La genètica per si sola no pot predir cap orientació sexual

L’orientació sexual, com qualsevol altre aspecte de la conducta humana, té un component genètic. Una nova investigació a gran escala sobre el genoma humà revela que existeixen algunes variants genètiques que s’associen amb les identitats no heterosexuals. ¿Significa això que s’han trobat els 'gens de l’homosexualitat’?En absolut. Els experts recorden que, tot i que pugui existir certa predisposició genètica o biològica, el comportament sexual d’una persona és impredictible i, com passa amb tots els aspectes del comportament, pot variar en funció de factors ambientals, socials i culturals.

L’acabat de publicar estudi, aparegut aquest dijous a la revista 'Science', pren com a referència les dades genètiques de més de 470.000 persones que havien recorregut al Biobank del Regne Unit i a l’empresa 23andMe, les dues iniciatives dedicades a l’estudi del genoma humà. A partir d’allà, els investigadors van interrogar els participants d’aquest estudi sobre la seva orientació a través d’un qüestionari amb preguntes com: "¿Alguna vegada has tingut relacions sexuals amb algú del teu mateix sexe? ¿Cap a qui et sents sexualment atret?". A partir d’aquesta informació, els experts van començar a buscar correlacions entre aquestes respostes i els marcadors genètics a través d’un mètode conegut com a GWAS, per les seves sigles en anglès.

L’anàlisi demostra que existeixen uns cinc localitats del cromosoma que poden associar-se amb la no heterosexualtitat. Això implicaria que factors genètics i, per tant hereditaris, poden predisposar entre el 8 i el 25% de la població a sentir-se atreta cap a algú del seu mateix sexe. Això, lluny de significar que existeixen un o diversos 'gens gais’,suggeriria que existeixen milers variants genètiques que determinen petits trets de la personalitat i que la suma de tots aquests petits canvis acabés donant forma a una orientació sexual.

La controvertida interpretació

Aquesta no és la primera vegada que s’estudia sil’homosexualitat  pot tenir un component genètic. Estudis en bessons idèntics, per exemple, ja havien apuntat que, fins i tot en el cas de dos individus criats en un idèntic entorn, els gens podien contribuir a definir la seva orientació sexual en un 18% dels casos en les dones i en un 37% en els homes. En aquest cas, les motivacions d’aquest estudi, segons argumenten els investigadors en les conclusions de la seva anàlisi, tindrien a veure amb la protecció dels individus amb sexualitats no normatives. "Evidenciar que l’orientació sexual té un component biològic podria contribuir a l’acceptació i a la protecció legal del col·lectiu", afegeix Melinda C. Mills, investigadora del departament de Sociologia de la Universitat d’Oxford, en un article complementari.

"Aquestes troballes proporcionen informació sobre els fonaments biològics del comportament sexual entre persones del mateix sexe", comenta Andre Ganna, investigador principal de l’estudi afiliat a la Unitat de Medicina Genòmica de l’Hospital General de Boston i el Broad Institute del MIT, Harvard i Cambridge. "Els resultats també remarquen la importànciad’evitar conclusions simplistes ja que els fenotips de comportament són complexos, els nostres coneixements sobre genètica encara són rudimentaris, sobretot perquè existeix un llarg historiald’ús indegut dels resultats genètics amb finalitats socials", comenta l’expert. La interpretació de l’estudi, de fet, podria resultar una mica espinosa.

Limitacions de l’estudi

Més enllà de les seves cridaneres conclusions, aquest estudi es presenta davant de la comunitat científica amb unes limitacions una mica discutides. Per començar, "la distinció entre heterosexual i no heterosexual basant-se en la pràctica o no de relacions amb individus del mateix sexe sembla una mica simplista. L’orientació sexual no ve definida només per comportaments sexuals, sinó també pels sentiments i la identitat que consideri el mateix individu", comenta Claudio Díaz García, bioquímic expert en genètica i membre de PRISMA, associació per a la diversitat afectivosexual i de gènere en ciència, tecnologia i innovació. A això caldria sumar-hi que la investigació parteixd’una mostra esbiaixada: els participants de l’estudi, ja inclosos a les bases de dades genòmiques, són tots de procedència occidental, classe socioeconòmica alta i, segons mostren les dades, tenen entre 40 i 70 anys.

Així mateix, el debat de base també tindria a veure amb el determinisme genètic. És a dir, la tendència a reduir una cosa tan complexa com la sexualitat humana com el resultat d’uns gens concrets. "No ens podem oblidar delsfactors no biològics molt més difícils d’estudiar i interpretar", comenta Díaz García. És el cas, per exemple, de les condicions socioeconòmiques, el país de residència, l’entorn familiar i altres variables que influeixin en el desenvolupament dels individus i, per tant, l’expressió de la seva sexualitat.

L’aspecte ètic a debat

Notícies relacionades

Pluja d’estrelles abril 2023: ¿quan i com veure els Lírids?

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

L’estudi, al seu torn, s’ha presentat acompanyat de debat. "En una societat que no discrimina contra les orientacions no normatives aquests resultats serien neutrals. Com si estiguéssim buscant la base genètica del color dels ulls, idealment es tractaria d’entendre què ens fa com som: heterosexuals, homosexuals o bisexuals; trans o cis; dones, homes o intersex; de gènere normatiu o queer-no binari", comenten des de la junta de PRISMA. Els científics i activistes de l’entitat es mostren preocupats davant del plantejament de l’estudi i, sobretot, les seves possibles interpretacions. "Els problemes als quals s’enfronten les persones LGTBIQA+ no es deuen al fet intrínsec de la seva diversitat afectivosexual i de gènere, sinó al tractament injust, de rebuig, discriminació i maltractament, que alguns membres i institucions d’aquestes societats exerceixen sobre el col·lectiu, tant a nivell de comunitat com a títol individual", afegeixen.

Aquesta preocupació té molt a veure amb el fet que històricament les investigacions sobre la conducta sexual no normativa han sigut utilitzades per patologitzar l’homosexualitat i plantejar eines per 'curar' o 'evitar' tot allò que sortia de la norma. En el cas de l’acabat de publicar estudi, el debat ètic que es planteja és fins a quin punt és necessari trobar una justificació per als comportaments no heterosexuals. "¿És necessari trobar una base genètica perquè es reconegui el dret fonamental de ser els qui som i estimar qui vulguem?", reflexionen des de l’entitat.