Així s’ha capturat el (espectacular) fantasma d’una estrella gegant

Fa uns 11.000 anys, en un lloc no gaire allunyat del nostre planeta (almenys en el que a l’univers es refereix), una estrella gegant va arribar al final de la seva vida. L’astre, després de milions d’anys il·luminant la constel·lació austral de la Vela, va explotar en una supernova. L’esclat va generar una enorme ona expansiva que, al seu torn, va alterar el gas circumdant i va formar una vistosa teranyina espacial. La imatge d’aquesta ‘estrella fantasma’ ha sigut capturada per un equip de científics de l’Observatori Europeu Austral (ESO) a Xile i es publica aquest dilluns, en vigílies de la nit de Halloween, com una mostra més de com es formen, evolucionen i finalment moren les estrelles.

¿Però com es captura exactament la imatge d’una estrella fantasma? Prestin atenció al procés perquè és tant (o més) interessant que la fotografia per si mateixa. L’estrella que protagonitza aquesta història se situa a uns 800 anys llum del nostre planeta. Per capturar la seva brillantor s’ha utilitzat un dels instruments científics més sofisticats del planeta: l’OmegaCAM del VLT Survey Telescope. Aquest dispositiu, d’uns dos metres i mig de llarg, és capaç de capturar 256 milions de píxels, unes 16 vegades més que el telescopi espacial Hubble.

Aquesta potent càmera és capaç de captar diferents longituds d’ona, des de l’ultraviolat fins a l’infraroig. Segons explica l’equip científic que ha capturat el ‘fantasma estel·lar’, aquesta imatge és en realitat la combinació de quatre retrats diferents: un de magenta, un altre de blau, un altre de verd i un altre de vermell. La combinació de tots és el que permet reconstruir la silueta d’aquest fascinant racó estel·lar.

La fotografia de l’estrella fantasma, en la seva resolució completa, suma la barbaritat de 554 milions de píxels. Perquè es facin una idea de què suposa això, recordin que la gran majoria de les imatges que veiem als nostres dispositius mòbils arriben, en el millor dels casos, a 1.200 píxels d’ample. «En aquesta imatge caben nou llunes», resumeixen els investigadors que han liderat aquest treball.

Estrella de neutrons

Notícies relacionades

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

La intel·ligència artificial revoluciona el sector del llibre

Si més enllà de la imatge es pregunten pel destí de l’astre que protagonitza aquesta notícia, aquí va un últim apunt. «El que queda de l’estrella és una bola ultradensa en la qual els protons i els electrons s’uneixen en neutrons: és a dir, una estrella de neutrons», expliquen els experts. El fantasma d’aquest cos celeste, que es pot observar en la part superior esquerra de la imatge, és ara un púlsar que gira sobre el seu propi eix a una velocitat de més de 10 vegades per segon.

«La tènue estructura de núvols rosats i ataronjats és tot el que queda d’una estrella massiva que va acabar la seva vida en una poderosa explosió fa uns 11.000 anys», expliquen els astrònoms per acompanyar la presentació d’aquesta fantasmagòrica imatge espacial situada a la nostra mateixa galàxia, a un ‘tir de pedra’ del nostre planeta mare.