Funcionaris

La seva situació és desitjada per molts. La seva jornada laboral és més curta que la d'autònoms, empresaris i empleats. La seva posició és la més segura... A això segueix un judici que convé matisar, perquè no és el mateix la prestació de serveis directes en àmbits com el sanitari, l'educatiu, el judicial o el policial, entre altres, que la supervisió de tràmits o la inspecció de compliments. Tampoc s'haurien de barrejar els que tenen una funció reguladora i els que prenen decisions amb els que es limiten a vetllar pel seu compliment, perquè els primers solen tenir possibilitats de treballar en el sector privat i iniciar una nova carrera més ben retribuïda, i els segons, en el cas de canviar, perdrien ingressos i uns quants avantatges.

La crisi afecta a tothom, però menys als que tenen un lloc de treball inamovible i estan a prop del poder. Per això quan es generalitzen els sacrificis les diferències són més rellevants, més visibles i més difícils d'entendre per part dels que estan en pitjor situació i es pregunten per l'origen i la justificació d'aquestes diferències. Alguns al·leguen que el fet de superar una oposició explica la plaça laboral de per vida.

Notícies relacionades

¿Quan comencen les rebaixes d’estiu 2025? Dates de Zara, Mango i El Corte Inglés

Condemnen la Sagrada Família per acomiadar una treballadora l’endemà de deixar d’estar blindada per tenir un fill

El que més estranya en la situació actual és l'augment de l'ocupació pública dels últims anys, fins i tot quan declinava el creixement, es reduïen els ingressos i augmentaven les despeses assistencials. Des de l'exterior es creu que no hi ha acomiadaments associats al baix rendiment i que les taxes d'absentisme són més elevades en la funció pública. Respecte a l'àmbit de les administracions subcentrals, es considera que l'augment de nivells administratius, de creació d'agències i fundacions, juntament amb el flux de nous empleats, és excessiu. I així s'obre un nou front en el tracte de la crisi, de manera que, després de les decisions de política econòmica habitual, va venir l'intent de reforma de les relacions laborals i, ara, la reconsideració de l'entramat institucional de la funció pública i el seu entorn.

A França, Anglaterra, els EUA i altres països s'insta a la reducció i la millora de la funció pública. També es comença a plantejar el mateix a Espanya. Elrentatés necessari, però sense que el nen se'n vagi pel desaigüe.