Els estats gravaran cada cop més el consum per remuntar la crisi

L’IVA i els impostos que graven el consum tindran més protagonisme els pròxims anys a causa de la necessitat dels governs de recuperar ingressos per pal·liar els dèficits provocats per les mesures anticrisi. En aquest context, Espanya no n’és cap excepció, ja que preveu una alça de dos punts a l’IVA, fins al 18%, i d’un en el tipus reduït, del 7% al 8%, a partir del juliol de l’any que ve. Actualment disposa de molt marge de pujada, ja que està gairebé quatre punts per sota de la mitjana comunitària.

Aquesta evolució global de l’IVA es combina amb una forta frenada en les rebaixes fiscals als beneficis empresarials a Europa, segons l’últim informe sobre impostos a escala mundial de la consultora KPMG. El tipus impositiu mitjà en el gravamen sobre societats es manté en el 23,2% a la Unió Europea i és la primera vegada en 13 anys que no experimenta una disminució respecte de l’any anterior.

En canvi, l’IVA, el gravamen indirecte més important, s’ha incrementat a Europa del 19,5% al 19,8% el 2009. Els últims cinc o sis anys, s’ha mantingut estable i s’ha convertit en una font essencial d’ingressos. Arran de la crisi, guanyarà protagonisme. L’atàvic debat ideològic sobre els impostos directes --graven segons la renda– i indirectes –graven independentment d’aquesta– deixa pas a la necessitat d’ingressos per part de l’Estat.

«En un món en què les empreses i els seus beneficis tenen cada vegada més mobilitat, els impostos sobre el consum constitueixen una font d’ingressos a la qual pocs governs es poden resistir. La seva aplicació no depèn dels beneficis empresarials, ofereixen un flux continu de recaptació en comptes de grans sumes de diners rebudes en amplis intervals de temps, i generalment es recapten amb molta més rapidesa que els impostos sobre societats», segons Alberto Estrelles, que és soci responsable de l’Àrea de Societats de KPMG Advocats.

Notícies relacionades

Celsa suspèn la cerca d’un soci espanyol després del refús de Criteria

García-Milà, la macroeconomista que no perdia mai el cap

PÈRDUA DE PES / A Espanya, la imposició indirecta ha cedit terreny fins a arribar a suposar la quantitat de 41 de cada 100 euros recaptats per l’Estat i les autonomies (aquestes depenen molt d’alguns impostos com el de transmissions, minvats de manera dràstica a causa de la crisi). El punt àlgid el van assolir durant els exercicis 1999, 2000 --tots dos amb el PP al Govern– i el 2004 --el primer any amb Executiu socialista–. En aquests casos, l’IVA i la resta de gravàmens sobre el consum van superar, amb més del 49%, el total ingressat amb l’IRPF i altres tributs directes, segons les dades del ministeri d’Economia.

Les dades de KPMG Advocats revelen que «hi haurà un canvi important en la manera de finançar-se de molts governs». El responsable mundial de tributs de KPMG, Loughlin Hickey, destaca que «els impostos indirectes, encara que generalment són estables, s’han estès a moltes àrees de l’economia moderna, per ser un component d’importància creixent en els ingressos de molts estats».