Xavier Queralt: "És millor ajudar les persones que els bancs"

-OLGA GRAU  ¿Quin balanç fa de la integració d'Unnim al BBVA? 

-XAVIER QUERALT Teníem tres reptes: la clientela, que ha donat una resposta positiva, particularment amb les preferents. Tots els clients s'han acollit a l'oferta que vam fer i n'estan contents. El segon era l'obra social: hem arribat a un bon acord i tothom està tranquil. I s'havia de fer una reducció de plantilla de 1.218 persones. Sempre vam voler que es fes de forma no traumàtica. I podem dir que ha estat així. Pel que fa als resultats, en el primer semestre el banc va tenir pèrdues de 400 milions d'euros. Tampoc crec que l'any que ve tinguem resultats positius. I pensem que el 2014 començarem a tenir beneficis. 

 

-MAX JIMÉNEZ BOTÍAS  L'acord laboral, ¿és l'últim bon acord del sector, si es tenen en compte les condicions que estan plantejant altres entitats? 

-X.Q. Teníem voluntat que fos bo, i les circumstàncies ho permetien. Una de les sinergies entre Unnim i BBVA era l'estructura de plantilla per temes d'edat. I ha facilitat el pacte. Això ara s'ha acabat, els escenaris seran diferents de partir d'ara. 

 

-ENRIC HERNÀNDEZ En un moment en què el BBVA segueix més pendent del negoci exterior, ¿per quin motiu decideix ampliar el negoci a Espanya? 

-X. Q. El centre de pensament del grup continua estant a Espanya. Pot ser que sigui un factor més emocional que no pas tècnic, però afecta. Després hi ha l'oportunitat. Nos-altres vam invertir a Mèxic perquè vam pensar que era un país amb futur, però hi vam entrar en ple 'Tequilazo'. Ara ens passa una cosa semblant. Si penséssim que Espanya no té cap futur, no faríem res. La nostra quota a Espanya no és tan gran, és d'un 10,5%, quan a Mèxic és d'un 30%. És un bon moment per arribar a una quota del 20%. Les rendibilitats òptimes en aquest negoci estan en una quota d'entre el 15% i el 20%. 

 

-E. H.  ¿Té Catalunya risc com a país políticament parlant? 

-X. Q. Jo crec que no. Des del punt de vista econòmic, em sembla que Espanya i Catalunya formen part d'una comunitat que és l'europea. Més enllà dels temes polítics, crec que el nucli central de la Unió Europea té futur. Ara bé, amb un procés de reestructuració molt important, però la base econòmica és molt sòlida. 

-SALVADOR SABRIÀ ¿El fenomen independentista és una preocupació per al banc? 

-X. Q. És un debat polític que ens cau molt lluny. Sobre l'economia real no té cap efecte. Quan estàs immers en un debat sembla que no existeixi res més, però la realitat té horitzons més amplis. Si es mira amb perspectiva, s'ha de parlar d'Europa com un agregat d'economies amb l'estructura política que hagi de tenir, en el qual jo personalment crec.

 

-M. J. B. En les quinieles per veure qui es queda amb CatalunyaCaixa apareixen vostès en segon lloc darrere del Banco Santander. ¿Assumeixen que van a la subhasta com a segons? 

-E. H. No. En la d'Unnim no apareixíem en cap quiniela. Això serà una subhasta. I quan hi vas, fins on jo sé, cadascú fa les seves hipòtesis. Pot ser que alguns les facin pensant en el que faran els altres. Nosaltres fem només la nostra. Mires el que et pot costar i pot ser que facis una projecció dels números d'altres. I al final fas una aposta.

 

-E. H. A vegades es fan per guanyar i a vegades es fan per perdre... 

-X. Q. Pot ser. Tinc la sensació que en el nostre cas quan hem donat un preu era el preu al qual ens hauríem volgut quedar aquella entitat. 

 

-JOSEP-MARIA URETA ¿Creu que Bankia ha tingut un tracte diferencial a la resta de les entitats del sector? 

-X. Q. Subscrivim el debat que és millor ajudar les persones que les entitats financeres. Són la nostra competència, i no entenc per què s'han d'ajudar aquests bancs. Tots els diners que s'ha posat als bancs haurien de servir per reestructurar el sector i no sempre ha sigut així. Nosaltres no hem rebut ni un euro d'ajudes en tot aquest procés, ni tampoc l'hem demanat. 

 

-O. G. ¿A què atribueix la lentitud en la reestructuració del sistema financer? 

-X. Q. La veritat és que es tractava d'una reforma de molta envergadura. És fàcil dir-ho ara, però suposo que s'havia d'estar en aquell moment, el 2008, i prendre les decisions que es van prendre. El problema era greu i no passa tan sovint. Tan sols hi ha hagut el precedent del Japó i els japonesos tampoc ho van arreglar gaire bé. Donar les culpes només a algú no és correcte. 

 

-E. H. ¿Com veu la imatge que ha transmès la banca a la societat, des de les preferents fins a les indemnitzacions milionàries dels directius, passant pels desnonaments? 

-X. Q. És evident que tenim alguna responsabilitat en la imatge negativa que hi ha en la societat dels bancs. Ha faltat potser transparència, tenir una visió més de client i una vocació més de servei. Quan hi ha hagut persones que s'han sentit molestes per la relació que han tingut amb els seus bancs era comprensible. A vegades ens ha preocupat més tenir la comptabilitat bé que explicar-la als clients. 

 

-M. J. B.  ¿Per què el BBVA ha decidit quedar-se fora del 'banc dolent'? 

-X. Q. El que ens han explicat no ens acaba d'encaixar. No hi ha prou experiències històriques. La més pròxima és Suècia. Al Japó es va fer d'una altra manera. No hi ha prou informació per valorar-ho. 

 

-O.G. ¿Hauria sigut millor un 'banc dolent' només públic? 

-X. Q. És més rellevant com es gestiona que qui forma part de l'accionariat. ¿Quant peses en la gestió amb un 3% o un 5%? 

 

-M. J. B. ¿Què li interessa més al BBVA, vendre els pisos que té Unnim o vendre els del 'banc dolent'? 

-X. Q. EL BBVA és un banc i això ho hem demostrat des de fa temps. A nosaltres el que ens interessa és dedicar el nostre actiu a l'activitat que sabem fer. ¿Quina és la nostra obsessió? Tot el que tenim en el balanç que no siguin crèdit ens ho hem de treure del damunt i tot l'actiu que ens pot limitar la possibilitat de fer de banc és prescindir. No és la nostra intenció fer d'immobiliària. 

 

-J-M. U. Fins ara les economies domèstiques estaven en mans de les caixes. ¿Què passarà ara? 

-X. Q. Si comparo el balanç d'Unnim i el de BBVA a Catalunya, podria dir que el BBVA té més hipoteques de particulars concedides que no pas Unnim. No crec que hi hagi diferències en el món dels particulars. És possible que les diferències s'estableixin en el sector dels professionals.  

 

-O. G.  ¿Com afronta el tema dels desnonaments el seu banc?

-X.Q. El reial decret que s'ha aprovat ja reflecteix prou el que estàvem fent. Tenim una màxima que és que per a totes les persones que volen quedar-se a casa seva, i estan disposades a fer un petit esforç, cal trobar la fórmula que sigui així. El desnonament és l'última opció. Hi ha situacions d'impagament que estan abocades al desnonament. Però crec que és important que la llei es compleixi. Si acabem acceptant que un no ha de pagar els seus deutes, això no és bo. Hi ha deutes que s'han de pagar i cal buscar quina és la fórmula. Quan hi ha exclusió social s'ha d'analitzar a part. 

 

-M. J. B. ¿Quines implicacions té per al sistema financer espanyol que la supervisió la realitzi el BCE? 

-X. Q. M'encanta que tots els bancs europeus siguin tractats de la mateixa manera, una cosa que no ha passat fins ara. Quan surts d'Espanya, ets espanyol. I quan ets aquí, com que ets dels bons, has d'aguantar el pes dels altres. 

 

-E. H. No comencem gaire bé, les caixes alemanyes no entren en la supervisió. 

Notícies relacionades

La UE només té una empresa a la lliga mundial de la IA

Les millors aplicacions d’intel·ligència artificial

-X. Q. A mi el que em preocupen són els grans bancs europeus, que ens han fet bastant mal. A l'estiu del 2011 es va penalitzar els bancs espanyols, també els que anaven bé, només pel fet de ser-ho. Que la supervisió europea sigui igual per a tots, ¡encantats de la vida!