El deute de la primera economia del planeta creix un 40% en 4 anys

Estats Units no ha tingut dificultats històriques per finançar el seu dèficit. De fet ha pogut endeutar-se tant com ha volgut davant la facilitat de recórrer als mercats externs sense que els seus prestamistes facin escarafalls davant qualsevol nova emissió de deute de l'oncle Sam. I, a més, la Reserva Federal sempre ha anat a comprar títols quan ha fet falta.

Les despeses militars més els desequilibris comercials amb Europa i Àsia han generat una creixent demanda de finançament extern per part del país. La conseqüència d'aquesta realitat és que el país ha augmentat el seu endeutament un 40% en menys de quatre anys. La previsió per tancar el present exercici és que el deute representi el 101,7% del producte interior brut (PIB).

Aquesta dada suposa que el deute nord-americà és de 14 bilions de dòlars (9,6 bilions d'euros), una xifra que és 14 vegades superior a l'endeutament del país el 1980. I seguirà creixent, perquè s'ha previst que el dèficit federal sigui d'1,6 bilions de dòlars aquest any. L'endeutament mitjà de la Unió Europea (87,7%) és considerablement inferior al nord-americà.

Es diu de l'economia espanyola que el problema no és l'endeutament: el 68% el 2011. La dificultat, es precisa, és que l'endeutament privat és tan elevat com el públic. Però el que deuen les famílies nord-americanes ha crescut a un ritme semblant al deute públic, ja que s'acosta als 14 bilions de dòlars.

Notícies relacionades

El Tea Party va llegir els pares fundadors malament

Els dubtes sobre el creixement dels EUA enfonsen les borses europees

La situació financera de la primera economia mundial no és probable que s'arregli mitjançant un acord que permeti l'augment del sostre d'endeutament. El verdader problema és tornar el que es deu. Per aquesta raó algunes agències de qualificació de risc alerten que poden degradar la qualificació triple A dels bons nord-americans, malgrat un acord polític.

Una economia ranquejant no és la millor medecina per a la crisi de deute. «Si et concentres a reduir el dèficit públic, convé traslladar confiança al sector privat perquè es mantingui la demanda, però a jutjar per l'evolució del PIB, això no és el que està passant», considera David Martínez, economista del Banc Sabadell.