Nova troballa

Lucy no estava sola: unes empremtes mostren el pas d’un homínid fins ara desconegut

Lucy no estava sola: unes empremtes mostren el pas d’un homínid fins ara desconegut

Eli Burakian / Dartmouth

  • L’anàlisi d’unes petjades trobades a Laetoli, a Tanzània, apunta a l’existència d’una altra espècie d’homínids que també caminava sobre dues potes

  • La troballa dona llum sobre els orígens del bipedisme; una de les principals diferències evolutives entre la nostra espècie dels altres primats

4
Es llegeix en minuts
Valentina Raffio
Valentina Raffio

Periodista.

Especialista en ciència, salut i medi ambient.

Ubicada/t a Barcelona.

ver +

En la dècada de 1970, una excavació en el jaciment arqueològic de Laetoli, a Tanzània, va trobar un conjunt d’empremtes forjades fa uns 3,6 milions d’anys sobre un terra recobert de cendres volcàniques. La primera anàlisi d’aquestes trepitjades va concloure que una part d’aquestes van pertànyer a un ‘Australopithecus afarensis’, la mateixa espècie que el famós esquelet de Lucy, i l’altra part podien ser el rastre d’un os. Cinquanta anys més tard, un nou estudi conclou que aquests rastres van pertànyer a un homínid fins ara desconegut que, a més, podria haver sigut dels primers membres de la nostra espècie que va caminar sobre dues potes

L’estudi, publicat aquest dimecres a la prestigiosa revista ‘Nature’, planteja una nova i detallada anàlisi de les misterioses empremtes de Laetoli. L’equip dirigit per la investigadora Ellison Mcnutt va tornar al jaciment arqueològic, va escanejar el terreny amb tecnologia làser i va crear una còpia 3D de les empremtes. A continuació, aquestes petjades es van comparar amb la d’altres homínids coneguts però també amb la d’altres animals com ximpanzés i ossos. En el cas dels ossos, a més, es va idear un curiós experiment per aconseguir que un cadell d’os es posés dempeus sobre una placa de fang fresc per a així poder estudiar la seva petjada amb tota mena de detalls. Després d’aquesta minuciosa anàlisi, l’equip va concloure que les enigmàtiques empremtes de Laetoli són el rastre d’un homínid.

¿Però què sabem del caminant que fa 3,6 milions es va aventurar sobre les cendres tanzanes i va deixar la seva empremta estampada a terra? Doncs bé, segons argumenten els investigadors responsables d’aquesta anàlisi, tot apunta que es tracta d’un homínid fins ara desconegut que, al costat dels cosins de Lucy, va ser dels primers a alçar-se sobre dues potes. Però a diferència del que s’havia trobat fins ara sobre els nostres antecessors, l’anàlisi de les petjades de Laetoli mostra que aquest misteriós tenia uns andamis una mica inusuals. Quan caminava trepitjava amb el peu dret en el costat esquerre del cos i viceversa. Gairebé com «una ballarina o una supermodel de la prehistòria», fan broma experts independents consultats per aquest diari. 

Origen dels andamis humans

El fet que aquestes empremtes apuntin a un homínid fins ara desconegut, lluny de tancar el debat, obre tot un nou ventall d’incògnites entre els experts. «On acaba l’article comença la discussió», explica Laura Martín-Francés, investigadora de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i científica associada al Centre Nacional d’Investigació sobre l’Evolució Humana (CENIEH). La primera incògnita que caldrà aclarir, explica la científica, és si més enllà d’aquestes empremtes es troba alguna resta fòssil per confirmar la identitat d’aquest misteriós homínid (i confirmar si, efectivament, estem davant una nova espècie). Un altre dels temes candents serà estudiar com canvia el panorama el fet que, segons apunta aquesta troballa, hi hagués dues espècies compartint nínxol ecològic i quin tipus d’interacció hi hauria entre elles.

Les inusuals petjades del misteriós homínid de Laetoli també suposen una prova més que els andamis de la nostra espècie van passar uns «assajos evolutius», explica l’investigador Carlos Lorenzo, expert en evolució humana de la Universitat Rovira i Virgili (URV). «En els orígens del bipedisme no tots caminaven de manera perfecta. Fan falta molts assajos evolutius per perfeccionar la distància entre els passos, l’efectivitat de la petjada o l’anatomia del cos per caminar sense perdre l’equilibri», explica el científic, qui interpel·lat per aquest diari aplaudeix el «mètode impecable» de l’estudi de ‘Nature’ sobre les petjades de Laetoli.

Notícies relacionades

Segons expliquen els experts, el fet que la nostra espècie es posés sobre dues potes ho va canviar tot. «El bipedisme va implicar una reestructuració anatòmica, des de la columna fins al crani. Però també va significar un canvi en la cultura material, perquè  al deixar les de mans lliures permet utilitzar-les per manipular instruments», comenta Martín-Francés. Això sí. Segons explica la investigadora, el bipedisme també va tenir el seu costat fosc. Sobretot per als parts. «Al contrari que en la resta d’animals, el nadó humà per passar pel canal del part ha de canviar de posició i fer una espècie de torsió, cosa que implica que neix amb els ossos del crani molt més immadurs que altres espècies», il·lustra l’experta.

«El bipedisme és la pregunta d’or de l’evolució humana perquè es tracta d’una de les principals característiques que diferencia la nostra espècie de la resta de primats», comenta Lorenzo. Indagar en aquesta qüestió, explica l’expert, no deixa de ser una tornada més a les eternes preguntes de com hem arribat fins aquí i per què som com som.