crisi financera
ING separa la seva activitat de banca i assegurances
Una de les principals conseqüències de la crisi financera, la fi d’algunes grans entitats tal com eren conegudes fins ara, comença a fer-se realitat. El grup ING, que va ser salvat pel Govern holandès de la fallida, va anunciar ahir que separarà les seves activitats de banca i assegurances, per desprendre’s de la segona després de forma gradual.
Aquesta operació forma part del pla de reestructuració que l’entitat ja ha presentat a la Comissió Europea i que preveu executar durant els pròxims quatre anys. El grup no s’ha tancat cap porta en les desinversions: les podria portar a terme mitjançant sortides a borsa, ofertes públiques de venda i transaccions particulars. L’entitat resultant serà eminentment bancària i europea (també vendrà ING Direct als Estats Units), amb algunes unitats de negoci petites en altres regions. L’any 2013, el seu balanç serà el 30% més petit que el del setembre del 2008.
A més a més, el grup té previst portar a terme una ampliació de capital de 7.500 milions per poder tornar la meitat de les ajudes rebudes. De tots els diners que ingressi, destinarà 5.000 milions d’euros a comprar les accions que va adquirir l’Estat holandès a un preu de 10 euros per acció, fet que suposa una prima de 950 milions. També tornarà els fons rebuts com a part d’un programa de garantia d’actius, uns 1.300 milions d’euros.
- Educació Sánchez reduirà per llei les hores lectives del professorat
- Apunt La sort va salvar Fermín
- Un clàssic "Autèntiques i picants": el bar de Rubí aclamat per les seves patates braves
- El CNI combat a Àfrica les màfies de la immigració irregular
- Comerç El mercat de l’Abaceria tornarà a obrir l’estiu vinent
- TELEVISIÓ I MAS Sandra Barneda
- Barcelona, protagonista La joiera que va canviar de professió i ja té 19 centres psicològics
- Mundial d’atletisme L’or olímpic Jordan Díaz rebenta i es queda sense final
- Les batalles del Madrid Florentino declara la guerra a tothom
- El rival dels blaugrana La caríssima torre de les ‘garses’