El factor 'fracking'

No hi ha res que faci tan feliços els nord-americans com la gasolina barata i, per primera vegada des del 2010, han vist com el preu del galó (3,8 litres) queia per sota dels tres dòlars. Si bé són molts els factors que han influït en la caiguda sostinguda dels preus internacionals del petroli des de principis de l'estiu, pocs analistes s'atreveixen a obviar l'impacte que està tenint l'augment espectacular de la producció als Estats Units. En l'últim any ha crescut un 18% i, si es compleixen les prediccions de l'Agència Internacional de l'Energia, a partir del 2015 serà el productor mundial més gran de petroli.

Aquest país viu una autèntica revolució energètica des que va començar a aplicar a gran escala en l'última dècada una sèrie de tècniques innovadores per extreure gas i petroli a la roques d'esquist situades sota de la superfície. Tècniques com la fractura hidràulica (fracking), que consisteix a injectar tones d'aigua, grava i productes químics a pressió per alliberar les bombolles d'hidrocarburs i empènyer-les a la superfície, han acostat els EUA a la cobejada autosuficiència energètica. La seva producció de petroli ha arribat a uns nivells desconeguts des de fa tres dècades.

Ronda actualment els 8,7 milions de barrils diaris i cada vegada són més les veus partidàries d'aixecar la prohibició per exportar cru, vigent des de l'embargament petroler àrab que va seguir a la guerra del Yom Kippur el 1973. Estats com Texas, Dakota del Nord, Alaska i Oklahoma són la zona zero d'aquesta nova febre de l'or. S'han fundat pobles nous per acollir les onades de treballadors, i en llogarets de Dakota les cases es lloguen a uns preus equiparables als de Nova York.

Però la recent caiguda del petroli, amb uns preus que es fixen en els mercats internacionals d'acord amb les lleis de l'oferta i la demanda, ha col·locat aquesta indústria en una posició molt complicada. Produir allà un barril de cru costa uns 62 dòlars de mitjana, segons explica la consultora noruega Rystad Energy, més del doble del que costa al Pròxim Orient. De manera que si els preus actuals es mantenen, la producció es podria alentir. «Serà molt interessant veure quant de temps continuen els productors nord-americans extraient als elevats nivells actuals amb aquests preus», va afirmar a NPR Magnus Nysveen, cap d'analistes de Rystad.

Notícies relacionades

Així és el ‘Kit Consulting’: la nova ajuda de 300 milions d'euros per a assessorar les pimes en la seva digitalització

Liliana Acosta: «Molts dels problemes amb la IA provenen de decisions humanes»

La revolució energètica nord-americana està cridada a alterar a mitjà termini els equilibris geopolítics, ja que la seva dependència del petroli de l'Orient Mitjà, de Rússia o de Veneçuela es reduirà sensiblement. L'any que ve únicament importarà un 28% del que necessita per cobrir la seva demanda domèstica, quan el 2005 n'importava un 60%. Per això existeixen moltes suspicàcies sobre el paper que altres productors internacionals estan desenvolupant actualment.

Hi ha qui interpreta als Estats Units l'augment de la producció saudita com una maniobra per abocar a la bancarrota algunes petroleres nord-americanes. No és l'única incertesa que envolta el fracking. Augmenta la conscienciació sobre els seus riscos mediambientals i, fa només una setmana, Denton es va convertir en la primera ciutat texana a prohibir la fractura hidràulica.