Ajustos

Tard, molt tard, tot i que reiteradament reclamats, han arribat els ajustos, amb un plus de duresa proporcional al retard a adoptar-los i als dispendis produïts mentre es creia que generant dèficit es reactivaria l’economia. Perduts en el nostre melic amb els Gürtel, Malaia, Pretòria, dilapidar l’esperit de convivència aconseguit en la Constitució retallant un Estatut, o donant un espectacle mundial criminalitzant un jutge que pretenia reparar una injustícia; potser, per tot plegat, no ens hem assabentat que els mercats financers pensen i actuen en global, mentre que els governs ho fan en local.

En aquest context hi ha especulacions sobre si té futur mantenir la zona euro o, al contrari, seria més fàcil la recuperació econòmica si els països de l’eurozona recuperessin la seva autonomia per adoptar polítiques monetàries i fiscals de forma autòctona. El preu que es va pagar per establir una Unió Monetària era una pèrdua de sobirania nacional, preludi de trànsit per a la construcció d’uns Estats Units Europeus, amb prou fortalesa política per compensar l’hegemònica presència dels EUA i dels emergents països asiàtics, sobretot la Xina.

Notícies relacionades

Com aplicar la regla de les 24 hores per estalviar diners i evitar compres impulsives

De la intenció a l'impacte: El certificat de sostenibilitat de Be Greenly que et permet reduir costos i guanyar credibilitat ecològica

La diletància dels governs, l’absència de lideratge polític i l’abrupta i severa crisi econòmica i financera mundial han posat en evidència que no és possible una Unió Monetària si no es consolida una Unió Política perquè l’eurozona avanci en competitivitat i productivitat. Com a exemple, cal destacar l’últim informe anual de la Comissió Europea, que manifesta que, des del 1998, Espanya ha perdut un 33% de competitivitat, mentre que Alemanya n’ha guanyat un 13%; és a dir, Espanya hauria de devaluar el 33% la seva moneda per estar igual que el 1998.

La impossibilitat de devaluar és la que propicia la duresa dels ajustos en la despesa per compensar el nostre retrocés en competitivitat, de manera que ens endeutem per compensar el que som incapaços d’ingressar. La urgència del moment ha obligat a fer uns ajustos comptables, és a dir, retallar despeses, però és imprescindible una estratègia política decidida que passa per més Europa i més mesures de suport a la competitivitat.