25 febr 2020

Anar al contingut

TANCAMENT D'UN CICLE DE PONÈNCIES

Juan Luis Cebrián: «L'autocensura del periodisme prové ara de la pressió dels moviments socials»

El periodista i acadèmic conversa amb EL PERIÓDICO en el comiat de la 10a edició del Cornellà Creació Fòrum amb la seva conferència 'L'Estat del planeta'

«Internet significa més democràcia, però també genera un desordre que conté molts perills», reflexiona l'exdirigent de Prisa

Manuel Arenas

Juan Luis Cebrián: «L'autocensura del periodisme prové ara de la pressió dels moviments socials»

maitecruz

Juan Luis Cebrián (Madrid, 1944), fundador del diari El País i ara el seu president d’honor, fa broma dient que es va jubilar –després de deixar la presidència de Pressa– fa un any i mig «entre cometes», perquè «ara treballo més i guanyo menys». El periodista i acadèmic ha acomiadat aquest divendres la desena edició del Cornellà Creació Fòrum amb la seva conferència ‘L’Estat del planeta’, sobre la qual conversa amb aquest diari.

-En la seva ponència va afirmar que «la realitat actual és plena de perills, però també d’oportunitats». ¿Quins perills el preocupen més?

-Som en un canvi de civilització equiparable al de la invenció de la impremta. Internet per si mateix significa més democràcia, però alhora genera un desordre que conté molts perills, el més fonamental dels quals és la fragilitat de la democràcia representativa. 

-Perills que també afecten el futur dels mitjans de comunicació.

-És clar, i no hi ha un model de negoci perquè internet és el resultat de l’experiència dels usuaris: Jack Dorsey mai va pensar a estar inventant una cosa que serviria per a la primavera àrab. Ara els governs i corporacions inverteixen més en notícies falses que en certes. La primera televisió del món es diu Youtube i no té estudis de televisió; la primera llibreria es diu Amazon i gairebé no té llibres.

-En la seva conferència també va fer referència a la «pèrdua de fe en el futur dels ciutadans». Com a periodista, ¿com ho percep?

-És una característica global que veig a tot arreu: els joves se’n volen anar del seu país. Hi ha una revolta contra el ‘poder adult’, que és una novetat perquè el 1968 no pretenien destruir el sistema, sinó renovar-lo; ara no és que vulguin destruir el sistema, és que el sistema s’està autodestruint.

Juan Luis Cebrián posa per a EL PERIÓDICO al Cornellà Creació Fòrum. / MAITE CRUZ

- A aquesta pèrdua de fe al·ludien molts dels joves que es van manifestar a Barcelona contra la sentència del procés.

-Hi ha moltes raons per al desgrat: el present el marca la crisi del 2008 produïda pel sistema financer. Els joves catalans perceben això, però no perceben que els passa el mateix als joves xilens, bolivians o americans. Respectant el dret a la diferència, s’ha de dir als joves catalans que no són tan diferents dels d’altres llocs. 

-¿Amb quina sensibilitat política catalana se sent més identificat?

-Jo em sento identificat amb la democràcia. La democràcia té una condició fonamental, que és la que no estan respectant els partits independentistes: l’Estat de dret. La suposició que ha dit Torra tantes vegades que «la voluntat popular mobilitzada és superior a l’imperi de la Llei» és una suposició completament feixista, perquè si és la ‘llei del més fort’, o del que treu més gent al carrer, o del que té més armes o diners, llavors la democràcia desapareix. Aquest és el problema fonamental que està vivint la societat catalana.

-En alguna ocasió ha parlat de l’autocensura a les redaccions. ¿Ha suposat el canvi de paradigma a la premsa un retrocés per a la llibertat d’expressió?

-L’autocensura del periodisme prové ara de la pressió dels moviments socials. Amb ‘moviments socials’ vull dir des del ‘#MeToo’ fins a l’independentisme català, passant per l’espanyolisme a ultrança. Ara no hi ha un debat lliure, perquè la gent pensa que és millor no ficar-s’hi pel rebuig social.

-¿Creu que les xarxes socials han col·laborat a aquest retrocés?

-Clar: ¡per això no tinc oberts els meus comptes de Twitter! [riu]. Ha desaparegut el pensament crític: estem davant del triomf del sentiment, no de la raó.

-¿Sobre quins temes pensa que els periodistes ens autocensurem més?

-El problema és el sectarisme o la ideologització política per part dels periodistes de gairebé tot el que passa. Que les ‘tres dretes’ es reuneixin a Colón i els qui llegeixin els manifestos siguin tres periodistes és una cosa una mica estranya, per dir-ho d’alguna manera. Perquè precisament els periodistes hem de ser a trinxeres diferents de les del poder. El sectarisme en general és l’enemic de la independència.

-¿Què li queda per fer a Juan Luis Cebrián?

-Mai m’he plantejat la vida com un repte. Vaig tenir la sort immensa de poder fundar un diari i ara vull tenir més temps del que disposo per escriure uns quants llibres que tinc al cap, que és l’únic que m’interessa.

-Una anècdota per acabar. És difícil no sorprendre’s per la seva actitud sobre la filtració de la seva foto amb la màscara de Darth Vader.

-¡Aquesta foto es va fer amb la meva col·laboració! [riu]. Em va trucar la directora de Jot Down i vaig dir: «Doncs sí, molt bé, em faig la foto». Em semblava divertit. Després, el director i el conseller delegat d’El País van considerar que era horrorós i no van publicar la portada. Mai m’he trobat incòmode ni amb aquesta foto ni amb el que s’ha dit. Ni tan sols tinc una idea clara de qui és Darth Vader. Crec que és el dolent de la pel·lícula. ¡Els dolents de les pel·lícules tenen sempre un cert atractiu!