Visita al ‘Minority Report’ de la seguretat metropolitana: així opera en un parc de Cornellà

José Antonio Gallego (Cornellà, 1967) és qui millor coneix les interioritats de la Casa Camprubí, a la qual anomena ‘Torre de les Roses’. Gallego és el conseller delegat d’Einsmer Business Designer SL, l’empresa cornellanenca –14 treballadors en plantilla i mig centenar de col·laboradors– que hi desenvolupa des del 2012 el sistema ‘M7 Citizen Security’, la punta de llança del qual és una aplicació mòbil de seguretat ciutadana ja operativa a quinze ciutats -Cornellà, l’Hospitalet i Santa Coloma entre elles– i que l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), sota la vicepresidència executiva d’Antonio Balmón, alcalde de Cornellà que va recolzar el projecte des dels seus inicis, pren com a referència per impulsar un «sistema integral de seguretat» que preveu implementar el pròxim mandat (2023-2027).

No obstant, el sistema ‘M7’, la insígnia del qual llueix a l’entrada de la Casa Camprubí, és «molt més que una aplicació mòbil», assegura Gallego al rebre EL PERIÓDICO, primer mitjà al qual obre les portes de la seva criatura després d’una dècada. ¿Què és llavors? «M’ho direu vosaltres quan vegeu el que fem allà a baix», presagia enigmàticament sobre un projecte «molt disruptiu» que proposa una «revolució del món» entorn de la percepció de seguretat de la població, «habitualment pitjor del que reflecteixen les dades».

Després d’un passeig per la construcció, tota decorada amb motius històrics de la família Camprubí, la visita al cau d’Einsmer arriba a la part baixa de la casa, una mena de celler amb una llarga taula –«on operen els comandaments de l’‘M7’«– davant tres grans monitors en els quals durant la pròxima hora i mitja es visualitzaran cartografies de les ciutats amb moviments en temps real, imatges live de carreteres o equipaments públics via videovigilància i mapes de calor amb analítica predictiva aplicada a delinqüència per barris.

«L’‘M7’ neix per a tot el que pugui passar abans de l’activitat delictiva. El que passa després ja no ens interessa», afirma Gallego. Benvinguts al ‘Minority Report’ de la seguretat metropolitana.

L’era dels ‘ciutadans precog’

precog’A Minority Report(2002), la pel·lícula en què John Anderton (Tom Cruise) fuig d’un assassinat que encara no ha comès, són dos ‘precog’, uns éssers amb habilitats predictives, els que adverteixen els cossos policials dels crims que es cometran en el futur. En el sistema ‘M7’, Gallego proposa que aquesta funció l’assumeixi la ciutadania: «Això no neix des de dalt, des d’una elit que pretengui exercir control, sinó dels ciutadans corrents a qui ens preocupa la seguretat als nostres carrers».

L’empresari es refereix a l’oportunitat de generar una gran infraestructura digital, alimentada amb Big Data, que de manera corresponsable «empoderi la ciutadania», que cedeix les seves dades personals –140.000 persones són ja usuaris de l’app mòbil; «movem milers de milions de dades», diu Gallego– a les administracions públiques locals davant el compromís d’Einsmer, encarregada de gestionar-los, «de no comercialitzar-los ni utilitzar-los per a res que no tingui a veure amb la seva seguretat», apuntala Gallego.

En aquest esquema de responsabilitats, des d’Einsmer suggereixen fins i tot que els ciutadans, si així ho estimen, puguin deixar de comptar amb els cossos policials en primera instància per vertebrar sistemes de seguretat autònoms, per exemple a través de grups d’afinitat privats entre amics o familiars. «¿Tot ha de dependre de la Policia? ¿I què passa si jo no vull saber res de la Policia?», es pregunta Gallego.

Al CEO d’Einsmer se li planteja llavors un dubte: ¿per què la ciutadania ha de suportar aquesta càrrega quan existeix un sistema públic per garantir-li sobre el paper seguretat? I contesta: «Hem trobat la manera d’esquivar-ho: es diu llibertat, llibertat en la presa de decisions que depèn d’un canvi cultural i d’actitud que promovem en les persones», proclama Gallego en arenga liberal que contrasta amb l’omnipresència del sistema públic en els serveis en l’àrea metropolitana de l’‘M7’, sufragat en els municipis a través de contractes públics amb ajuntaments. Tot i així, Gallego emfatitza la inversió privada i la dotació de recursos propis, «molt més important que la inversió pública actualment».

De videovigilància a mapes de calor predictius

Entre les aplicacions pràctiques del sistema ‘M7’ que Gallego i un jove enginyer d’Einsmer exposen a aquest diari a través d’emuladors, les més destacades són la de la videovigilància en temps real, per exemple a la Biblioteca Clara Campoamor (24 hores) de Cornellà, o els mapes de calor que, partint d’un històric d’estadístiques delictives dels últims anys, «mostra les ‘zones calentes’ on és més probable que es delinqueixi durant les pròximes hores», afirma Gallego, que precisa que «les policies locals [integrades al sistema ‘M7’] ja poden sortir a patrullar coneixent una probabilitat de potencials delictes per zones». «Ja tenim experiències d’èxit, però això us ho haurien de confirmar els comandaments de l’‘M7’», puntualitza Gallego.

Sobre les càmeres, Gallego destaca que són «no invasives». Fins i tot les d’un sofisticat model denominat ‘Domo’: sempre miren cap a dins, tal com exigeix la Llei, «tret que un ciutadà lliurement demani ajuda, moment en què aquesta ‘regla d’intel·ligència’ genera el moviment de les càmeres», assenyala Gallego, que incideix en l’esforç de la companyia durant els últims quatre anys per integrar tecnologia industrial de la multinacional tecnològica Siemens, amb la qual tenen subscrita una aliança estratègica.

Per desenvolupar el seu sistema, amb marcada vocació interterritorial i que segons Gallego coneixen de primera mà–tot i que en alguns casos «no formalment», reconeix– «responsables de Policia Nacional, Guàrdia Civil, Mossos d’Esquadra, CNI, CITCO o institucions europees», entre d’altres, Einsmer «mai ha rebut una sola subvenció pública», addueix el responsable de la companyia tecnològica, que sí que ha subscrit diversos contractes públics amb consistoris per centenars de milers d’euros (248.049,81 € amb IVA inclòs per quatre anys amb l’Ajuntament de Cornellà, per exemple).

Notícies relacionades

Els Mossos demanen ajuda per localitzar la Paula, una jove de 19 anys desapareguda a Cornellà

Arrenquen les obres del nou CUAP de Cornellà

Actualment, Gallego es limita a parlar d’una «inversió milionària» en la infraestructura d’Einsmer. En els seus inicis, quan es va veure obligat a demanar un préstec ICO, la inversió inicial va ser d’uns 300.000 €. «Tot el que hem guanyat ho hem reinvertit en l’activitat de l’empresa, que mai ha sigut un projecte per buscar rèdit econòmic sinó per promoure valor social», conclou el responsable d’Einsmer.

Llegeix totes les notícies de Cornellà a EL PERIÓDICO Cornellà