un notari.

LA DECISIÓ / El fiscal va demanar al togat que els imposi una responsabilitat civil. El més probable és que Andreu es pronunciï sobre aquesta sol·licitud després que avui acabi d'interrogar els exmembres del consell de la caixa que estan imputats per administració deslleial o apropiació indeguda.