Anar al contingut

PROJECTE CIENTÍFIC

Barcelona aspira a una nova generació de superordinadors

El Centre Nacional de Supercomputació presenta la seva candidatura per acollir el nou prodigi tecnològic europeu el 2021

El projecte preveu construir un dispositiu unes 200 vegades més potent que l'actual, finançat a mitges amb la Unió Europea

Valentina Raffio

l’era del ‘big data’, els superordinadors s’ha convertit en una eina essencial per convertir enormes quantitats d’informació en coneixement. Per passar d’unes dades en brut a una explicació. D’unes preguntes, hipòtesis o suposicions a una resposta. Per això cada vegada són més els països que s’apunten a la nova ‘carrera científica’ cap a la millora d’aquestes infraestructures que, avui, continuen sent considerades com uns grans prodigis de la tecnologia. En només uns dies, el Barcelona Supercomputing Center - Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS) presentarà la seva candidatura davant la Unió Europea per acollir la següent generació de superordinadors. I és així com la ciutat aspira a consolidar la seva posició com una de les capitals europees de la supercomputació amb una nova màquina amb una potència 200 vegades superior a la dels seus dispositius actuals.

La proposta s’emmarca en l’‘Horitzó 2020’ de la Unió Europea, una iniciativa comunitària creada per promoure totes aquelles iniciatives científiques que tinguin un impacte directe sobre la societat. En el cas dels superordinadors, Europa ha apostat per posar sobre la taula uns 1.000 milions per crear la següent generació de superordinadors. D’aquesta manera, Europa planteja que el seu objectiu per al 2023 és aconseguir dos ordinadors que treballin a exaescala (capaços d’executar uns 1018 càlculs matemàtics per segon). El pas intermedi, al qual s’hauria d’arribar al 2021, és el de construir un mínim de dos dispositius capaços de treballar a petaescala  (1015 operacions per segon). I és aquí, en aquesta segona etapa en la carrera per la supereficiència, en què Barcelona intentarà competir amb les 26 candidatures europees adherides al programa ‘European High-Performance Computing Joint Undertaking’ (EuroHPC). En aquests moments, Espanya, Itàlia i Finlàndia destaquen com els principals candidats que opten a aquesta convocatòria per la qual Europa està disposada a invertir 250 milions d’euros

Destacar, en aquest context, resultarà ja per si mateix un repte. I és per això que el projecte d’‘expansió’ del Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS) ha aconseguit recolzament del Govern d’Espanya, la Generalitat de Catalunya i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), les tres institucions que des dels seus inicis han fomentat el creixement de la institució. Recentment, Portugal també ha recolzat la iniciativa del centre barceloní i, fins a la presentació definitiva de la candidatura, és possible que altres entitats col·laboradores s’hi afegeixin. A la pràctica, això significa que Europa finançarà fins al 50% de la inversió en infraestructura i fins al 50% en els costos de mantenir-la operativa durant els cinc anys següents, mentre que les altres coses recauran en els socis. 

Vista panoràmica del Barcelona Supercomputing Center / BSC-CNS

Una aposta de futur

“Ja a l’any 1984, quan va començar tot aquest projecte, vam decidir  apostar per un tema que en aquell temps encara es percebia com una gran incògnita: els ordinadors. Aquesta primera gran aposta ens ha portat a una situació en la qual ara mateix ja som una institució pionera en què es concentra una gran massa crítica”, reflexiona Mateo Valero, director del BSC-CNS. “Això significa que els nostres millors ambaixadors, més enllà de les institucions que ens recolzen, són tots els investigadors que han passat per aquí i que ara mostren davant de la comunitat científica internacional l’abast de la feina que fem en aquest centre d’investigació”, afegeix Valero.

“Sabem que ens enfrontem a una convocatòria molt competitiva i que no serà fàcil. Però som conscients de tot el que la supercomputació pot aportar a la societat i per això hem decidit continuar apostant per l’expansió d’aquest projecte”, argumenta Josep Maria Martorell, director associat del BSC-CNS. Actualment, el centre d’investigació se situa com una de les institucions científiques pioneres de tot el país. A Europa, també destaca com la quarta entitat a rebre inversions en el marc del programa ‘Horizon 2020’, amb més de 105 projectes d’investigació en curs. Els números, en aquest sentit, avalen les aspiracions de creixement de la institució.

El compromís científic

Davant la imminent presentació de la candidatura, el termini de la qual es tancarà a començaments del mes d’abril, els responsables del Barcelona Supercomputing Center també destaquen que l’objectiu d’expandir la institució va acompanyat d’un fort compromís social. “Ens agrada pensar que les investigacions que fem en aquest centre poden tenir un impacte directe en la vida de les persones i en el nostre coneixement del món. Les idees que sorgeixen del treball en aquest superordinador ja ens han ajudat a conèixer més sobre el funcionament del cos humà, el planeta Terra i fins i tot l’univers”, destaca Martorell.

“El més important de tot aquest procés d’expansió és que hem aconseguit continuar creixent com a centre d’investigació sense donar l’esquena a la ciutadania. És més, estem orgullosos de dir que cada dia obrim les nostres portes a centenars de persones per intentar connectar ciència i societat”, recalca Valero. En aquest sentit, les dades més recents apunten que la institució ha acollit només l’últim any més de 14.000 visitants, el seu rècord personal. Aquesta xifra, a més, ha anat acompanyada d’un consolidat programa de divulgació per acostar la tecnologia a les noves generacions, començant des dels més petits i posant un especial èmfasi en el foment de les vocacions científiques entre les nenes.

I és així com el somni d’acollir la següent generació de superordinadors aterra a Barcelona. Amb la mirada posada en l’avenç científic i en el benefici que pot comportar per a la ciutadania. Ara només queda esperar fins a principis de juny, quan la Unió Europea emeti el seu veredicte sobre qui acollirà el següent prodigi tecnològic del continent.