L’animal més pesant de la història: així era aquest gegant de fins a 340 tones

Un fòssil trobat a la costa del Perú acaba de revelar l’existència del que podria ser l’animal més gran que ha existit mai a la Terra (almenys, segons el que s’ha descobert fins ara). Segons argumenta un equip internacional de paleontòlegs en un article publicat aquesta setmana a la revista ‘Nature’, les restes corresponen a una espècie balena gegant que va solcar els mars fa uns 38 milions d’anys, va fer més de 20 metres i que podria haver pesat entre 80 i 340 tones. L’animal, batejat com a ‘Perucetus colossus’, podria haver sigut gairebé el doble de pesant que les balenes blaves actuals, considerades actualment l’animal viu més pesant del món.

Les primeres restes d’aquest animal prehistòric van ser desempolsegades a principis del 2012. Però no ha sigut fins ara que, després d’exhaustives anàlisis, s’ha aconseguit reconstruir-ne la història en tota la seva esplendor. En total s’han recuperat 13 vèrtebres, quatre costelles i un fragment de pelvis de l’animal. Els experts creuen que aquest exemplar concret podria haver pesat entorn de 180 tones tot i que és probable que la seva espècie pogués rondar entre les 85 i les 340 tones en total. I tot i que és difícil determinar del cert si va ser o no va ser l’animal més pesant de la història, els experts apunten que podria, almenys, ser un digne candidat a trencar aquest rècord.

Zones costaneres

Notícies relacionades

Catalunya va ser l’últim paradís europeu dels dinosaures carnívors just abans de la seva extinció

La recerca d’un tractament per a una nena amb un càncer agressiu obre una bretxa d’esperança davant una malaltia minoritària

Els paleontòlegs que han liderat el seu estudi creuen que aquesta balena gegant va viure en àrees costaneres poc profundes de la costa peruana i, a diferència de les seves congèneres contemporànies, no solia submergir-se en zones abismals. Aquesta peculiaritat sorprèn encara més ja que durant l’Eocè, quan va viure aquest animal, la majoria dels recursos alimentaris es trobaven en zones abismals. Així que probablement aquest gegant no podia disfrutar del botí de les profunditats i havia de conformar-se amb pastures marines, mol·luscos i altres animals marins que pul·lulaven per la costa.

Una altra dada interessant sobre aquest animal té a veure amb els seus ossos. Segons expliquen els experts de la Universitat Cayetano Heredia a Lima i la Universitat Nacional Major de San Marco, gran part de les restes fòssils trobades d’aquest animal eren tan grans i denses que gairebé semblaven inflades. En aquest sentit, és probable que l’estructura òssia d’aquest animal s’assemblés a la dels actuals manatís. I sembla que van ser justament aquests ossos pesants els que van ajudar la balena a mantenir-se enganxada al fons marí durant els seus vaivens per l’oceà.