Orgull de: Cornellà (4)

Esplai Mowgli: 50 anys d’educació, cultura popular i lluita veïnal a Cornellà

Esplai Mowgli: 50 anys d’educació, cultura popular i lluita veïnal a Cornellà

Ricard Cugat

  • Creat en el si de la parròquia de Sant Miquel Arcàngel del barri del Pedró, sempre s’ha vinculat a la identitat veïnal dels barris

  • Alguns dels seus primers integrants encara recorden les concentracions de la lluita per l’espai públic o el suport a les grans vagues de la ciutat

4
Es llegeix en minuts
Àlex Rebollo
Àlex Rebollo

Periodista

ver +

Rosa Tebar va acudir per primera vegada al Club Mowgli de Cornellà (Baix Llobregat), ara anomenat Centre d’Esplai Infantil i Juvenil Mowgli (CEIJ), amb onze anys. La seva germana petita, que llavors en tenia 6, havia començat a assistir i sempre en tornava contenta, però, a principis dels setanta, els seus pares regentaven una perfumeria i a la Rosa la feien quedar-se a ajudar els dissabtes a la tarda, quan es feien les trobades de l’esplai.

Tot i això, després de molts plors, va aconseguir el seu objectiu i va començar a acudir al Mowgli. «M’hi trobava molt a gust. En aquell moment jo anava a una escola només de nenes i l’esplai era mixt. Fèiem sortides a la natura, jocs i olimpíades», recorda Tebar.

Tant li va agradar l’experiència que va acabar sent monitora i, anys després, va portar la seva filla a l’esplai. Seguint els passos de la mare, va acabar també com a monitora. Un cicle que ja va per la tercera línia de successió, ja que el Roc, el seu net de 5 anys, ha començat ja a anar al Mowgli.

Així, la família de Tebar ha recorregut els 50 anys d’història que l’entitat va complir el 2021, tot i que, a causa de les restriccions per la pandèmia de la covid-19, part de la celebració s’ha traslladat a aquest 2022.

Joan Batlle, un dels primers monitors que va tenir l’esplai, explica que el Mowgli es va crear com un punt de trobada per als nois i noies del barri del Pedró de Cornellà i que, al llarg dels anys, a més d’oferir una educació complementària a la de l’escola, ha ajudat a «fer barri i ciutat». «Som Mowgli, som ciutat», resumeix Batlle.

Dels capellans progressistes a l’emancipació

El projecte va néixer vinculat a l’església de Sant Miquel Arcàngel, al mateix barri del Pedró de Cornellà, i el seu impulsor va ser Miquel Garriga, un rector progressista i vinculat al cristianisme de base. Batlle assenyala com encara en el tardofranquisme les parròquies eren un dels pocs espais de trobada popular permesos i una de les primeres vies a l’associacionisme.

En un exercici per marcar la seva voluntat democràtica, els monitors i responsables van deixar en mà dels nens l’elecció del nom de l’esplai. «Es va proposar que estigués vinculat a El llibre de la selva, es van plantejar diversos noms i va sortir Mowgli com el més votat», rememora Tebar.

Malgrat estar lligada a la parròquia, la religió mai va tenir un paper preponderant en el dia a dia de l’esplai. De fet, Rosa Tebar recorda com als setanta l’entitat fins i tot organitzava xerrades sobre sexualitat, «una cosa que en aquella època a les escoles era del tot impossible». Així, després del final del règim franquista i en plena efervescència democràtica, a mitjans dels 80 l’Esplai Mowgli es va desvincular de la parròquia i va passar a ser una associació regularitzada i regida amb estatuts propis.

No va ser l’únic a fer aquesta transició. En el 83, el CEIJ Mowgli i altres agrupacions excursionistes i educatives del Baix Llobregat, influïdes pel sindicalisme i els moviments veïnals, es van organitzar sota el Moviment Educatiu en el Temps Lliure Infantil del Baix Llobregat (MoviBaix), de caràcter aconfessional.

Relació amb les lluites veïnals de Cornellà

Tot i que no s’emmarca pròpiament en la lluita sindical, la història del Mowgli està molt vinculada a les reivindicacions veïnals de Cornellà. De fet, el mateix local on s’ubica ara l’entitat, l’antiga fàbrica Tubs Bonna, és el fruit d’una sèrie de mobilitzacions dels membres de l’esplai als vuitanta.

Així, tant Rosa Tebar com Joan Batlle recorden com anys enrere els integrants del Mowgli es mobilitzaven per recuperar la cultura popular i per reivindicar l’espai públic, tot i que «no tant amb una idea d’enfrontament, sinó de sumar», matisa Batlle. També per recolzar les vagues de les fàbriques Elsa i Laforsa als 70, ja que alguns dels pares dels assistents a l’esplai hi treballaven.

El mateix Batlle rememora també les concentracions per evitar que s’edifiqués al parc de Can Mercader o per a l’extensió del sistema de clavegueram perquè als 70-80 «gairebé no hi havia clavegueres i quan plovia el carrer s’inundava». En la mateixa línia, Tebar encara té gravat en la memòria com, després de les riuades del 71 que van inundar Cornellà, va baixar al carrer i, amb l’esplai, va anar a donar un cop de mà per treure aigua i fang.

Ecologisme i igualtat

Laura Castro, l’actual directora de l’Esplai Mowgli, explica que, quan hi ha alguna reivindicació a Cornellà que «concorda amb els nostres valors», s’afegeixen als manifestos de les entitats que els protagonitzen i les recolzen.

Un exemple és el cas de la Plataforma Ribera-Salines, que lluita contra la construcció d’un nou barri amb centenars de pisos en una de les últimes zones sense urbanitzar de la ciutat. «Ens sumem al seu manifest i, amb els nens, hem fet activitats amb la plataforma perquè coneguessin l’hort que tenen i veiessin tot el que hi ha al darrere», apunta Castro.

Castro remarca també que l’entitat continua molt vinculada a la cultura popular i que sempre miren d’involucrar els joves perquè hi participin activament.

Notícies relacionades

«Tot el que volem traslladar als petits ho treballem al llarg del curs; són sempre temes que encaixen amb els nostres valors com la igualtat de gènere, el canvi climàtic i la situació dels refugiats», conclou Castro.

Llegeix totes les notícies de Cornellà de Llobregat a EL PERIÓDICO Cornellà