BIOTECNOLOGIA

Ciència i innovació per a l’alimentació del futur

L’esdeveniment Biospain 2021 reunirà els últims avenços en matèria de biotecnologia a Pamplona

La nova cadena alimentària contempla el consum de noves fonts de proteïna, com els insectes, o l’augment del consum d’algues

Ciència i innovació per a l’alimentació del futur
8
Es llegeix en minuts

El creixement exponencial de la població mundial posa de manifest la necessitat d’augmentar la disponibilitat d’aliments, així com el requeriment que siguin més nutritius i segurs i així poder combatre la gana i la malnutrició. Afortunadament, en la consecució d’aquest objectiu comptem amb importants avenços, duts a terme en el marc de la investigació en àmbits com la ciència, la tecnologia o la biotecnologia, en la seva àrea agroalimentària. 

Posen el focus en la conjugació d’agricultura i alimentació –tant humana com animal– per millorar els aliments que consumim. En aquest sentit, la biotecnologia proporciona eines per fomentar la creació d’una cadena de processament d’aliments més sostenible, amb productes més segurs, saludables, nutritius i amigables amb el medi ambient. A més, gràcies a les solucions habilitades a través d’aquestes investigacions, els recursos naturals necessaris es poden utilitzar d’una manera més eficient, cosa que evita haver d’incrementar les terres per a cultiu ajudant així a preservar els hàbitats naturals i la biodiversitat i a disminuir les emissions d’efecte d’hivernacle.

Alternatives com els insectes o les algues

Alternatives com els insectes o les alguesLa nova cadena alimentària incorpora les claus de l’alimentació del futur, cap a les quals està treballant la biotecnologia. Una d’elles és la recerca de noves fonts de proteïna, com els insectes, un àmbit en el qual està treballant l’empresa espanyola Tebrio, considerant que la cria d’insectes a gran escala és eficient i que la seva producció requereix menys recursos naturals en comparació amb la carn convencional. 

En aquest sentit, Adriana Casillas, CEO de Tebrio, apunta: «El continu creixement de la població mundial, juntament amb les necessitats de consum més grans d’aliments relacionats amb el consum de proteïnes que sorgeixen de l’augment de l’estat de benestar als països emergents, i sumant-li l’impacte negatiu que tindrà i continuarà tenint el canvi climàtic a les fonts d’alimentació convencionals, ens porta a un col·lapse del sistema en el qual s’estima un dèficit de 200M de tones a l’any ja al 2035». 

I continua: «És totalment necessari apostar per nous sistemes de producció, així com noves fonts d’aliment, com és el cas dels insectes, emmarcats dins del sector biotecnològic, l’activitat del qual és totalment respectuosa amb el medi ambient i aporta una font de proteïnes d’altíssima qualitat. Per apostar per aquests nous models de negoci amb un impacte tan positiu tant en la demanda com en la neutralitat climàtica, es requereix un sector biotecnològic fort i unit que doni suport a les companyies com Tebrio, i reuneixi tots els mercats al voltant de la biotecnologia, per a la qual cosa Biospain és un marc necessari per tal d’aconseguir aquest objectiu comú la finalitat del qual és la sostenibilitat del nostre sistema alimentari». Per apostar per aquests nous aliments és necessari comptar amb un sector biotecnològic fort, que doni recolzament a les companyies en l’objectiu de treballar per aconseguir la sostenibilitat del sistema alimentari.

Altres empreses, com AlgaEnergy, opten per l’augment de la utilització d’algues, destacades com el futur dels aliments vegetals. Carlos Rodríguez-Villa, director general d’AlgaEnergy, explica al respecte: «La biotecnologia està cridada a jugar un paper essencial, per exemple, a través de la creació d’insummes agrícoles de base biològica que ajudin els agricultors a produir d’una manera més eficient, segura i sostenible». 

«La biotecnologia està cridada a jugar un paper essencial»

Carlos Rodríguez-Villa, director general d’AlgaEnergy

D’altra banda, Bayer treballa en la millora de les característiques dels aliments, per tal d’aconseguir que tinguin un gust més bo, millors característiques nutricionals i que siguin menys peribles. Richard Borreani, responsable de Public Affaris, Science & Sustainability de Bayer Crop Science destaca al respecte: «Alimentar una població en constant creixement i alhora respectant al planeta és un gran desafiament. La solució rau en la tecnologia i la innovació. És a dir, produir més amb menys. A Bayer a través de la nostra visió «Salut i aliments per a tothom» estem molt compromesos per aportar solucions basades en la ciència per afrontar aquest gran repte. La biotecnologia és i serà un sector fonamental per aportar solucions a aquest desafiament a través de la millora genètica entre altres elements». 

Borreani també destaca: «El canvi climàtic és una realitat i, per exemple, obtenir plantes encara més productives i necessitant menys aigua és una necessitat perquè els agricultors puguin continuar produint l’aliment en prou quantitat optimitzant els recursos naturals. Aquest any se celebrarà Biospain i és una excel·lent oportunitat per conèixer millor el que pot aportar la biotecnologia al sector agroalimentari, als consumidors, als agricultors i al medi ambient».

Cap a la nutrició personalitzada

Cap a la nutrició personalitzadaEn l’entorn de la nutrició personalitzada, que respon a les necessitats biològiques i a les diferents intoleràncies alimentàries, hi ha ja empreses europees que venen impressores 3D juntament amb làmines de polifenols, bacteris probiòtics, magnesi o calci, entre altres, perquè el consumidor pugui, basant-se en l’estat del seu microbioma que li hagi anunciat la seva eina de detecció, crear una llaminadura que cobreixi aquestes carències nutricionals. Destaca també el cas de la navarresa Cocuus, empresa participant a la tercera edició de l’acceleradora agroalimentària Orizont, gestionada per Sodena, que imprimeix en 3D anàlegs de menjar amb purés personalitzats per a població amb problemes de deglució.

A més d’aquests aspectes, l’alimentació del futur també està centrada en la creació d’envasos més sostenibles, actius i intel·ligents, que ajudin a conservar millor les propietats de l’aliment, en la reducció dels temps de producció i recollida dels cultius, i millora de les condicions de determinades plantes perquè sobrevisquin en condicions climatològiques extremes. Però els avenços tecnològics no se centren únicament en l’alimentació: l’agricultura utilitza cada vegada més tècniques de precisió i eines digitals per optimitzar la seva producció. L’objectiu és ajudar l’agricultor en la presa de decisions i optimitzar l’ús de recursos tant naturals, com el sòl o l’aigua, i d’altres tipus, com llavors, fertilitzants i productes fitosanitaris. 

Un bon exemple d’assistència a l’agricultor en la presa de decisions i optimitzar l’ús de recursos tant naturals, com el sòl o l’aigua, com d’altres tipus, com llavors, fertilitzants i productes fitosanitaris és el cas de l’empresa emergent navarresa CO2 Revolution que amb els seus drons i llavors intel·ligents pregerminades reforesta zones devastades o de difícil accés. Ha sigut qualificada com una de les 100 millors ‘start up’ del món pel South Summit del 2018 per aconseguir alguna cosa abans impensable: reforestar grans extensions de terreny en hores i amb un baix cost. Un model integral que a més permet monitoritzar el creixement de l’ecosistema.

L’esforç se centra en la lluita contra el canvi climàtic per mitjà d’unes pràctiques econòmiques més sostenibles i un ús més eficient de l’aigua i els insummes agrícoles, tal com es va posar de manifest a l’última Cimera del Clima, celebrada a Madrid el 2019. La protecció del medi ambient és indispensable en un món on som conscients que els recursos del planeta són limitats i que la manera d’obtenir i produir d’aliments actual no és sostenible, per la qual cosa no podrà cobrir les necessitats de tota la població.

Vincle entre el món agro i la salut

Vincle entre el món agro i la salutLa societat avança cap a una cultura de l’alimentació més desenvolupada, en la qual, a més d’adquirir bons hàbits alimentaris, és important conèixer la procedència i la qualitat dels productes que consumim i, sobretot, el tractament que se’ls ha donat en el seu procés de producció. Exemple d’això és l’empresa navarresa Pentabiol, que desenvolupa productes postbiòtics per a animals destinats al consum humà que, millorant de manera natural la seva flora intestinal i el seu sistema digestiu, creixen més sans i forts, milloren notablement el seu sistema immunitari, així com la resposta davant afeccions com disbiosis intestinal, d’aquesta manera s’aconsegueix una reducció de la ingesta d’antibiòtics per part dels animals que posteriorment estaran destinats al consum humà

El sector biotecnològic agroalimentari a Espanya

El sector biotecnològic agroalimentari a EspanyaEl sector biotecnològic espanyol ha avançat durant aquest 2021, especialment en l’àmbit agroalimentari. Molts dels avenços descoberts són possibles gràcies als acords entre entitats per impulsar la investigació. Per citar alguns exemples d’aquesta col·laboració, es pot destacar la col·laboració d’Agrocode Bioscience amb el Consell Superior d’Investigacions Científiques per desenvolupar la tecnologia Priming, per millorar la resistència de plantes a condicions adverses; o l’acord de VLP Bio i Bayer Animal Health per investigar i desenvolupar immunoteràpies veterinàries.

Un altre bon exemple de foment i potenciació de la implementació d’innovació disruptiva al sector és l’ofert per Sodena a través de l’esmentada acceleradora Agroalimenaria navarresa, Orizont, que facilita el contacte entre iniciatives emprenedores i empreses emergents d’origen local, nacional o internacional, que vulguin desenvolupar-se a través de la col·laboració real amb empreses líders al sector agroalimentari. En aquestes col·laboracions s’aconsegueixen abordar projectes d’innovació compartida amb empreses emergents molt més creatives, dinàmiques i flexibles a l’hora de millorar certs aspectes com la sostenibilitat, l’economia circular i la innovació».

Destaca també l’aplicació de tecnologia innovadora, com drons i satèl·lits per monitoritzar el rendiment de cultius i terres. Una de les companyies especialitzades en aquest tipus de tecnologia és Bayer Crop Science. Richard Borreani, responsable de Public Affairs, Sciende & Sustainability de la firma explica: «El gran avantatge és la variabilitat. Ara cada zona de la parcel·la té les seves pròpies dades i s’adapta l’aplicació de llavors i de fertilitzants en funció d’elles i així s’aplica quan és necessari i en la dosi necessària. El benefici i l’optimització estan molt clars». Per exemple, els drons aporten informació sobre les plagues dels cultius i determinen el moment d’aplicació de pesticides per utilitzar-ne la mínima quantitat. 

Notícies relacionades

Biospain 2021: el punt de trobada