Andre Agassi: "Que tinguis molt no significa que estimis la teva vida"

Va posar de moda a les pistes de tennis els pantalons texans i la melena amb metxes decolorades. En 20 anys de carrera, va guanyar 869 partits, vuit Grand Slam i desenes de milions de dòlars en premis i publicitat. I odiava el tennis. "Odiava el tennis, sí", confessa Andre Agassi en les memòries, 'Open' (Duomo), que acaben d'arribar a les llibreries espanyoles cinc anys després d'haver sacsejat les nord-americanes amb unes revelacions que han fet trontollar el mite. "Crec que la millor manera d'amagar-te quan no estàs segur de tu mateix és fingir que ets una altra persona --es justifica personalment en una entrevista amb 'Dominical'--. I això feia jo amb la meva imatge: cridava l'atenció, però la desviava lluny del que em feia més por, que era que poc que em coneixia a mi mateix".

L'extennista, que va deixar les pistes el 2006, amb 36 anys, assegura a la revista que s'ha reconciliat amb el tennis. "He après que el fet que tinguis molt no significa que estimis la teva vida –-assegura--. El tennis em donava molt, però em creava tanta confusió que no ho podia disfrutar. Aleshores em va donar la meva dona [la també tennista retirada Steffi Graf--, els meus fills, i vaig entendre que havia renunciat a la meva infància per la d'ells. I ara, quan miro enrere, veig el tennis com un gran regal".

Missatge a Rafa Nadal

Notícies relacionades

Will Smith hauria pagat per silenciar un amant gai

Joël Dicker busca el ceptre de l'estiu

Agassi també aprofita l'entrevista per enviar un missatge a Rafa Nadal. "Crec que Nadal és un dels millors tennistes de la història, però desitjaria que hagués llegit el meu llibre abans de jutjar-me". Agassi confessa obertament en el llibre que es va col·locar amb metamfetamina de cristall. En el seu moment, quan l'ATP li va trobar traces de la droga en l'orina, ell va al·legar que la va consumir sense saber-ho. L'ATP el va creure i va arxivar el cas. El manacorí va declarar que Agassi hauria d'haver estat castigat llavors, i que aquesta confessió a deshora, una vegada ja retirat, només feia mal a l'esport.

'Dominical' també entrevista l'escultor Xavier Mascaró, que exposa a Londres les seves monumentals creacions metàl·liques, i la combativa cantant Ani Di Franco, que porta a Espanya el folk minimalista del seu últim disc, 'Allergic to water'. La revista, a més, viatja a Mirazur, el restaurant del millor xef francès que, paradoxes del GPS gastronòmic, és argentí: Mauro Colagreco. I ofereix l'última entrega de la sèrie en què cinc escriptors han explicat durant tot l'agost el millor i el pitjor del seu estiu. A l'escriptora madrilenya Marta Sanz el camp anglès la va deixar literalment als ossos; a Múrcia, és feliç amb les seves "beneïdes" rutines.