Tobey Maguire i Leonardo DiCaprio reinventen a Gatsby

Com sol passar amb les grans obres literàries, tothom diu conèixer-les però pocs les han llegit, tot i que les seves paraules formen part del nostre vocabulari. Fins i tot els que no han llegit 'El Quixot' coneixen els somnis dels seu protagonista. Així mateix,Gatsbyés molt més que un cognom per a la cultura ­americana.

És un milionari i ambiciós, ple d'anhels, encara que ancorat en el passat, de qui tothom parla però de qui ningú en sap ben bé res, una façana i una emoció. I ara és també el somni d'una nova generació que potser tampoc s'ha llegit lanovel·la de Francis Scott FitzgeraldFrancis Scott Fitzgerald, però que compartirà els seus somnis gràcies a un trio interpretatiu que també va tenir un contacte escàs, com el de tots, amb el llibre abans del film. “El meu, cap. I no me n'avergonyeixo. El vaig llegir dues nits abans de veure Baz”, admetTobey Maguire.

La seva és la veu de la raó, la de Nick Carraway, àlter ego de ­Fitzgerald a la novel·la. I Baz ésBaz Lurhmann, autor de'Moulin Rouge!'i ara el seu director. La motivació de Maguire per llançar-se a la lectura del clàssic va ser l'amistat que l'uneix aLeonardo ­DiCaprio, el nou Gatsby. Lurhmann s'havia refugiat en'El gran Gatsby'mentre fugia de Hollywood per l'estepa siberiana. Va compartir la seva obsessió amb DiCaprio, el seu amic i actor fetitxe des que van treballar junts aRomeo +Juliet, i amb qui va voler repetir en el seu projecte fallit sobre Alexandre el Gran. I l'actor, al seu torn, va trucar a Maguire perquè s'incorporés a la proposta. “La passió de Baz és contagiosa i Tobey és la persona en qui més confio. Sé que sempre serà honest. És tot el que un buscaria en una aventura arriscada com aquesta”, arrodoneix DiCaprio.

Una aventura amb un pressupost de 80,5 milions d'euros que hauria estat el doble si no fos per l'element australià. Perquè 'El gran Gatsby' serà la novel·la americana per excel·lència, la que, com recorda DiCaprio, és part del teixit de la societat nord-americana, de la mateixa manera que 'El Quixot' ho és de l'espanyola; però el film es va fer realitat a Austràlia durant un rodatge de més de sis mesos repartit per cinc estudis i diferents localitzacions que van recrear el Nova York dels bojos anys 20.

Aventura arriscada

Ha estat una aventura arriscada perquè altres van fracassar abans. Des de la primera adaptació al cine el 1926, només un any després de la publicació de la novel·la, fins a aquella última adaptació, per a televisió, el 2000, ambMira Sorvinocom a Daisy; passant, és clar, pel Gatsby d'unRobert Redforden el moment més àlgid de la seva carrera (1974), n'hi ha mitja dotzena d'adaptacions. “Però aquesta vegada el repartiment traspua el mateix moment vital: un grup d'actors que estan gairebé en el cim de les seves ambicions, exactament com el que protagonitza la novel·la. Una entrega al treball, una dedicació que probablement no tornaré a veure”, afegeix Lurhmann.

L'equip demostra, en efecte, que hi ha un Gatsby en tots nosaltres. “Hi ha molt de Gatsby en Baz”, recorda Maguire al·ludint a la capacitat de reinvenció del realitzador australià nascut enmig del no-res com a Mark Anthony Luhrmann i que, com Gatsby, es va escapar per transformar-se en un cineasta arrossegat per la passió i la set de triomf. “Ho digui com ho digui sona pretensiós, però sí que veig alguna cosa de Gatsby en la meva fugida. I suposo que des d'aleshores segueixo fugint amb el cine”, admet Luhrmann.

El mateix es podria dir de Maguire i DiCaprio. Reservat en tot el que es refereix a la seva vida o la del seu amic, Tobey gira la vista enrere a una infància de privacions de la qual també es va escapar. “Vaig ser un nen pobre i mai em va agradar. Només volia guanyar diners, i això et condiciona per sempre”, admet l'actor, ara entre els més acomodats de Hollywood. Però cap història s'assembla tant a la de Gatsby com la de DiCaprio. Des del seu primer treball a Hollywood a'La vida d'aquest noi'(1993), Leo va superar totes les expectatives. I això va ser abans de l'èxit mundial que va aconseguir gràcies a'Titanic'. Ara, quan aquest home, criat per la seva mare gairebé en solitari després de divorciar-se del seu pare, s'acosta a la maduresa dels 40 sense compromisos, més enllà de breus relacions que li confereixen un aura més gran de misteri i soledat, DiCaprio és capaç per primera vegada de frenar la seva fugida com a galant i capbussar-se en el Gatsby que hi ha al seu interior. Almenys a la pantalla.

“Qualsevol que llegeixi el llibre es pot identificar amb el somia­dor que hi ha en Gatsby”, accepta escapolint-se d'una resposta més íntima. El seu interès per 'El gran Gatsby' va ser més social que personal, diu, i no dubta a incloure la pel·lícula en el que considera una trilogia sobre la societat nord-americana, juntament amb­'Djiango desencadenado'i el seu pròxim film,'The wolf of Wall Street'. “La ­pel·lícula mostra els excessos de la societat americana, i això també ho veiem avui, amb el boom econòmic i la crisi, amb el que significa tenir o no tenir, tot enmig de les festes més salvatges i desenfrenades que et puguis imaginar”, descriu DiCaprio, apuntant al seu perfil més compromès.

Un paper cobejat

Gatsby no existiria sense Daisy Buchanan al centre dels seus somnis i les seves ambicions, un personatge per al qual Lurhmann va iniciar una recerca comparable a la que va generar en la seva època, el 1939, 'Allò que el vent s'endugué'. Scarlett Johansson, Michelle Williams, Keira Knightley, Natalie Portman o Blake Lively van ser algunes de les actrius que van optar al paper. Però va serCarey Mulligan, la càndida d''An education', la que el va aconseguir. Luhrmann ho va decidir “als 10 segons de veure-la”. “Quan em van donar la notícia em vaig posar a plorar”, recorda Mulligan, gairebé amb la mateixa fragilitat que el seu personatge. Malgrat el repte que suposava encarnar un dels personatges més emblemàtics de l'obra, per al qual va arribar a entrenar-se cada dia del rodatge al gimnàs (“Sort que és fàcil cuidar-se a Sydney, el sol, la platja, els batuts de fruita...”, recorda), l'actriu va comptar amb el suport impagable del seu ­partenaire DiCaprio, que, immers en l'esperit de Gatbsy, li ­enviava notes amb claus per a les seves escenes conjuntes.

És impossible parlar d''El gran Gatsby' sense subratllar els seus altres dos protagonistes: lamúsicai elvestuari. No és que sigui una sorpresa, havent-hi al darrere Baz Luhrmann: igual que en anteriors treballs seus, com 'Romeo+Juliet' i 'Moulin Rouge!', 'El (nou) gran Gatsby' és un popurri de música contemporània que en lloc de desaparèixer darrere dels protagonistes adquireix presència pròpia. Segons el realitzador, elhip-hop actual és a aquest Gatsby el que va ser el jazz per al que va escriure Fitzgerald. “És impossible oblidar la gran musicalitat que posseeix Baz, capaç de donar un toc únic a una pel·lícula i que, no obstant, permet conservar intacte el drama de la novel·la”, explica Maguire. Amb la supervisió de Jay-Z a la banda sonora, es van unir altres noms comFlorence + the Machine,Lana Del Rey oXX, a més de les reinterpretacions dels clàssics de ­GershwinoVarese. Tot plegat banyat en un jazz al més pur estil anys 20 que va gravar l'orquestra deBryan Ferry.

Imatge i música

Pel que fa al vestuari, l'última paraula la va tenirCatherine ­Martin, guanyadora d'un Oscar pel seu treball a 'Moulin Rouge!' i alhora dona del realitzador. Un treball per al qual ha col·laborat amb firmes comBrooks Bros (la casa de moda fundada el 1818, i una de les preferides de Fitzgerald, va posar en mans de Catherine els seus arxius per fer realitat les 2.291 peces de vestuari del film) i Tiffany, la joieria, fundada el 1837, amb objectes de desig que van formar bona part de l'excés dels anys 20. “Mai he sigut una persona gaire interessada en la moda”, es confessa el, no obstant, ben vestit DiCaprio. “Però a 'El gran Gatsby' el vestuari contribueix al miratge que uneix els somnis de Jay amb els de Daisy”, diu l'actor. La nota anacrònica en un vestuari, a part d'això, fidel als temps la va posarMiuccia Prada, encarregada de l'elaboració dels 40 vestits de Daisy.

Notícies relacionades

Will Smith hauria pagat per silenciar un amant gai

Joël Dicker busca el ceptre de l'estiu

Música, vestits de luxe, luxúria i xampany... Tot en aquest últim'El gran Gatsby'desborda la pantalla. Literalment: “Fitzgerald també era un fan de les noves tecnologies”, apunta Luhrmann davant tots aquells que no conceben que un clàssic dramàtic com aquest tingui un tractament visual més propi d''Els venjadors'.

“Això és perquè no han vist com el3Det submergeix en la història”, remarca Maguire. DiCaprio assenteix: “No es tracta tant de fer sentir l'acció a l'espectador com de concedir-li un moment d'intimitat amb els personatges. Li permet estar allà amb ells”. De tota manera, viatjar al passat és un goig temporal, almenys per a Maguire: “Va ser genial visitar els bojos anys 20 en aquella Nova York reconstruïda, vam riure, vam plorar... Però m'agrada l'època que m'ha tocat viure, així doncs ara sóc feliç de tornar a Los Angeles”.