Rubalcaba, al front de l'Ebre

Està immers en una dura batalla per capgirar les enquestes. O, com a mínim, salvar els mobles. El 2008, els socialistes van treure 15 diputats més que els populars, però l'avantatge a Catalunya va ser de 17 diputats. Sense Catalunya,Rajoy hauria guanyat.Rubalcaba ho sap i cultiva Catalunya. Diumenge va ser a la festa de la rosa i ahir als esmorzars d'aquest diari. En destaco quatre grans idees.

Primera. Cada dia està més clar que la crisi és mundial i molt europea. El PP predica que és culpa deZapatero, però Itàlia, Bèlgica i fins i tot França acusen el risc de moneda única sense poder polític europeu. Podria haver afegit -no ho va fer- que el secretari del Tresor nord-americà va venir a la reunió de ministres europeus per alertar irenyara qui mana: Alemanya. Però és incomprensible queZapaterono hagi defensat la seva política amb dents i ungles. I que el PSOE se'n desentengui. ¿Pot guanyar les eleccions si ve a admetre queZapateroho ha fet malament?

Segona. El factor que agreuja la nostra crisi és la bombolla immobiliària, que es va haver de punxar abans. Va generar un gran endeutament de famílies, promotors i bancs que ara s'ha de tornar. I va donar a l'Estat uns ingressos extra que es van creure fixos i que s'han volatilitzat. I la bombolla va ser obra molt col·lectiva.

Tercera. L'excés de dèficit de l'Estat és insostenible i s'ha de reduir. Però el gran problema és l'ocupació. Mentre l'economia creix poc, el sector públic ha d'ajudar les empreses per abaixar la taxa d'atur (el juvenil és del 47%). Però, sense diners, s'ha de recuperar l'impost del patrimoni. No a les classes mitjanes, sinó als que tenen més d'un milió d'euros. Una recaptació de 1.000 milions permetria a les empreses fer contractes de formació, sense cost de seguretat social, a 300.000 joves.

Notícies relacionades

Rubalcaba proposa ara blindar les lleis aprovades per referèndum

Un candidat davant de l'adversitat

Quarta.L'Estatut volia resoldre l'encaix de Catalunya. Ara hi ha més autonomia que mai i el finançament ha millorat. Però l'operació només ha sortit a mitges per la sentència del Constitucional. No és racional que el que el poble de Catalunya ja ha votat ho esmeni després un tribunal. És una cosa que no s'entén i que enrareix la relació Espanya-Catalunya.

I el candidat va apujar la temperatura afirmant que el piròmanRajoy-que va presentar el recurs d'inconstitucionalitat i va encrespar els ànims- no es pot vestir ara de bomber. Va estar convincent. Però mantenir aquí els 17 diputats d'avantatge… El PP creu que, com el 2000, quan es va presentar després del pacte ambPujol,pot saltar de vuit a 12. Si ho fa a costa del PSC (i CiU n'hi roba tres), l'avantatge es queda en sis. ¿I què passarà amb el d'Andalusia? Perill, perill.