L'adéu de La Caixa

La Caixa va tancar ahir una etapa de 110 anys d'història amb la seva transformació en fundació bancària i la seva extinció com a caixa d'estalvis. L'assemblea general de l'entitat, formada per 160 membres representants de les entitats fundadores i de la societat civil, es va reunir per última vegada, com sempre a porta tancada, a la seu de l'entitat a les torres negres de la Diagonal de Barcelona.

El màxim òrgan de govern va ratificar la conversió de la caixa en fundació, una mutació imposada per la llei de caixes d'estalvis i fundacions aprovada el 27 de desembre passat. Aquesta legislació ha vist la llum com a conseqüència del rescat de la banca espanyola i la pressió de Brussel·les per millorar la governança de les antigues caixes, considerades les culpables de la crisi.

En virtut d'aquesta llei, les caixes d'estalvis que controlen més del 30% d'un banc s'han de convertir en fundacions bancàries i desaparèixer. És el cas de La Caixa, que ostenta el 60,5% de CaixaBank, el valor del qual en borsa suma 25.000 milions d'euros. L'aplicació de la llei comportarà la desaparició de totes les caixes espanyoles, excepte les d'Ontinyent i la de Pollença, tot i que la primera que ha fet el pas és La Caixa.

La nova fundació bancària neix amb una dotació fundacional de 5.868 milions d'euros, amb uns fons propis consolidats de 16.519 milions, i un valor de mercat, a 31 de març del 2014, de 19.837 milions. Aquesta entitat traspassarà els seus actius i passius a Criteria. La fundació serà la propietària de Criteria i aquesta, al seu torn, serà la que controlarà el 60,5% de CaixaBank, a més a més de les participacions a Gas Natural (34,5%), Abertis (19,2%) i Agbar (24,2%), entre d'altres. El banc cotitzat és, així maeix, accionista de referència de Repsol i de Telefónica.

El president de La Caixa, Isidre Fainé, va explicar ahir que la valoració de la fundació «la converteix en la segona més gran d'Europa i la tercera més gran del món, només per darrere de la Fundació Bill y Melinda Gates i de Wellcome Trust, del Regne Unit».

L'assemblea també va acordar ahir l'aprovació dels estatuts de la fundació i el nomenament del seu patronat, que serà el màxim òrgan de decisió de l'entitat.

Complint amb el que estableix la llei, un dels membres del patronat serà designat directament per les entitats fundadores de La Caixa, d'acord amb un torn rotatiu per ordre d'antiguitat. En aquest cas, correspon a la Societat Econòmica Barcelonina d'Amics del País. Dos més seran designats directament per Càritas Diocesana de Barcelona i Creu Roja Espanyola.

SLIM, ALIERTA I SOLANA / La resta del patronat estarà format per Javier Solana, Jaume Lanaspa i Salvador Alemany -com a independents-, a més  a més de Josefina Castellví, Maria Teresa Bassons, Francesc Homs, César Alierta, Carlos Slim, Javier Godó, Juan José López Burniol, Alejandro García Bragado i Isidre Fainé. El president de la fundació bancària s'escollirà d'entre els membres del patronat en la primera reunió prevista per al mes de juny.

La presidència recaurà en Isidre Fainé, que compatibilitzarà el càrrec amb la presidència de Criteria i amb la de CaixaBank. Això serà possible perquè en el tràmit de la llei de caixes el Govern ha acceptat finalment flexibilitzar la proposta inicial perquè durant un període transitori una mateixa persona pugui presidir el banc i la fundació, cosa que s'ha interpretat com un vestit a mida per a La Caixa.

Notícies relacionades

Fainé, sobre el procés sobiranista: "No tenim cap pla B"

Fainé afirma que CaixaBank és la més ben situada per comprar CatalunyaCaixa

«Amb la transformació que proposem, La Caixa tancarà amb èxit un cicle que va iniciar l'octubre del 2007. Han passat set anys, gran part d'ells de crisi, en què les adaptacions han sigut contínues», va dir ahir Fainé en el seu discurs davant l'assemblea.

Per la seva part, el director de La Caixa, Juan María Nin, que no forma part del patronat i que és el conseller delegat de CaixaBank, va destacar ahir que des del 2007 «els clients de l'entitat han crescut un 30%».