Va deixar de treballar dos anys abans de la seva mort

Suspesa la infermera de Stephen Hawking per desatendre el científic

Patricia Dowdy, que va cuidar l'astrofísic durant 15 anys, havia rebut múltiples denúncies en relació amb les seves cures

Ens deixa el geni dels forats negres, Stephen Hawking. / periodico

1
Es llegeix en minuts
Efe

Patricia Dowdy, que va ser infermera del físic britànic Stephen Hawking, va ser suspesa aquest dimarts de l’exercici del seu ofici per no atendre correctament el científic, va anunciar el Consell d’Infermeria i Obstetrícia del Regne Unit (NMC, per les seves sigles en anglès).

L’organisme, que regula aquestes professions al país, va informar, després d’una investigació independent, que Dowdy no va proporcionar "els estàndards de qualitat i professionalitat esperats i que mereixia el professor Hawking".

La infermera, que va cuidarl’astrofísic  durant 15 anys, havia rebut múltiples denúncies en relació amb les seves cures a Hawking, que des del 1964 patia Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA), una malaltia neurodegenerativa que el va deixar immòbil i l’obligava a comunicar-se a través d’un sintetitzador de veu.

Segons la NMC, aquestes acusacions incloïen falta d’ètica financera, deshonestedat, no proporcionar al pacient les cures adequades, falta de qualificació i absència de cooperació amb el mateix organisme regulador.

La infermera, de 61 anys, va deixar de treballar per al científic dos anys abans de la seva mort, moment en què es va iniciar la investigació sobre la seva suposada conducta inapropiada.

Una de les ments més brillants de la ciència

Un portaveu de la família de Hawking va assenyalar aquest dimarts en un comunicat que tenen "confiança plena" en la investigació del NMC i que "confien" que arribaran a una conclusió "independent" basada en "els fets".

Stephen Hawking (Oxford, 1942), una de les ments més brillants de la ciència del segle XX i principis del segle XXI, va morir el 14 de març del 2018 a Cambridge als 76 anys.

Notícies relacionades

A més de les seves investigacions sobre l’expansió de l’Univers i els forats negres, el britànic va adquirir fama pels seus llibres de divulgació científica, entre ells el supervendes ‘Breu història del temps’, i el 2014 una pel·lícula, 'The theory of everything' (‘La teoria del todo’), va narrar la seva vida.

Quan es compleix gairebé un any de la seva mort, la fàbrica de moneda del Regne Unit, Royal Mint, ha emès avui una sèrie de monedes de 50 centaus que commemoren el seu pioner treball sobre els forats negres.