Ratxa

Les dades de l'atur registrat del mes de setembre són l'exemple ideal de la lectura del nivell del líquid restant en una ampolla. Ha augmentat el nombre d'aturats, però si es compara amb altres períodes, la xifra rodona és un consol: qualsevol temps passat immediat ha estat pitjor.  Amb l'afany d'introduir neologismes que impedeixin una ràpida idea dels profans sobre les dades d'ocupació, s'ha introduït amb èxit el neologisme desestacionalitzar. És com vincular la nòmina i el contracte al termòmetre o al baròmetre. Un recurs molt adequat per a un país  que segueix deixant en mans de la Providència el que no és capaç de resoldre amb iniciativa pròpia.

Doncs si de fenòmens climàtics es tracta, al setembre s'ha acabat la ratxa de sis mesos de reducció de l'atur, que és el que mesura el registre del Servei Públic d'Ocupació. Això de ratxa és molt adaptable a les necessitats polítiques, perquè denota que el que ha succeït és passatger, un cop de vent al qual segueix la brisa habitual. Aquest és precisament el problema del mercat de treball espanyol, que la combinació de ratxes i calma és inversa al que depara el clima. L'assignatura pendent segueix sent crear ocupació estable, que tampoc s'ha aprovat al setembre. La mala ratxa segueix.