Un quart de Repsol

Yacimientos Petrolíferos Fiscales (YPF), fundada als anys 20 del segle XX, és molt important per a Repsol. La companyia espanyola va entrar en el seu capital el 1999 fins a controlar-ne la totalitat després de l'onada privatitzadora del llavors president de l'Argentina Carlos Menem quan al capdavant de la petrolera espanyola hi havia Alfonso Cortina, per uns 15.000 milions de dòlars.

En l'actualitat representa al voltant del 25% del resultat operatiu del grup presidit per Antoni Brufau, al voltant de la meitat de la seva producció i al voltant del 40% de les reserves d'hidrocarburs. El seu pes va créixer arran del descobriment del monumental jaciment de la Vaca Muerta, que va catapultar l'Argentina com a potència en l'àmbit del shale gas (gas no convencional) i el petroli. És una formació rocosa de la qual s'extreuen hidrocarburs mitjançant la tècnica de la fractura per injecció d'aigua. Però el projecte en què participa YPF-Repsol amb altres petroleres requereix inversions per més de 20.000 milions d'euros per ser explotat i, per tant, socis internacionals.

Des de fa un parell d'anys, la família Eskenazi, empresaris pròxims al difunt president argentí Néstor Kirchner, marit de l'actual primera mandatària del país, tenen el 25% d'YPF, Repsol al voltant del 57% i la resta està en mans de fons d'inversió i en borsa. L'objectiu inicial de Brufau era col·locar a la borsa argentina fins a un 25% de la companyia per complir amb les pressions del Govern d'argentinitzar YPF. La situació dels mercats va impedir l'operació. Els Eskenazi són els que porten de fet les regnes del negoci i el Govern, que compta amb el mecanisme de l'acció d'or, disposa d'un vocal al consell d'administració.

Notícies relacionades

Espanya va rebre 11,7 milions de passatgers aeris internacionals al juliol, un 4,3% més

El turisme voreja els tres milions d’afiliats al juliol després de créixer 2,9%

YPF és una de les principals empreses argentines i una marca associada en l'imaginari popular a un passat d'esplendor. Va inspirar la creació d'altres gegants del sector com la brasilera Petrobras.

La companyia és la primera contribuent al fisc argentí, el principal productor d'hidrocarburs i un dels principals ocupadors, amb una plantilla de 13.500 treballadors i uns altres milers de llocs de treball indirectes.