El lent camí de la normalització lingüística
En 30 anys, l'índex de persones que puguin parlar en català a Cornellà de Llobregat ha passat del 15% a més del 60%
Vídeo sobre l’aprenentatge del català a Cornellà de Llobregat a partir del treball del Centre de Normalització Lingüística. /
"Hem millorat molt. A principis dels anys 80 el català només el parlava el 15% de la població. En aquests moments, entre el 60 i el 70% dels ciutadans el pot parlar. Una altra cosa és que el parli, òbviament". Així descriu el director delCentre de Normalització Lingüística de Cornellà,Enric de Vilalta, l'estat de la llengua catalana en aquesta ciutat delBaix Llobregat.
Una millora deguda en bona part a iniciatives com les que porta a terme elConsorci per la Normalització Lingüística, com la iniciativa Voluntaris per la Llengua. El programa promou la conversa entre persones que parlen habitualment català i persones que necessiten agafar fluïdesa i perdre la vergonya al parlar-lo.
La iniciativava néixerara fa 10 anysprecisament a Cornellà i ja s'ha arribat a laparella de voluntaris número mil, formada pel cornellanencAntoni Gimenoi la romanesaMariana Popa.
Deu anys i mil parelles donen per a molt
La història de la mexicanaAmalia Guadalupe Ambrizés unexemple perfecteper entendre què passa quan algú se submergeix en el programa Voluntaris per la Llengua.
Ambriz va arribar fa sis anys a Catalunya i es va apuntar al programa perquè el seu marit li va recomanar aprendre l'idioma per conèixer tant la gent com la cultura del país.
Ella així ho va fer i avui el seu català és tan fluid que ara és ella la voluntària que ajuda a aprendre català a una senyora de Cornellà,Catalina Moreno, que va venir durant l'onada d'immigrants del sud d'Espanya als anys 60 i 70.
Notícies relacionades"És molt bo per a mi perquè em permet compartir amb la gent l'experiència de perdre la por d'integrar-se, de participar... La senyora Cati fa molts anys que viu a Cornellà peròno parla catalàperquè la gentquan veu quesom de foraensparla en castellà".
A més, gràcies a saber català, Amalia Guadalupe Ambriz va aconseguiruna feina molt millorque l'anterior i es guanya la vida com a mediadora d'assegurances en una companyia internacional. Saber català, doncs, no és només una qüestió de patriotisme sinó que permet imaginar-se una vida millor.
- Successos Dos detinguts després d’intentar robar a un ancià amb la perillosa tècnica del "matalleó" a Barcelona
- L’avantsala de les PAU Gairebé la meitat dels aspirants suspenen les proves per accedir als graus d’Educació Infantil i Primària
- L’ANÀLISI DE LA LLIGA La defensa més criticada: el Barça és el menys golejat de la Lliga
- A Astúries Mansour Gueye, el senegalès que després d’una dura travessia en pastera va acabar vivint a Espanya: "No es pot jutjar ningú pel color de la pell, soc aquí per guanyar-me la vida"
- De 55 anys d’edat Detenen un home amb quatre antecedents per un robatori violent en una botiga de Martorell