Troballa estel·lar

El telescopi Hubble descobreix l’Earendel, l’estrella més antiga i més llunyana mai observada

El telescopi Hubble descobreix l’Earendel, l’estrella més antiga i més llunyana mai observada

ESA/Hubble, NASA, Rivera-Thorsen et al.

  • L’astre, batejat com a Earendel, mostra com era l’univers 900 milions d’anys després del Big Bang

  • «Era improbable que Hubble arribés a capturar una cosa tan distant», comenta l’astrofísic espanyol José María Diego

4
Es llegeix en minuts
Valentina Raffio
Valentina Raffio

Periodista.

Especialista en ciència, salut i medi ambient.

Ubicada/t a Barcelona.

ver +

Mentre deambulava per l’espai, el telescopi Hubble va captar la imatge d’una galàxia molt, molt llunyana. «Al principi, la imatge semblava com qualsevol altra de captada per un telescopi espacial. Una fotografia espectacular amb moltes estrelles i moltes galàxies. Però quan van començar les primeres anàlisis, es va descobrir un puntet que ningú era capaç de desxifrar», explica l’astrofísic espanyol José María Diego, de l’Institut de Física de Cantàbria (CSIC-UC). «Quan vaig veure la imatge vaig saber de què es tractava. Era una estrella, Earendel; l’estrella més llunyana i més antiga descoberta fins ara. Una cosa que ningú esperava trobar amb Hubble», relata entusiasmat el científic en el debut d’aquesta troballa estel·lar.

Feia dies que la comunitat científica, i els astroaficionats de tot el món, especulaven amb la notícia que, segons havien anunciat la NASA i l’ESA, es donaria a conèixer el 30 de març i entraria directa als llibres d’història. I arribat el dia, la troballa d’Earendel (’estrella del matí’ o ‘llum naixent’) es presenta com una d’aquestes notícies que marca un abans i un després en la nostra comprensió de l’univers. «És la primera vegada que observem una estrella tan antiga, nascuda ‘només’ uns 900 milions d’anys després del Big Bang, i que ens parla d’una època de l’univers de la qual fins ara sabíem molt poc. Hem captat la seva llum i, tot i que sabem que aquesta estrella ja no existeix, el seu descobriment podria revelar una infinitat de misteris», comenta Diego com un els científics que aquest dimecres presenta l’estudi d’aquest astre a la revista científica ‘Nature’.

«És la primera vegada que observem una estrella tan antiga»

José María Diego, astrofísic

El descobriment d’Earendel trenca diversos rècords. Segons explica l’equip científic responsable de la seva troballa, es tracta de l’estrella més antiga i llunyana descoberta fins ara (situada a més del doble de distància respecte a l’astre que fins ara coneixíem com el més distant). També es tracta d’un dels astres més lluminosos i més massius descoberts fins a la data (amb una massa equivalent a 50 dels nostres sols). I un dels pocs cossos celestes descoberts gràcies a la ‘lupa’ de les lents gravitacionals.

Troballa estel·lar

La llum d’Earendel ha viatjat per l’espai durant centenars de milions d’anys i ha sigut captada gràcies a un principi astrofísic predit per Albert Einsten en la seva teoria general de la relativitat; les lents gravitacionals. Aquest efecte es produeix quan la llum procedent d’un objecte es corba al voltant d’un altre cos massiu. En el cas de l’Earendel, la seva llunyana brillantor ha sigut corbada, desplaçada cap al vermell i amplificat per la galàxia que tenia just davant, coneguda com a ‘Sunburst Arc’. I aquest era l’objecte a què va apuntar Hubble durant les seves observacions espacials i que, de pura casualitat, ha revelat l’existència d’aquest astre de rècord.

La troballa de l’Earendel, expliquen els experts, sorprèn encara més perquè ningú esperava que el telescopi espacial Hubble pogués captar objectes tan distants. «Era improbable que Hubble arribés a capturar una galàxia tan llunyana. Quan vam descobrir aquesta estrella, de fet, va ser tota una sorpresa perquè era una cosa que ni tan sols teníem sota el punt de mira», comenta Diego. De fet, la comunitat científica esperava que aquest tipus de descobriments es produïssin a través de la lent del flamant telescopi espacial James Webb, l’instrument de nova generació llançat fa tan sols uns mesos i que promet revolucionar la nostra visió de l’univers.

«Era improbable que Hubble arribés a capturar una galàxia tan llunyana»

Així que després de l’inesperat descobriment del Hubble, els científics esperen que Webb agafi el relleu per continuar estudiant aquesta llunyana estrella. Aquest nou telescopi espacial apuntarà cap a l’Earendel per estudiar-ne, entre d’altres, la massa, la composició i l’edat. «Volem esbrinar quin tipus d’estrella és. ¿Va ser l’Earendel una de les primeres estrelles de l’univers, de les que només eren hidrogen i heli? ¿O va ser una estrella de segona de generació, de les que també tenien carboni, oxigen i ferro? L’estudi d’aquest objecte ens pot revelar moltes de les incògnites que tenim sobre els orígens de l’univers», explica Diego. 

Incògnites universals

Notícies relacionades

Més enllà de l’estudi d’aquesta estrella per si mateix, Earendel també podria ajudar a revelar un dels grans misteris de l’astrofísica moderna; la matèria fosca. «Si és cert que hi ha forats negres primordials a cada galàxia, estudiar la llum d’una estrella tan llunyana podria ajudar-nos a aprendre (o descartar) moltes de les coses que creiem sobre la matèria fosca», comenta Diego. Aquesta tasca també entrarà a formar part dels deures de Webb, que aviat començarà de manera oficial la seva campanya d’observacions científiques

«El llistó està molt alt per al telescopi James Webb. Ara que ja hem pogut veure la llum d’una estrella tan antiga, el següent ja és capturar la llum de les primeres estrelles. Veure com era l’univers quan encara era un infant», comenta entusiasmat Diego.