Cervell i llengua
¿Per què et costa tant parlar català amb algú amb qui sempre parles en castellà?
La neurocientífica Clara Martin explica el perquè d’aquest curiós fenomen, molt habitual en tota mena d’entorns bilingües
A casa del petit Martí es parla català i castellà. El nen ha après a parlar en català amb la seva mare i en castellà amb el seu pare. Hi està tan acostumat que, durant els dinars familiars, va canviant d’idioma segons amb qui parla. Una cosa semblant li passa a la Laura. A la feina parla amb alguns companys en català i amb d’altres en castellà i, durant l’hora del cafè, quan s’ajunten tots per parlar, va alternant els idiomes. ¿Aquestes escenes et resulten familiars? Si vius en un entorn bilingüe, probablement sí. I aquest fenomen, lluny de ser una anomalia, té una explicació científica.
La investigadora Clara Martin –líder del grup d’investigació sobre bilingüisme del Basque Center on Cognition, Brain and Language (BCB. Va començar a investigar el tema quan treballava a Barcelona i ara, des del País Basc, continua indagant en aquest «fascinant efecte» que és molt habitual als entorns bilingües. «És molt interessant perquè ens ajuda a entendre com funciona el cervell i com cadascun de nosaltres pot reaccionar de manera diferent a aquest tipus d’estímuls», explica la científica en una entrevista amb EL PERIÓDICO.
«És molt interessant perquè ens ajuda a entendre com funciona el cervell»
Clara Martin, neurocientífica experta en bilingüisme
Com el teu cervell «activa» un idioma
Per entendre aquest fenomen cal començar pel principi. Quan una persona bilingüe es disposa a parlar, el seu cervell es veu obligat a seleccionar un idioma. El fet d’escollir, per exemple, entre català i castellà no només implica obrir el «diccionari mental» de l’idioma. Segons explica Martin, «perquè el teu cervell pugui activar un idioma necessita, obligatòriament, inhibir l’altre». Aquest fenomen s’ha observat en experiments científics en els quals s’ha monitoritzat l’activitat cerebral de persones bilingües (de fet, en alguns estudis neurològics fins i tot s’ha arribat a rastrejar com el cervell activa àrees diferents en funció de l’idioma que parla una persona).
«Perquè el teu cervell pugui activar un idioma necessita inhibir l’altre»
Una altra cosa a tenir en compte és la manera com el nostre cervell aprèn a relacionar cada un dels idiomes interioritzats amb les diferents persones. En el moment en què comencem a conèixer una persona i construïm un vincle amb ella, un dels elements més importants és l’idioma amb el qual comencem la relació. En els exemples esmentats al principi, el petit Martí ha construït la relació amb la seva mare en català, per això li resulta natural tenir totes les converses amb ella en aquest idioma.
Llavors, ¿com sap el cervell d’una persona bilingüe, amb un o més idiomes interioritzats, quan n’ha d’activar un o un altre? Segons explica Martin, el nostre cervell està contínuament buscant «pistes» per saber quina llengua ha d’activar. Un dels senyals més importants és la cara de l’interlocutor. Una altra és el context en el qual es parla. Una altra fins i tot és el tema de la conversa. Tots aquests factors van donant pistes al cervell per saber quin és l’idioma que val la pena desplegar i, a partir de llavors, s’encén l’interruptor d’una llengua i s’apaga l’interruptor de totes les altres.
Cost cognitiu
Imaginem ara que la Laura comença una conversa en castellà amb una amiga. De sobte, un amic amb qui parla en català entra a la sala i s’uneix a la xerrada. ¿Per què a la Laura li resulta més fàcil anar canviant d’idioma que escollir-ne només un? «Escollir entre un idioma o un altre suposa un cost cognitiu per al nostre cervell, però haver d’activar una llengua que no associem amb una persona o un context ens costa encara més», explica Martin. «Per això mateix, de vegades, quan intentem ‘forçar’ un canvi d’idioma, ens és més fàcil cometre errors», afegeix.
«Activar una llengua que no associem amb una persona és molt costós per al nostre cervell»
Hi ha diversos estudis que il·lustren aquest curiós fenomen. En un experiment, per exemple, es va demanar a les persones bilingües que diguessin el nom de diferents objectes (com una poma, una cadira o un sol) en un idioma, per exemple el castellà. A continuació els van ensenyar la cara d’una persona amb qui habitualment parlaven en català i van repetir la prova demanant-los, una vegada més, els noms en castellà. En aquest cas van observar que els voluntaris trigaven més temps a processar les respostes i cometien més errors.
¿Però passa el mateix per a tothom? ¿Tots els cervells es «traven» per igual quan han de canviar d’idioma? Segons explica Martin, no. I això es deu, en gran part, a la configuració única de cada cervell. «Tots els cervells són diferents i, tot i que encara no sabem ben bé per què, cadascú processa a la seva manera aquests estímuls. Per això per a algunes persones els és molt fàcil canviar d’idioma i a d’altres els costa més», explica la científica. «El cervell dels nens bilingües té més facilitat per fer el canvi d’idioma en comparació, per exemple, a algú que ha après dues llengües ja de gran», afegeix.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
