Pintant (sota) el mar

Alfonso Cruz (Terrassa, 1958) respira lentament i compassada allà a sota. Pot romandre fins a 90 minuts a diversos metres sota la superfície i en aquell temps és capaç de plantar el cavallet davant del motiu que vol plasmar, treure l'espàtula i les seves pintures a l'oli i començar a escampar-les “amb petits copets, com feia Van Gogh", fins a acabar una pintura evocadora. 

Ell és un dels artistes de l'exposició 'Pintura subaquàtica. 150 anys d'història' que es pot veure aquest estiu a l'Espai Mirador del Museu Marítim de Barcelona i que recorre un gènere pictòric molt desconegut. Fotografia submarina sí, però ¿pintura? De fet, és l'únic bus que pinta sota el mar a Espanya. 

TROBADA A LES MEDES

La mostra recorda que es compleixen 150 anys des que un artista austríac, diplomàtic i baró, Eugen von Ransonnet-Villez, es va fer una espècie de campana amb finestretes per, amb ajuda d'un tub pel que respirava, descendir uns metres i poder pintar en sec el paisatge submarí que tenia davant. Succeí a les costes de Ceylán, l'actual Sri Lanka, el 1865.

A més d'una mostra d'aquest pioner, es pot veure també el treball de l'indo-escocès Zarh Pritchard, mort el 1956. “Aquest home ja baixava amb escafandre de bus clàssic i el quadre es mullava. Pintava obres exquisides, infuenciades per l'impressionisme. Hi ha obra seva fins i tot al Louvre”, explica Cruz, que va tenir oportunitat, l'estiu passat, de pintar a les Medes, davant l’Estartit, amb un altre dels artistes representats, el francès André Laban. 

Aquest marsellès de 87 anys va ser enginyer durant dues dècades de l'equip de Jacques-Yves Cousteau i tripulant del cèlebre Calypso. Va participar en nombrosos projectes i expedicions. Manejava molt bé la fotografia submarina, però no l'emocionava tant com pintar sota les onades, activitat que va començar a fer el 1965. Un vídeo documental recull el 'tête à tête' artístic de les illes Medes. 

"ELS MEUS PRIMERS QUADRES EREN UNA BÍRRIA"

“Els meus primers quadres sota l'aigua eren una bírria”, confessa Alfonso Cruz. “Per començar, la tècnica és diferent. Jo en terra pintava quadres realistes. M'agradava molt Antonio López i em prenia també el meu temps. Però en una immersió tot ha de succeir molt de pressa. No hi ha esbós. Maneges una espàtula, no els pinzells. Quan barreges la pintura, rellisca. Estàs a l'abast del corrent, has d'aprofitar els moviments...”. ¿I el llenç? “Li apliques una solució de clorocautxú per impermeabilitzar-lo, com la pintura de les piscines, i ja està. L'oli s'escampa i es fixa”, explica aquest artista, també poeta, l'obra del qual, representada en diverses galeries, es cotitza. “Un llenç meu de grans dimensions costa uns 12.000 euros”. Té obra en museus i col·leccions privades d'Estats Units, Mèxic, Maldives, Cuba, Canadà, Egipte i diversos països europeus.També va exposar un gran mural submarí a l'Expo de Saragossa.

Com va arribar a això també mereix un esbós. “Sempre em va agradar el mar. Vaig fer la mili a l'Armada i vaig demanar integrar-me en el Centre de Busseig de Cartagena. Em vaig passar el servei militar traient cossos ofegats del fons del mar. Va ser molt dur. Després, vaig entrar a treballar com a bus a les drassanes Vulcano del port de Barcelona. Van ser tres anys reparant i netejant cascs de vaixells. I allà va succeir un fet curiós. Amb la gran quantitat de detritus del fons es formava una espècie de boira fantasmagòrica, i a mi m'agradava romandre allà a sota, immòbil, mirant cap a a dalt com es filtraven els raigs de llum. Era una experiència gairebé mística”. 

Com en els quadres de les anunciacions de Fra Angèlic amb el seu pa d'or, Alfonso Cruz va saber que des de llavors seguiria pintant quadres, però respirant aire comprimit i submergint-se en els fons més immaculats i llunyans. “Encara que no tenia ni idea de per on començar. Llavors no hi havia internet”, recorda. 

FONS ARENOSOS I AIGUA

Després de molts mars recorreguts, l'obra de Cruz es resumeix en cinc motius: vaixells enfonsats, coves, posidònia, esculls de corall “i, últimament, només fons sorrencs i aigua”. Bromeja amb què s'està tornant minimalista.  

Cruz coneix bé els baixos de la Costa Brava. “El Mediterrani no és un mar net. No tens molta visibilitat, i aquesta penombra li va molt bé als llenços. Estàs davant d'un vaixell enfonsat i perds per moments la proa o la popa. En canvi, en altres latituds, com en les illes Maldives, el fons és clar i tens tots els referents perquè, si alguna cosa sobra, és llum”. No hi ha una reivindicació a primera vista, però la reflexió es respira sola. “Quan jo era un nen, veia munts de peixos i de pops quan bussejava amb ulleres i tub a la platja de Blanes; avui no hi són. Per descomptat que jo no contamino ni deixo res rere meu”, explica aquest avi de dos néts petits a qui li encantaria veure enfundats en neoprè.

ELS VAIXELLS DE LA GUERRA DE CUBA

Notícies relacionades

Will Smith hauria pagat per silenciar un amant gai

Joël Dicker busca el ceptre de l'estiu

Cuba està present en el seu quadern de viatges –una imatge del Che presideix el seu despatx–.  El 2008, el Govern de l'illa i la productora de televisió Mundo Latino el van convidar a participar en una sèrie televisiva documental sobre la guerra hispana-cubana-nord-americana, pintant els últims vaixells enfonsats a prop de la badia de Santiago de Cuba durant el conflicte del 1898. Ha fet moltes immersions a l'illa, però una li motiva en especial. 

“Es tracta de la nau 'Cristóbal Colón'. Té el casc d'acer i és de les que es conserva millor. La proa està encarada al mar obert, a uns 30 metres de profunditat. Però de seguida es comença a descendir fins a una caiguda de 4.000 metres. La sensació d'estar allà, on el blau es fa més intens, a la vora del precipici, a soles amb la història, és sublim. I això és el que intento reflectir. Es tracta de pintar el que sents, més que el que veus”.