Nou projecte
Espanya accelera la carrera espacial amb el llançament del Miura 1, el primer coet ‘made in Spain’

La missió tindrà quatre finestres de llançament disponibles entre l’abril i el maig
El compte enrere ja ha començat. Espanya ultima els preparatius per al llançament del Miura 1: el primer coet espacial ‘made in Spain’ i el primer vehicle europeu d’aquest tipus dissenyat per ser reutilitzable. L’enlairament d’aquest projecte, previst entre l’abril i el maig, suposarà un punt d’inflexió per a la indústria aeroespacial espanyola. Sobretot perquè, segons expliquen els seus impulsors, serà la primera vegada en la història que Espanya disposarà d’un vehicle propi per viatjar a l’espai. «Això podria ser el principi d’una nova era», argumenten des de PLD Space, l’empresa encarregada d’aquest projecte, mentre es rematen els últims preparatius abans de l’enlairament inaugural.
Ara mateix només hi ha nou països amb accés directe a l’espai. Després del llançament del Miura 1, Espanya es convertirà en el desè Estat amb capacitat per viatjar fins a l’estratosfera. El coet espacial ha sigut dissenyat per enlairar-se, pujar a més de 150 quilòmetres d’altitud i després posar-se sobre la superfície del mar sa i estalvi. En aquest recorregut, d’uns 12 minuts de durada, el vehicle podrà transportar a l’espai fins a 100 quilograms de materials per fer experiments científics en condicions de microgravetat.
¿Quan s’enlairarà la missió?
El coet espanyol s’enlairarà des de la base espacial d’El Arenosillo (Huelva). El vehicle espacial, de 12 metres d’alçada i 1 de diàmetre, va ser transportat fins a la plataforma de llançament de Huelva l’11 de març. Ara, mentre s’ultimen els preparatius per a l’enlairament, el Ministeri de Defensa ha obert quatre possibles finestres de llançament per a la missió. Això equival a quatre oportunitats per llançar el vehicle. Això sí, la data exacta de l’enlairament dependrà, d’una banda, de les condicions meteorològiques i, de l’altra, de com avancin les proves tècniques.
⏰Tic-tac. Ultimando los detalles de la primera unidad de vuelo de MIURA 1 antes de su próxima partida a la base de lanzamiento de Huelva.
— PLD Space (@PLD_Space) 5 de març del 2023
⏰Tick-tock. We're working on the final details of the first MIURA 1 flight unit before its next departure to the launch base in Huelva. pic.twitter.com/S2VKoVEwDI
En aquests moments, segons expliquen des de la companyia, els equips tècnics de la missió estan centrats a ultimar els preparatius per a l’enlairament. Aquesta fase es viu amb l’habitual frenesí del compte enrere però, alhora, amb la seguretat que «tot va segons està previst». Si tot va bé, el Miura 1 s’enlairarà en les pròximes setmanes i, així, entrarà als llibres d’història. «Mai abans havíem vist a Espanya un coet preparat per al seu llançament a l’espai. Mai abans havíem aconseguit aquesta fita amb tecnologia 100% espanyola», va destacar Diana Morant, ministra de Ciència, després de la inauguració oficial del compte enrere per a l’enlairament.
«Mai abans havíem vist a Espanya un coet preparat per al seu llançament a l’espai»
Diana Morant, ministra de Ciència
¿Per què és important aquest coet?
L’enlairament del coet espanyol promet ser una cosa revolucionària. Segons expliquen els científics Francisco José Torcal Milla i Santiago Forcada Pardo en una anàlisi publicada a ‘The Conversation’, l’enlairament del Miura 1 serà una fita per a tota la indústria aeroespacial europea. Fins ara, ja que la immensa majoria dels llançadors espacials són de gran mida, els projectes més petits tardaven molt a arribar a l’òrbita. «Amb el Miura, el temps d’espera d’aquest tipus de satèl·lits petits es reduirà enormement i, a més, serà assumible per a empreses i organismes modestos amb menys pressupost», comenten els experts.
«Amb el Miura, el temps d’espera d’aquest tipus de satèl·lits petits es reduirà enormement»
Fa anys que Espanya anava fent amb els grans llançadors espacials per posar en òrbita les seves missions. El 2017, per exemple, el primer satèl·lit espia espanyol es va posar en òrbita amb el coet Falcon Heavy de l’empresa nord-americana SpaceX. Més recentment, els nanosatèl·lits catalans Enxaneta i Menut van solcar el cel a bord del coet rus Soiuz. En els dos casos, els projectes van estar mesos en ‘stand by’ a l’espera que els llançadors estiguessin prou carregats com per amortitzar l’enlairament. Després de l’enlairament oficial del Miura 1, el nou coet espanyol, aquest tipus de projectes ho tindran més fàcil per enlairar-se.
¿Per què s’anomena així?
Notícies relacionadesEl primer coet espacial espanyol pren el nom de la famosa ramaderia de toros Miura. Segons expliquen Torres i Verdú, els fundadors de PLD Space i principals ideòlegs d’aquest vehicle aeroespacial, es tracta d’una referència a la força d’aquests animals i, al seu torn, recorda un dels símbols més coneguts d’Espanya. Anteriorment, els primers prototips d’aquest coet es van batejar com Arion (amb referència al cavall de la mitologia grega que, pel seu poder, era capaç fins i tot de solcar les aigües) però, finalment, el nom del projecte es va haver de canviar per evitar confusions amb els coets Ariane de l’Agència Espacial Europea. «Ens vam quedar amb el nom de Miura perquè reflecteix força, coratge i energia», expliquen des de l’empresa.
«Ens vam quedar amb el nom de Miura perquè reflecteix força, coratge i energia»
Como comenzó la historia / como va la historia. @PLD_Space pic.twitter.com/HK92wB0YFf
— Raúl Torres🇪🇸 (@RaulTorresPLD) 13 de marzo de 2023
La història del primer coet espacial espanyol comença, com tot bon relat, amb el somni de dos joves universitaris. De fet, els primers esbossos d’aquest projecte van sorgir quan Raúl Torres i Raúl Verdú, els fundadors de PLD Space, encara estaven acabant les seves respectives carreres universitàries. Llavors, amb només 23 anys, Torres i Verdú van començar a esbossar la idea d’un llançador reutilitzable completament dissenyat i fabricat a Espanya. Els seus somnis van començar a prendre forma cap al 2011, quan tots dos van llogar un ‘coworking’ de només nou metres quadrats per començar a establir els fonaments d’aquest projecte espacial que promet entrar als llibres d’història.
Ja ets usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.