Impostos

La crisi segueix fent estralls, l'atac que ha patit l'eurozona l'última setmana ha mostrat la vulnerabilitat a què està sotmès l'euro per l'enorme deute que assumeixen els seus estats membres. Això ha motivat els ajustos que estan aplicant amb urgència tots els països, amb l'objectiu d'aconseguir que el dèficit públic no superi el 3% anual.

Els problemes que patim estan interrelacionats i es retro-alimenten, però procedeixen de causes diferents i no tenen una solució idèntica, a més el seu impacte té diferents conseqüències segons el context territorial que analitzem. La Unió Europea no és homogènia encara que ho sigui la seva moneda, per això és tan important reforçar les estructures polítiques comunitàries perquè exerceixin un lideratge consensuat amb els estats membres, de manera que protegim l'euro, però també incentivem el creixement econòmic en tots els territoris. Cal recuperar el camí de creixement a la UE, però aquest ha de ser compensat, perquè si no és així el risc de trencar Europa és molt alt.

Notícies relacionades

La xarxa de Yoigo s’apaga per sempre: què canvia per als clients

Catalunya lidera la destrucció d’ocupació a l’agost i baixa dels 3,9 milions d’ocupats

Analitzant Espanya, s'aguditzen els punts crítics que impedeixen una arrencada de l'economia: excessiu endeutament de famílies i empreses, el finançament del sector privat seguirà sent limitat, la pesada llosa del dèficit públic i la lentitud en la creació de llocs de treball. La recepta adoptada, contenció de la despesa, ajustos dràstics i reformes estructurals és un bon camí a més d'un bany de realisme, però falten estímuls contundents per reactivar la demanda interna i la inversió productiva. Els ingressos públics han d'augmentar però vinculats a creixements del PIB, accionar la palanca d'apujar tipus impositius en el tram de rendes del treball (IRPF) estèticament pot sonar bé però les conseqüències seran pitjors que el remei, es contraurà més el consum, s'instal·larà la psicosi de l'efecte pobresa i es trenca l'equitat fiscal ja que hi haurà pitjors serveis públics i més cars.

Afegeixo, una vegada més, que és imprescindible articular un mercat de treball d'acord amb la realitat socioeconòmica del segle XXI, qualsevol vacil·lació en aquest terreny ofegarà la possibilitat de generar ocupació.