30 nov 2020

Anar al contingut

NOUS HÀBITS

Els 10 nous manaments per viure en un món post-Covid-19

EL PERIÓDICO detalla algunes de les normes per adaptar-se a la «nova normalitat»

Faràs cas dels científics, et rentaràs les mans bé i no compartiràs notícies falses

Valentina Raffio

Els 10 nous manaments per viure en un món post-Covid-19

JOSE LUIS ROCA

La pandèmia de Covid-19 ho ha posat tot damunt davall. Tot apunta que, passada aquesta crisi, no tornarem a la normalitat total, sinó que haurem d’adaptar les nostres vides a un món postcoronavirus. Alguns hàbits, com la reducció de la mobilitat, canviaran temporalment. D’altres, com el reforç de les mesures higièniques, pot ser que canviïn per sempre. Aquests són els ‘10 manaments per a un món postcovid-19’, amb algunes de les recomanacions bàsiques a seguir a partir d’ara.

1. Faràs cas dels científics

Feia anys que la comunitat científica alertava del risc d’una pandèmia perquè els països estiguessin preparats. Però, tal com s’ha vist, res estava en ordre quan el SARS-CoV-2 va irrompre en el panorama internacional fa uns mesos. ¿Què passarà a partir d’ara amb les recomanacions dels experts? ¿Continuarem prenent-les amb recel o, ara sí, hi pararem atenció? Pot ser que aquesta crisi ens hagi ensenyat el valor de la prevenció, d’actuar abans que la casa estigui en flames. O no.

«Els països que ho han fet millor durant aquesta crisi són els que han escoltat la ciència. Per això mateix m’agradaria ser optimista i creure en un canvi d’actitud i exigència de la societat, però la memòria històrica acostuma a ser curta», afirma Adelaida Sarukhan, immunòloga i redactora científica a ISGlobal. «També fa dècades que els científics adverteixen sobre la crisi climàtica i no crec que aquesta pandèmia condueixi a les accions necessàries i urgents que cal prendre sobre aquest tema», diu. 

2. Reduiràs el risc de nous virus

El coronavirus SARS-CoV-2, responsable de la crisi sanitària global actual, va sorgir d’un mercat de la ciutat xinesa de Wuhan. I, tot i que en la naturalesa poden produir-se aquest tipus de mutacions, l’origen d’aquest patogen suggereix que hem de revisar alguns protocols d’higiene i seguretat. Sobretot en el cas de la venda d’animals vius als mercats, una pràctica habitual a Àsia.

«Esperem que en un futur pròxim es prenguin mesures més estrictes per controlar la venda d’animals vius per a consum», afirma Natàlia Majó, directora del Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA) de l’Institut de Recerca i Tecnològia Agroalimentàries (IRTA). «A partir d’ara serà fonamental reduir tots els punts de risc per a l’aparició d’aquest tipus de virus. Preocupa especialment el tràfic il·legal d’espècies exòtiques perquè pot acostar als humans patògens desconeguts fins ara», diu la investigadora.

3. Valoraràs la sanitat pública i els sanitaris

El sistema sanitari ha sigut el camp de batalla en què s’han lluitat les parts més dures d’aquesta contesa i els professionals d’aquest sector ara destaquen com els herois que han evitat que el cop fos encara més dur. Gustavo Tolchinsky, secretari del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) anhela que, a partir d’ara, tot aquest reconeixement social es materialitzi en millores tant per al sistema sanitari públic com per als seus professionals.

El doctor aposta per disposar de «prou professionals, ben formats i amb els equips i tecnologies necessaris per treballar» i que, a més, es garanteixin «millors contractes i condicions laborals». «Ja esperàvem un canvi en el sistema, que estava crònicament saturat, aquesta crisi ha obligat a fer reflexions profundes i a plantejar la necessitat de dotar-lo amb capacitat de resposta per a situacions com les que hem viscut», afirma Tolchinsky.

4. No estalviaràs en recerca científica

Totes les esperances per solucionar aquesta crisi sanitària requereixen recerca científica. La recerca d’una cura per tractar els futurs pacients infectats i d’una vacuna per prevenir nous contagis serà clau per gestionar el futur d’aquesta malaltia. I tot això comença en un laboratori. «És fonamental invertir en recerca bàsica per entendre com funciona el virus, com infecta i com es replica. D’aquí parteixen els estudis clínics i les aplicacions mèdiques que arriben més endavant. Tot el que inverteixis en ciència té el seu retorn», diu el doctor en medicina molecular Álvaro Carmona, conegut com a S de Siensia en la seva faceta de divulgador.

La inversió en ciència serà bàsica per combatre aquesta pandèmia, però per a això farà falta «un desemborsament abundant i sostingut» que permeti treballar a llarg termini. «Tampoc hem d’oblidar el que passa en altres àmbits. ¿I si l’amenaça del futur és un bacteri? ¿O un altre virus? També necessitem ciència contra el càncer, l’alzheimer i altres línies de recerca més enllà del coronavirus», afirma.

5. Seguiràs les recomanacions dels experts

En aquests moments d’incertesa, seguir les recomanacions dels experts s’ha convertit en una cosa essencial. Les autoritats sanitàries s’han dedicat, des del principi de la pandèmia, a difondre informació sobre com actuar en aquests temps. «Les recomanacions sobre temes com les mascaretes han anat canviant durant la crisi a mesura que hi havia més informació, cosa que ha creat certa desconfiança. Però és normal actualitzar les pautes en vista de nous coneixements. Així funciona la ciència», diu la bioquímica i divulgadora científica Alejandra Ruiz León, de ‘Mitocondria CC’.

«Ara necessitem crear confiança en els experts i en les les autoritats sanitàries internacionals perquè són les que estan proporcionant les dades sobre el que està passant i necessitem la informació més completa possible per avançar», afirma.

6. Distància, mascareta i higiene de mans

Ara més que mai urgeix aprendre a cuidar-se. «La majoria d’aquestes recomanacions haurien d’haver existit abans, així que jo començaria amb un: ’no t’oblidaràs d’aquests manaments i els els ensenyaràs als teus fills, tot i que ja no tinguem por’», afirma Gemma del Caño, farmacèutica i divulgadora científica.

Seguint amb l’esperit dels ‘manaments per a un món post-Covid’, Del Caño dictamina: et rentaràs les mans després de cada activitat, tossiràs i esternudaràs sempre al colze, portaràs mascareta sempre que tinguis símptomes (tot i que et mirin malament al transport públic), llençaràs els mocadors d’un sol ús després de fer-los servir (que siguin d’un sol ús ja donava una pista de com utilitzar-los), mantindràs una correcta higiene de superfícies, et trauràs les sabates quan entris a casa, utilitzaràs gel hidroalcohòlic només quan no et puguis rentar les mans, aprendràs a posar-te una mascareta i no utilitzaràs els guants per a tot.

7. T’adaptaràs als nous costums

L’anhelada nova normalitat implicarà canvis inevitables en el nostre estil de vida. Esther Samper, metge i divulgadora científica, recorda que «hi ha molts petits gestos quotidians que hauríem de canviar per limitar un possible rebrot». Donar la mà com una salutació, així com els tradicionals petons i abraçades, seran unes pràctiques que millor evitar durant un temps.

Tornar de manera dràstica als costums d’abans d’aquesta pandèmia és, ara per ara, desaconsellable. «El coronavirus continua circulant a Espanya i tornar a com estàvem abans suposa arriscar-nos a una nova onada», diu. 

8. Estaràs preparat per als pròxims brots

«Tot apunta que el virus es quedarà entre nosaltres, així que no ens queda cap altre remei que preparar-nos per a les onades que vindran», afirma Javier del Águila Mejía, investigador del grup de Models Dinàmics en Salut Pública (Escola Nacional de Sanitat-UNED-UAM). Així que de cara a un futur, s’ha d’estar preparat.

Amb eines de prevenció i control per evitar que el virus s’expandeixi al seu aire i, alhora, un sistema d’alarma que permeti actuar de manera ràpida i eficaç per frenar els futurs brots. Una cosa tan senzilla i tan complicada com aplicar mesures de salut públiques robustes. 

9. Mai compartiràs notícies falses

En aquesta pandèmia hem vist, com mai abans en la història, un veritable ‘boom’ de notícies falses sobre el coronavirus. Entre aquestes preocupa especialment l’allau d’informacions falses sobre remeis contra el virus que podrien posar en risc la salut dels ciutadans. En el futur, frenar aquest tipus de continguts serà essencial per evitar més danys a la salut.

«Tant de bo la pandèmia de la Covid hagi ensenyat al món el perill que suposa la desinformació», diu Cristina Tardáguila, directora adjunta de l’International Fact-Checking Network, una xarxa global d’investigadors i periodistes dedicada a desmentir falòrnies sobre el coronavirus aquests dies. La fórmula perquè, en un futur, aquest tipus de situacions no es tornin a repetir no és cap altra que l’educació. «És urgent que el ‘fact-checking’ sigui una assignatura en escoles i universitats. Les noves generacions han de saber utilitzar eines bàsiques per detectar mentides», afirma la periodista. 

10. En cas de dubte, informació fiable

En moments d’incertesa és essencial donar amb informació que permeti entendre què està passant. «És fonamental buscar fonts fiables i contrastades. És l’única forma que no ens colin notícies falses», diu Raul Toran, president de l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC).

En aquests temps, l’entitat recolza diverses iniciatives per promoure la informació científica sobre aquesta crisi, des de la divulgació i des del debat  d’experts en la matèria. Així mateix, ha denunciat la propagació de desinformació sobre el virus, així com la promoció de continguts pseudocientífics sobre la pandèmia. El missatge està clar: ara, més que mai, informació científica. Autèntica. 

Temes: Coronavirus