«L'increment de l'atur no es deu a la reforma laboral»

Vegeu el vídeo d'aquesta

entrevista amb el mòbil

o a e-periodico.cat

OLGA GRAU: ¿Ha canviat la percepció inicial negativa de les empreses de treball temporal (ETT)?

MIQUEL JORDÀ: Eurofirms va néixer el 1991, encara que jo m'hi vaig incorporar el 1997. Estem parlant d'un moment en què no hi havia a Espanya ni llei d'ETT, que es va aprovar el 1994. No obstant, aquella llei era defectuosa, en el sentit que regulava els tipus de document que s'havien d'utilitzar, però amb un forat negre important: no parlava dels salaris que s'havien de pagar. Per això les ETT tenien molt mala imatge. Nos-altres el que fem és que si una empresa necessita un administratiu, n'hi busquem un, el seleccionem, el contractem i li paguem la nòmina, exactament el mateix que l'empresa li pagaria, el salari del conveni.

O. G.: Durant els últims anys l'empresa s'ha expandit molt.

M. J.:  Tenim 59 oficines, i estem presents a gairebé tot el territori espanyol i a Portugal, on tenim dues oficines. Aquest any facturarem uns 95 milions d'euros. En el sector hi ha actualment unes 300 empreses, i en aquests moments Eurofirms és la primera empresa de treball temporal de capital íntegrament nacional i quarta per quota de mercat a Espanya.

O. G.: ¿Qui és la seva competència? ¿Les multinacionals del sector o les ETT més petites?

M. J.: En el sector hi ha un primer grup que són tres empreses de gran dimensió, i nosaltres ens hi hem afegit i intentem no despenjar-nos-en. Competim amb aquestes empreses, amb multinacionals amb molts recursos, i estem guanyant quota de mercat cada any perquè estem donant un bon servei a preus competitius, i amb un nivell de tecnologia que és més elevat que el que pot oferir la competència.

SALVADOR SABRIÀ: Per exemple...

M. J.: Els treballadors quan firmen els contractes i tota la documentació, ho fan en una tauleta. Hem suprimit tot el paper. A més a més, si una empresa contracta algú, es pot connectar a la nostra plataforma i veure on line totes les dades de cada empleat contractat, el seu currículum i els documents que ha firmat. És un exercici de transparència, d'auditoria permanent.

JOSEP M. BERENGUERAS: Afirma que són 300 empreses en el sector i que hi haurà un procés de concentració. ¿Preveuen portar a terme alguna compra?

M. J.: Sí, s'està produint un procés de concentració, tant en les grans empreses com en les petites. Hi ha petites ETT que directament estan desapareixent, perquè això és un negoci de volum. Els marges han baixat molt: en aquesta crisi, tan sols en dos anys, el 2008 i el 2009, la reducció del sector ha sigut del 50%. Després, una petita recuperació, després nova caiguda… I aquest any segurament creixerem un 4% o un 5%. Nosaltres estem analitzant oportunitats de cartera. Aquests dies hem comprat una petita empresa de Madrid. Durant els últims anys hem comprat quatre o cinc empreses.

S. S.: ¿Com pot créixer una ETT en aquests anys de crisi, quan l'atur ha pujat tant?

M. J.: Nosaltres des del 2008 hem doblat la nostra dimensió. Ho hem fet guanyant quota de mercat. ¿Com? Treballant molt i fent-ho bé. Tenint una estratègia clara de cap on anem, que és una aposta a llarg termini.

JUANCHO DUMALL: ¿Quins són els sectors que els demanen més treballadors?

M. J.: Alimentació, el carni en particular, ja que nosaltres tenim una presència molt forta a Girona i Osona, amb molta indústria càrnia. En serveis a empreses també ha crescut molt: firmes que tenen call centers que busquen operadors, tècnics d'atenció al client...

O. G: ¿Estan notant un augment de les contractacions?

M. J.: Hem vist que des del mes de maig hi ha hagut un canvi de tendència. Sense manifestar grans millores ni res espectacular, però sí que hi ha hagut un petit canvi. I últimament, al novembre i el desembre, estem notant més demanda de perfils d'empreses de serveis.

O. G: Però les xifres diuen que gairebé tot és ocupació temporal, cosa que implica que per a les empreses és difícil fer plans a mitjà termini...

M. J.: Al llarg dels últims anys tot s'ha flexibilitzat molt. Els plans quinquennals són història. Ara les empreses tenen un objectiu general, i a partir d'això gestionen el dia a dia, setmana a setmana. Entre altres coses perquè les empreses ja han de plantejar el mercat a nivell mundial. La flexibilitat és un factor que afecta les empreses en el seu dia a dia. Les comandes arriben d'avui per demà, i això significa puntes de treball imprevistes. I aquí és on entrem nosaltres.

S. S: ¿Es fan servir les ETT més o menys a Espanya que en altres països?

M. J.: Les ETT s'estan utilitzant més en altres països d'Europa que a Espanya. A Anglaterra, en aquests moments, de totes les persones que treballen, gairebé un 4% estan contractades a través d'ETT. La mitjana de la UE és d'un 1,6%, però a Espanya aquest percentatge actualment és del 0,5%. A Holanda és un 3%. Als Estat Units, és l'1,8%, i al Japó, un 1,6%. Molt possiblement, a Espanya, quan hi hagi recuperació, la utilització de les ETT anirà a més.

O. G: ¿Els salaris han baixat?

M. J.: Nosaltres paguem el que diu el conveni. Si agafem la mitjana dels salaris que estem pagant ara, ens surt que no hem tingut aquesta disminució. Però a part del salari mínim, s'estaven pagant complements diversos. El que ha passat és que alguns d'aquests plusos s'han anat traient.

O. G: I la sobrequalificació, ¿com afecta els candidats?

M. J.: Una persona sense feina que necessita imperiosament torbar-ne una està disposat a agafar una feina de menor qualificació. És trist, però és així. També hi ha molta gent que està emigrant. Nosaltres estem analitzant la possibilitat d'implantar-nos en altres països per canalitzar aquesta demanda. Abans de la crisi passava el contrari, vam obrir delegacions a Polònia per portar operaris aquí. De cara a l'any que ve, la idea és obrir a Holanda.

J. D.: Des de la seva experiència professional, ¿quina valoració fa dels serveis públics d'ocupació?

M. J.: Personalment, penso que el nostre sector, el de la intermediació laboral (ETT, selecció de personal…), està tan madur i que funciona de manera tan eficient, que ens haurien d'utilitzar més. No seria necessari que ells construïssin un servei paral·lel d'intermediació laboral que no arribarà mai a funcionar amb el mateix nivell d'eficiència i eficàcia com funcionem nosaltres.

J. D: ¿I la reforma laboral? ¿Està a favor d'aquesta llei?

M. J.: : Crec que sí, ha sigut un element bo de competitivitat per a l'economia espanyola, i que feia falta. Quan una empresa necessita treballadors, aquesta empresa contractarà. El que no podem fer és obligar-la a tenir empleats que no necessita. L'empresa ha de tenir prou flexibilitat per poder adaptar la seva força laboral a les necessitats reals de producció. Ha de ser una prioritat com a país afavorir que les empreses puguin ser competitives a nivell global, i a nivell polític se'ls ha de donar eines. Una és la reforma laboral. A nivell social, la crisi té conseqüències negatives, i una és l'atur. Però l'increment de l'atur no es deu a la reforma laboral. La reforma laboral és una bona eina per fer baixar l'atur a llarg termini.

J. D.: ¿Com preveuen que serà l'any que ve?

M. J.: Les sensacions que tenim són positives. ¿Com de positives? No sabem quantificar-les. Però és important que tinguem aquestes sensacions, perquè fa un any les sensacions per al 2013 eren que no pintava gaire bé. Per al 2014, segurament, hi haurà bastanta més contractació que el 2013. Però no m'atreveixo a quantificar-la perquè poden passar moltes coses encara.

Notícies relacionades

Acord en l’ero de la subcontracta de Meta: Els 2.059 acomiadats a la torre Glòries seran indemnitzats amb 33 dies

Causes de l’apagada i solucions perquè no es repeteixi: els experts vaticinen què passarà a partir d’ara a Espanya

J. M. B.: ¿Quins perfils seran els més demanats?

M. J.: Moltes empreses ampliaran la seva xarxa de vendes: comercial, telemàrqueting, call centers... Més enllà, perfils típics per a empreses exportadores. Però si augmenta la demanda en general, augmentarà en tots els llocs.