¿Paraula de Rajoy?

És la retallada més gran de despesa pública de la història d'Espanya: 65.000 milions en dos anys i mig. La xifra és tan aclaparadora que només admet una comparació possible, una equivalència de dolorosa simetria: és gairebé idèntica a la factura del rescat de la banca (60.000 milions és l'últim càlcul). Fa tot just un mes, abans d'anar-se'n a l'Eurocopa,Mariano Rajoy ens va explicar que «aquesta línia de crèdit» només tindria condicions per als bancs i no per als ciutadans. Va ser una altra mentida més. Una altra de moltes.

Espanya està intervinguda i ahir al Congrés la troica es va fer carn. I vísceres. I sang. Res se salva de les tisores, tampoc la imatge deRajoy, que surt del Parlament amb la cara plena de costures. No hi ha crítica més letal contra el Govern que les que van ser les seves pròpies paraules no fa tant. Apujar l'IVA és «un disbarat en temps de crisi», «afecta bàsicament pensionistes i aturats», és «el cop de gràcia per al nostre comerç, el turisme i la indústria». Abaixar el sou als funcionaris és «retallar els drets dels més febles». «Jo no sóc com vostè, que li ha apujat l'IVA a la gent i no ho portava al programa», li va dirRajoyaRubalcaba en el debat electoral, al novembre. «Jo el que no porto al programa no ho faig».

Notícies relacionades

On vaig dir blanc...

La guerra a l’Orient Mitjà torna a posar de moda els viatges al Carib i desinfla els plans de volar a Àsia

El president va esbossar ahir dues excuses per justificar aquesta estafa democràtica. La primera: no podem rebutjar aquests sacrificis perquè «no tenim aquesta llibertat». La segona: «Les circumstàncies han canviat». Té part de raó en totes dues. Espanya ha perdut la poca sobirania i llibertat que mantenia perquè les circumstàncies han canviat: han empitjorat des que Rajoy governa. L'herència econòmica que el PP va rebre deZapatero (i de les autonomies) va ser la més nefasta de la democràcia, però la gestió de la dreta ha agreujat el problema. El PP estava convençut que la mera aparició mariana a la Moncloa serviria per «recuperar la confiança» i aquest dogma de fe ha resultat fals; res pitjor que creure't la teva pròpia propaganda. El millor resum de la gestió deRajoyestà en la prima de risc i en la seva evolució davant Itàlia i Irlanda. El novembre del 2011, Espanya pagava menys pel seu deute que aquests dos països. Avui Itàlia paga quasi un punt percentual menys (i Irlanda gairebé mig punt menys) en el bo a 10 anys. En aquesta Eurocopa, els italians ens guanyen per golejada.

Davant del discurs deRajoy,i les seves excuses,Alfredo Pérez Rubalcabava explicar bé els nombrosos errors del Govern aquests mesos, però li va faltar una resposta més contundent a les retallades acabades d'anunciar. El líder del PSOE, encotillat en aquesta «oposició responsable» i pactista que gran part dels seus votants no entenen, va voler fer el debat de l'estat de la nació mai convocat.Rubalcaba va perdre així una altra oportunitat de canalitzar el malestar d'una societat cada dia més allunyada del Parlament. Si la retallada que va anunciarZapatero el maig del 2010 va ser una de les raons que van provocar el 15-M, les conseqüències d'aquest 11 de juliol del 2012 també es veuran al carrer.