L'amor és un udol

Hi ha un moment al documental 'Cutie y el boxeador' que resulta, com en els moments més interessants de la vida, tràgic i còmic a la vegada: la parella d’artistes protagonista discuteix davant de la càmera sobre les seves discrepàncies. Ella li retreu que la utilitza d’assistenta, cuinera, dona de fer feines, secretària i agent sense haver de pagar-li ni un cèntim, i recorda que ella també és artista. L’home assenteix i somriu. En la següent seqüència, ell va en una camioneta que transporta les seves obres a una galeria i li comenta al conductor el que ella li recrimina, i subratlla que és l’artista inferior el que ha d’ajudar el superior i que el superior és ell. L’home té 80 anys, encara que n’aparenta molts menys, i es diu Ushio Sinohara. Ella en té 60, una delicada cara infantil, rematada amb un parell de trenes de cabells blancs, i es diu Noriko. Fa 40 anys que estan junts i tenen un fill, una vaga ombra, èbria i fantasmal a la pel·lícula. Un fill que, clarament, és una font d’angoixa permanent per a la mare i un zero a l’esquerra per al pare. Durant una hora i mitja assistim a la vida quotidiana d’aquesta parella, que es detesta, discuteix i s’estima amb un sorprenent fervor juvenil.

Ushio Sinohara és un artista japonès que va començar fent una versió nipona del pop-art els anys 60: escultures de paper maixé de brillants colors, quadros amb referents al còmic i una classe de tècnica que ell creu que s’ha inventat: Ushio boxeja amb guants de boxa als quals lliga esponges ben xopes de pintura. Fa 50 anys que crea aquestes boxapintures que són la seva senya d’identitat. Ushio ha sigut un alcohòlic gran part de la seva vida, tot i que ara no beu. Té una barra i un entusiasme a prova de bomba. És com un conillet de Duracel amb piles inesgotables. No ha conegut mai l’èxit i malviu de xec en xec, sense saber si podrà pagar la llum a final de mes, en un apartament sense ascensor de Brooklyn.

Notícies relacionades

Will Smith hauria pagat per silenciar un amant gai

Joël Dicker busca el ceptre de l'estiu

Noriko va arribar amb 20 anys a Nova York per estudiar art, va conèixer Ushio i s’hi va casar. A través de les seves delicades il·lustracions, en què s’emmascara en una noia despullada que anomena Cutie, assistim a la complexa dinàmica del seu matrimoni i a la lenta construcció d’una personalitat de dona artista que comença com una nena enlluernada i innocent i acaba com una dona forta, lliure i valerosa, conscient que ha sigut el seu constant esforç, lluita i resistència els que han salvat el seu matrimoni. El fill de tots dos creua esporàdicament la pantalla amb una cara que ho diu tot: ningú surt indemne de 40 anys de guerra matrimonial.

No us perdeu per res del món aquest brillant film. Poques vegades s’ha vist al cine una relació tan desposseïda de sentimentalisme i tan verdadera com aquesta. El títol de l’última exposició de la parella d’artistes és Love is roarrrr (l’amor és udoooool). Udoleu amb Noriko i Ushio