25 febr 2020

Anar al contingut

EN COL·LABORACIÓ AMB

Una lluita global contra la 'inseguretat viària'
Una lluita global contra la 'inseguretat viària'

Una lluita global contra la 'inseguretat viària'

Texto: Lluís Muñoz / Gráficos: Estela Piñeiro | 20 de desembre 2019

El Grup de Col·laboració de les Nacions Unides per a la Seguretat Viària treballa per aconseguir millores autèntiques davant d'una xacra que s'ha convertit en la principal causa de mort en nens i joves al món, especialment en els països amb menys recursos

Ningú està preparat per a una mort per accident de trànsit. Es tracta de la interrupció més abrupta en la vida d’una persona i en la dels seus éssers estimats. I, no obstant, tots som conscients que, en qualsevol moment, ens pot tocar. Ja sigui de forma directa o indirecta. Una injustícia que, per exemple, només a Espanya va segar 1.180 vides el 2018, segons dades de la DGT. Però valorat en l’àmbit mundial espanta encara més: cada any, tal com revela l’Organització Mundial de la Salut (OMS), moren 1,3 milions de persones en accidents de trànsit; entre 20 i 50 milions pateixen traumatismes no mortals; i els costos poden arribar a suposar el 5% del PIB d’un país. Aquestes dades evoquen el record d’aquell conegut que va morir a la carretera; o bé, el dia en què circulant pel nostre compte ens vam trobar un accident; però també ens porten a recordar aquests anuncis de televisió que fan pedagogia i tant ens impacten. Perquè sí, la seguretat viària salva vides.

Amb aquest compromís va néixer el Grup de Col·laboració de les Nacions Unides per a la Seguretat Viària, des del qual es va elaborar el Pla Mundial per al Decenni d’Acció per a la Seguretat Viària 2011-2020 amb l’objectiu d’aconseguir millores autèntiques. Precisament aquest any, a l’abril, la Fundació Abertis va ser designada com a nou membre del Grup. D’aquesta forma, Abertis, a través de la seva fundació, es va convertir en la primera empresa del sector de gestió d’infraestructures que hi entrava a formar part.

Seguretat Viària

La seguretat viària i els objectius del desenvolupament sostenible

El 2011 les dades feien veure que si continuava la mateixa tendència, l’any 2030 els traumatismes causats pel trànsit serien la cinquena causa de mort al món, i afectarien, especialment, les regions més pobres. Actualment, un 90% d’aquestes defuncions es produeixen en països d’ingressos baixos, on precisament només es matriculen el 48% dels vehicles. I no només això, els costos directes i indirectes d’una mort per accident de trànsit per als Estats signifiquen entre l’1 i el 3% del PIB, i fins i tot pot arribar fins al 5%.

En vista d’aquest context, el 2009, durant la Primera Conferència Ministerial Mundial sobre Seguretat Viària, les Nacions Unides, juntament amb els Estats Membres, van decidir que era un bon moment per actuar i van crear el Decenni d’Acció per a la Seguretat Viària 2011-2020, amb què es pretenia orientar els esforços a nivell local i nacional per reduir les xifres previstes de víctimes mortals en accidents de trànsit a tot el món. S’esperava que amb aquest pla es podrien arribar a salvar 5 milions de vides per al 2020.

«Exhorto els Estats Membres, els organismes internacionals, les organitzacions de la societat civil, les empreses i els líders comunitaris a garantir que el Decenni produeixi millores autèntiques. Per fer un pas en aquesta direcció, els governs haurien de donar a conèixer els seus plans nacionals per al Decenni quan aquest es posi en marxa a nivell mundial l’11 de maig del 2011», van ser les paraules de l’exsecretari general de l’ONU, Ban Ki-moon.

Ban Ki-moon, exsecretari general de l’ONU: «Exhorto els Estats Membres, els organismes internacionals, les organitzacions de la societat civil, les empreses i els líders comunitaris a garantir millores autèntiques»

De fet, en aquell moment l’emergència era real: Si no s’actuava s’esperava que el 2020 es pogués arribar a la xifra d’un 1,9 milions de morts. No obstant, l’últim informe Report sobre l’estat de la seguretat vial de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), fet el 2018, exposava que les morts s’havien estabilitzat en els últims anys, i en lloc de créixer, es mantenien en 1,35 milions. Un esforç que, lamentablement, no procedia dels progressos globals esperats, sinó que l’informe assenyalava que les mesures havien servit per reduir les morts a 48 països d’ingressos mitjans i alts, mentre que als països d’ingressos baixos cap Estat havia pogut reduir el nombre de defuncions perquè les mesures acordades mai havien existit. En vista d’aquests resultats, el director de l’OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus, va assegurar que són producte de la inacció: «Aquest és un problema amb solucions provades».

Amb aquest context, l’any 2015, quan els Estats Membres de l’ONU van establir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) 2030, la seguretat viària va passar a un primer pla a causa del seu impacte sobre la càrrega en la salut mundial. Concretament hi ha dos ODS que fan referència a la problemàtica:

⇒ ODS 3: Garantir una vida sana i promoure el benestar per a tothom en totes les edats. I concretament la meta 3.6, que, com demostren els últims resultats, no s’aconseguirà a la majoria d’Estats i que establia, per al 2020, reduir a la meitat el nombre de morts i lesions causades per accidents de trànsit al món.

⇒ ODS 11: Aconseguir que les ciutats i els assentaments humans siguin inclusius, segurs, resilients i sostenibles. I més concretament la meta 11.2, que diu que, per al 2030, s’ha de proporcionar accés a sistemes de transport segurs, assequibles, accessibles i sostenibles per a tothom i millorar la seguretat viària, en particular mitjançant l’ampliació del transport públic, prestant especial atenció a les necessitats de les persones en situació vulnerable, les dones, els nens, les persones amb discapacitat i les persones grans.

Es pot destacar que durant els últims anys s’ha anat fent la Setmana per a la Seguretat Viària. El 2019 va tenir lloc la cinquena edició, que va estar dedicada a un ‘Lideratge per a la seguretat viària’, amb l’objectiu de generar la demanda del públic d’un lideratge més sòlid per a la seguretat viària a tot el món.

Seguretat a les ciutats

La seguretat viària significa combatre la mortalitat infantil

Per moltes vegades que es llegeixi aquesta dada no perd gravetat: segons l’informe del 2018 de l’OMS, les lesions causades pel trànsit ara són la principal causa de mort de nens i joves de 5 a 29 anys. Per això es pot dir que la inacció en seguretat viària està matant nens. Sota aquest titular, s’haurien de dur a terme tota mena d’accions de forma immediata. Però haurà de ser en el pròxim decenni. De moment, l’OMS ha fet un informe que es diu ‘Deu Estratègies per Preservar la Seguretat dels Nens a les Carreteres’, amb què s’intenta donar resposta a dades com que cada quatre minuts un nen mor prematurament en alguna carretera del món, cosa que suposa 3.000 nens morts al dia i 20 milions amb lesions.

En el següent gràfic es mostren aquestes Deu Estratègies traçades per l’OMS:

Seguretat Viària

La Fundació Abertis, en la seva col·laboració amb l’Unicef i l’Institut Guttman, participa en el projecte Rights of Way, un projecte pioner destinat a pal·liar les seqüeles causades pels accidents de trànsit, especialment en nens, en els països amb més índex de pobresa. Per exemple, el programa actua en països com les Filipines, on, amb la participació en mig centenar d’escoles d’alt risc, involucra més de 250.000 nens i, potencialment, més de 20 milions. També s’han desplaçat fins a Jamaica, on actuen a 15 escoles d’alt risc, beneficiant més de 12.000 nens i nenes del país. Aquest any, a més, el projecte es desplaçarà fins al Brasil.

Precisament a Jamaica, des de l’Institut Guttman, una institució sanitària amb més de 50 anys d’experiència en el tractament neurorehabilitador de les persones amb discapacitat adquirida d’origen neurològic, es va desplaçar el psicòleg especialista en rehabilitació, Joan Saurí, per que reconeix que ha sigut una experiència enriquidora: «Vaig poder posar en relleu el coneixement i l’experiència que tenim en aquest camp a l’Institut».

Juntament amb Saurí, psicòleg, es va desplaçar un equip format per un metge, una infermera i un fisioterapeuta. D’aquesta forma des de l’Institut Guttmann es va posar en relleu i es va ensenyar a les unitats locals la importància del treball transdisciplinari: «Incloent cada una de les disciplines transcendim, precisament, en cada una d’aquestes, i es prioritza en tot moment l’experiència de la persona», afirma Saurí, que des de la seva especialitat va provar de transmetre la importància de la psicologia: «Després d’un accident no només cal centrar-se en la persona que adquireix la discapacitat, la família i l’entorn també són claus per a una bona adaptació».

Joan Saurí, psicòleg de l’Institut Guttmann: «Per prevenir els accidents viaris en nens les campanyes de conscienciació i de prevenció són fonamentals»

Finalment, Saurí explica la importància d’actuar en matèria de seguretat viària i utilitza l’exemple que, en el passat, a Espanya, no podien anar tres persones en una moto sense casc. Un fet que ha reduït els accidents: «Per prevenir els accidents viaris en nens són fonamentals les campanyes de conscienciació i de prevenció. D’altra banda, invertir en infraestructures que fomentin la seguretat. I finalment un factor determinant i transversal és l’educació i el foment de valors que es dirigeixin a evitar conductes de risc, hàbits saludables i a valorar la vida en les seves diferents facetes».

El cas d’Amèrica Llatina: una de les regions més afectades però que també millora més.

Una de les regions més afectades per la inseguretat viària és Llatinoamèrica. Segons dades de l’Organització Panamericana de la Salut (OPS), a la regió cada any moren 145.000 persones i, com mostren les dades del Banc de Desenvolupament d’Amèrica Llatina (CAF), un 65% de les persones pertanyen a grups vulnerables com vianants, ciclistes i motoristes.

Aquestes dades mostren que encara s’està lluny de la reducció d’un 50% de víctimes per al 2020, com establia el Decenni. De fet, el trànsit a la regió és més mortal que la sida, la malària i la tuberculosi juntes.

Seguretat per als nens

Alguns dels problemes que situen diferents informes de la regió són la falta d’infraestructures i de límits de velocitat; la impunitat, que situa que 9 de cada 10 infraccions queden sense càstig; la falta de legislació, com demostra la fabricació de cotxes que tenen sistemes de seguretat molt més febles que els mateixos models venuts a Europa o als Estats Units; també, l’auge de les motos; i les poques exigències a l’hora de treure’s les llicències.

Per a Hilda Gómez, especialista en seguretat viària, anteriorment a la CAF i exdirectora de l’Agència Nacional de Seguretat Viària de Colòmbia, cal actuar davant aquestes problemàtiques: «Per aconseguir els objectius haurem d’actuar des de diferents fronts. Les vies han de dissenyar-se amb velocitats adequades per tipus d’usuari i els vehicles han de tenir seguretat activa (ajuden a maniobrar) i passiva (redueixen els efectes del xoc, com coixins de seguretat, cinturons de seguretat, etc.) i si es produeix un xoc o atropellament, ha d’existir un sistema d’emergències mèdiques efectiu que aconsegueixi atenció oportuna i adequada en el moment de la urgència, tot això sota el denominat Sistema Segur. Perquè el sistema funcioni és imprescindible tenir institucions sòlides que liderin tots els seus components, informació detallada sobre els sinistres viaris i dels riscos que hi ha a les vies, així com legislació adequada i controls perquè es compleixi».

Seguretat viària

No obstant, Amèrica Llatina també ha sigut una de les regions que més avenços ha aconseguit, tant en sensibilització com en creació de polítiques públiques.

Aquest any, Eugenia Rodrigues, assessora regional en seguretat viària de l’OPS, en el marc de la setmana de la seguretat viària, va revelar que hi va haver experiències d’èxit al Brasil, Mèxic i l’Uruguai: «Poden ensenyar a altres països camins possibles per fer més segures les vies de trànsit».

Per exemple a Salvador de Bahia (Brasil), gràcies als canvis estructurals en infraestructures, en l’aplicació de controls d’alcoholèmia i en la promoció de l’educació infantil es van reduir un 50% les morts a la ciutat. D’altra banda, a Guanajuato (Mèxic), gràcies a la inversió en salut, amb observatoris que estudien les lesions i més participació d’unitats mòbils es diu que es van salvar 10.000 vides en 5 anys. Mentre que a l’Uruguai, entre el 2007 i el 2017, va tenir una explosió del seu parc automotor i no obstant va aconseguir baixar la taxa de mortalitat per sinistres de trànsit de 20 a 13,5 cada 100.000 habitants, el que significa un 30%. Això es va aconseguir gràcies a l’ús del casc en motociclistes, l’aplicació del cinturó de seguretat i sistemes de retenció infantil als vehicles, la disminució de la taxa d’alcohol als conductors i l’establiment de límits de velocitat en les infraestructures.

Iniciatives innovadores al món (Rights of Way, Xarxa de Fòrums, Connected Citizens)

Un dels mèrits de la Fundació Abertis per formar part del Grup de Col·laboració de les Nacions Unides per a la Seguretat Viària ha consistit a participar en diferents iniciatives innovadores de seguretat viària al món, com la ja esmentada Rights of Way, que té per objectiu reduir la mortalitat infantil. També destaquen la Xarxa de Fòrums de Seguretat Vial i Connected Citizens: 

⇒ Xarxa de Fòrums de la Seguretat Viària: La Fundació Abertis, en el seu programa estratègic Road Safety, que té per objectiu garantir tanta seguretat com es pugui a les autopistes i la resta de carreteres, té una xarxa de fòrums a l’Argentina, Xile, Brasil, Espanya, França, Itàlia i Puerto Rico, a la qual s’espera que s’uneixin Bèlgica, els Estats Units o l’Índia. El 2018, per aquests fòrums van passar més de 7.500 persones. En aquestes reunions s’ajunten representants públics i especialistes en seguretat viària amb l’objectiu d’avançar en matèria de seguretat.

⇒ Connected Citizens: Amb un acord amb l’aplicació Waze, pionera en navegació social i tecnologia mòbil, que ofereix informació del trànsit gratis en temps real, Abertis forma part de Connected Citizens. Amb més de 250 col·laboradors al món, aquest programa uneix entitats públiques i privades a tot el món per unificar informació del trànsit en temps real per reduir la congestió, permetre unes decisions millors durant la conducció i millorar la seguretat viària.