Foto

És difícil saber quantes fotos es van fer ahir a la nit al Camp Nou. El que és segur és que també es va fer la foto més inútil que es repeteix cada jornada de futbol: just abans del partit, posen junts àrbitre, jutges de línia i capitans de cada equip. Fins i tot es queden quiets com si els anessin a retratar amb caixa fosca i tela negra. Hi va haver, en canvi, una altra foto, lluny del terreny de joc, que no es qualificarà amb grandiloqüència, tot i que té un especial significat: l'acord entreJuan Rosell, Ignacio Fernández Toxoi Cándido Méndez. Els capitans sense l'àrbitre, es pot dir. Aquí està la rellevància, que el que s'ha donat per imprescindible durant tants anys, que es firmi davant el Govern, aquesta vegada ha canviat.

Els termes de l'acord, avançat per aquest diari dimarts, sonen a novetat, fruit de la necessitat d'evitar errors del passat. El millor, fer del conveni (els pactes, en general) l'eix de les relacions laborals; el responsable exercici d'acceptació de la dura realitat econòmica; o la introducció de nous criteris de càlcul salarial. A part d'això, quan comença el partit, de la foto estàtica del principi el que més importa és la pilota, que es mogui. I sense activitat econòmica, la foto de l'acord a tres és tan inútil com la dels àrbitres i capitans.