Creat un prototip de pedaç d’insulina que s’enganxa dins de la galta

Els investigadors de la Universitat de Lilla (França) han desenvolupat un prototip de pedaç carregat d’insulina que s’adhereix còmodament a l’interior de la galta amb l’objectiu d’administrar aquest fàrmac de forma menys invasiva.

El control dels nivells de sucre en sang requereix una atenció permanent per a les persones diagnosticades de diabetis. Una dieta més saludable i l’augment de l’activitat física poden ajudar, però molts malalts també es necessiten injectar regularment insulina, l’hormona principal que regula el sucre.

Així, un 13,8% dels espanyols majors de 18 anys, l’equivalent a més de 5,3 milions, té diabetis tipus 2, segons els resultats de l’estudi epidemiològic ‘di@bet.es’.

Els diabètics s’injecten la insulina principalment amb bolígrafs o xeringues, o s’implanten bombes semipermanents. Però aquests mètodes no deixen de ser invasius i incòmodes, i requereixen l’eliminació segura de les agulles o dels residus biològics i condicions d’esterilitat.

Una alternativa al mètode tradicional

Els investigadors han explorat altres maneres d’administrar insulina a través de la pell, com les locions en forma de gel. Però la pell és una barrera massa bona, i els fàrmacs entren al cos lentament. En canvi, la membrana que recobreix l’interior de la boca és molt fina, aproximadament un quart del gruix de la pell, cosa que la converteix en un lloc potencial perquè els fàrmacs entrin fàcilment en el corrent sanguini.

Per això, la investigadora francesa Sabine Szunerits i el seu equip volien comprovar si un material que havien desenvolupat prèviament, una alfombra de fibra de polímer que s’activa amb la calor per alliberar fàrmacs, es podia adherir al revestiment de la galta i administrar insulina.

L’estudi

Els investigadors van amarar primer petits quadrats d’una alfombra de nanofibres feta de fibres electrofilades d’àcid poliacrílic, B-ciclodextrina i òxid de grafè reduït, en una solució amb insulina durant tres hores.

A continuació, l’equip va aplicar els pedaços carregats d’insulina als revestiments de les galtes i les còrnies dels porcs. L’escalfament del material amb un làser d’infraroig pròxim durant 10 minuts a 122F va activar el material i va alliberar insulina en els dos tipus de membranes diverses vegades més ràpid que a través de la pell.

A més, els investigadors van col·locar els pedaços ‘in vivo’ dins de les galtes de tres porcs insulinodependents. Els revestiments de les galtes no van mostrar cap irritació ni canvis visuals per la calor del làser.

Notícies relacionades

La recerca d’un tractament per a una nena amb un càncer agressiu obre una bretxa d’esperança davant una malaltia minoritària

¿Per què algunes persones necessiten posposar més vegades el despertador? La ciència té una resposta (i afecta més les dones)

Quan es va activar el material, els nivells de sucre a la sang dels porcs van disminuir. Simultàniament, els nivells d’insulina en plasma dels animals van augmentar, cosa que, segons els investigadors, és una prova de concepte que aquesta plataforma preliminar és eficaç per fer arribar la insulina al corrent sanguini.

Finalment, sis voluntaris humans es van col·locar una versió placebo del pedaç dins de les galtes, i van dir que se sentien còmodes durant un període de dues hores. Els investigadors afirmen que el seu pas següent és fer més estudis preclínics del prototip en models animals.