¿Per a què tornar?

«¿Tornar? ¿Per a què? ¿Què hi faré jo a Espanya?»,es pregunta Toni Chirrispe, amb marcat accent andalús. Llicenciat en Física per la Universitat de Granada, de 33 anys, va arribar a Berlín el 2011 atret per les perspectives laborals que, d'acord als missatges que s'emeten tant des d'Espanya com des d'Alemanya, ofereix la primera potència econòmica europea per als joves amb una bona formació acadèmica. Ell ja coneixia el país, ja que hi va passar un any a la universitat de Leipzig amb una beca del programa Erasmus.

Després d'uns quants mesos buscant, sense èxit, un lloc de treball relacionat amb la seva formació universitària, en l'actualitat està treballant, en teoria 6 hores a la setmana, encara que en la pràctica en són més, com a cuiner en una petita guarderia, un dels anomenatsminijobs, i per fer aquesta feina obté uns 200 euros mensuals. Davant les dificultats per trobar una feina relacionada amb els seus estudis, es planteja formar-se com a educador de nens, un món que coneix i no li desagrada. També percep les ajudes socials públiques, conegudes com a Hartz IV, una mica més de 400 euros mensuals.

Albert Espinar és un enginyer aeronàutic nascut a Barcelona fa 26 anys, que des de l'agost de l'any passat treballa a Akka Octogon, amb seu a Bremen, una empresa especialitzada que fa treballs subcontractada per l'aeronàutica Airbus. Després d'un període de prova de sis mesos, ja ha aconseguit un contracte estable, amb unes condicions que, en termes salarials, superen les dels seus companys de professió; com ell, joves i, per tant, amb poca experiència, que s'han quedat a Espanya.

Pròxim destí

Espinar tampoc es planteja tornar a Espanya en un futur més o menys pròxim. Però la seva motivació és molt diferent de la que planteja Toni Chirrispe. El jove català, que també havia estat becari Erasmus a la Universitat Tècnica de Braunschweig, allandde la Baixa Saxònia, vol conèixer món. Per ell va ser un repte arribar a Alemanya, enfrontar-se amb les dificultats de l'idioma i trobar una feina. Un cop superat aquest repte, en aquests moments, pensa en Malàisia o un altre país del sud-est asiàtic com un pròxim destí d'aquí alguns anys.

Espinar i Chirrispe són només dos exemples de joves formats que han decidit provar sort -amb diferents resultats- i intentar trobar un lloc de treball a Alemanya.

Segons l'Oficina Federal d'Estadística, el nombre d'espanyols que l'any 2012 va decidir emigrar a Alemanya ha experimentat un creixement del 45% en relació amb el 2011. Són 29.900, una xifra inferior a les 176.400 persones que, procedents de Polònia, es van instal·lar a Alemanya, o dels 116.000 romanesos. Els països de l'Est europeu són, amb diferència, els llocs de procedència de la major part d'immigrants que van arribar a Alemanya l'any passat, una mica més d'un milió, una xifra rècord des de l'any 1995. És l'augment percentual el que situa Espanya en primer lloc de l'estadística, per davant de Grècia i Portugal, tots dos amb un 43% d'increment, o Itàlia (40%).

Notícies relacionades

El Govern activa ajudes de fins a 15.000 euros per a joves que comprin vivenda en pobles

El Govern manté el seu pressupost de gairebé 50.000 milions i reserva 900 milions per complir amb ERC i els Comuns

La ministra de Treball del Govern d'Angela Merkel, Ursula Von der Leyen, acull amb aparent entusiasme el significatiu augment de l'arribada d'immigrants,«No es tracta només del número sinó de la qualitat de la immigració»,afirma la ministra, que parla d'un«cop de sort»,ja que -diu-«ajuda el nostre país a ser més jove, creatiu i internacional».

Les estadístiques no diuen quant temps pensen quedar-s'hi, però tant Espinar com Chirrispe afirmen, encara que cada un per diferents motius, que entre els seus objectius a mitjà termini no hi ha el de tornar a Espanya. Un pensament que coincideix amb el de milers de joves que, davant les negres expectatives de trobar feina al seu país, han decidit buscar nous horitzons.