31 maig 2020

Anar al contingut

a madagascar

«Bèstia boja», el fòssil d'un estrany mamífer de 66 milions d'anys

Les restes constitueixen l'esquelet més complet descobert fins ara a l'hemisferi sud d'un mamífer mesozoic

Efe

«Bèstia boja», el fòssil d'un estrany mamífer de 66 milions d'anys

DENVER MUSEUM

L’esquelet  gairebé complet i en molt bon estat de conservació d’un estrany mamífer de 66 milions d’anys, que han batejat com a ‘Adalatherium’ (bèstia boja), ha sigut descobert a Madagascar, segons un estudi que publica ‘Nature’.

«Sabent el que sabem sobre l’anatomia esquelètica dels mamífers vius i extints, és difícil imaginar com hauria pogut haver evolucionat aquest animal», segons l’investigador principal David Krauser, del Museu de Ciència i Natura de Denver (EUA).

Les restes constitueixen l’esquelet més complet descobert fins ara a l’hemisferi sud d’un mamífer mesozoic, segons un comunicat del museu. Una reconstrucció realista a partir de les restes podria portar a pensar que l’Adalatherium era com un teixó, però aquesta normalitat és només superficial perquè el seu esquelet és «extravagant».

Les restes assenyalen que aquesta «bèstia boja» tenia una mida poc usual i molt gran per a la seva època, perquè la majoria dels mamífers que van viure quan els dinosaures eren molt més petits, més o menys, com un ratolí.

Reconstrucció de la batejada com a «Bestia boja» / reuters 

L’animal tenia més forats a la cara que qualsevol mamífer conegut, que servien de passada per als nervis i vasos sanguinis que arribaven fins a un morro molt sensible que estava cobert de bigotis.
A més, tenia un forat «molt gran a la part superior del morro per al qual no hi ha similitud en cap mamífer conegut, viu o extint», indica la nota.

Les característiques especials d’Adalatherium es poden veure també a les seves dents, la construcció de les quals és «molt diferent» de la de qualsevol mamífer conegut; a la seva espina dorsal, que tenia més vèrtebres que qualsevol mamífer del mesozoic, i a les cames, on un dels ossos «estava estranyament corbat». L’animal pertany a un grup extint de mamífers anomenats gondwanatherians, perquè només se’ls coneix a l’antic supercontinent del sud de Gondwana.

Abans del descobriment de l’esquelet gairebé complet d’Adalatherium, els gondwanatherians es coneixien per dents i fragments de mandíbula aïllats, amb l’excepció d’un crani de Madagascar, descrit per Krause i el seu equip el 2014.

L’excel·lent estat de conservació de les restes d’aquest exemplar «obre noves finestres» per saber l’aspecte i la forma de vida dels gondwanatherians. Per a Simone Hoffman, de l’Institut de Tecnologia de Nova York, aquest animal és «la més rara de les bèsties rares» i provar d’esbrinar com es movia és gairebé un misteri.

Les restes van ser trobades en unes roques que daten de prop del final del cretaci, fa 66 milions d’anys. L’estudi assenyala que Madagascar, al costat del subcontinent indi, es va separar de l’Àfrica més de cent milions d’anys abans i finalment es va aïllar com una illa a l’oceà Índic fa uns 88 milions d’anys. 

Temes: Madagascar