Anar al contingut

45 KM DE RECORREGUT

Si l''Opportunity' hagués aterrat a Catalunya aquest hauria sigut el seu recorregut

El vehicle d'exploració espacial va viatjar per la superfície de Mart durant 15 anys abans d'apagar-se

EL PERIÓDICO dibuixa un recorregut alternatiu en sòl terrestre per entendre la magnitud de la gesta

Valentina Raffio

Si l''Opportunity' hagués aterrat a Catalunya aquest hauria sigut el seu recorregut

Imaginem durant un instant que l’Opportunity, el vehicle d’exploració espacial dissenyat per descobrir els secrets de Mart, hagués aterrat a Granollers. Imaginem ara que la missió del totterreny marcià hagués tingut lloc en sòl terrestre i que poguéssim seguir el seu recorregut pas a pas. Aquest exercici d’imaginació, proposat originalment per www.vox.com prenent com a referència el sòl nord-americà, podria servir-nos ara per entendre la magnitud de la gesta d’una de les missions més exitoses de la NASA

L’inici del recorregut

25 de gener del 2004. El totterreny espacialOpportunit arriba a la superfície terrestre després de gairebé sis mesos de recorregut. L’aterratge es desvia uns 24 quilòmetres del seu blanc inicial. El robot, d’uns 1.063 quilograms, rebota unes 26 vegades contra el terra abans d’estabilitzar-se. Ha acabat als afores de Granollers, a uns quants quilòmetres del centre de la ciutat. L’equip responsable de la missió estima que l’'Oppy' tindrà una vida útil d’uns 90 dies, durant els quals podrà recórrer aproximadament un quilòmetre. Així que l’explorador emprèn els seus primers passos i arriba a l’autopista de la Mediterrània, en la seva confluència amb el riu Congost, un afluent del Besòs. Arribats aquí, la missió ja podria donar-se per acabada. I amb èxit.

Aquest primer èxit aixeca els ànims de l’equip que guia els passos del robot. El 8 d’abril del 2004 la NASA anuncia que la missió seguirà endavant fins al setembre. Al juliol, es comença a especular sobre la possibilitat que se’n vagi més enllà dels 250 dies. Mentrestant, el totterreny segueix el seu camí explorant el sòl terrestre. La missió no és fàcil. Una vegada aconseguit l’objectiu inicial de la missió per la qual havia sigut programat, l’equip tècnic inverteix cada vegada més temps i recursos per superar els obstacles que van sorgint sobre la marxa. Tot i així, el recorregut de l’'Oppy' continua.

El 2006, l’explorador arriba a la zona de Montmeló, el 2008 passa per Mollet, el 2010 avança entre Santa Perpètua de Mogoda i la Llagosta. En els següents dos anys es desplaça uns deu quilòmetres en un recorregut que va gairebé en paral·lel al del riu Besòs. La NASA avisa que el terreny està sent traïdor. Les rodes del totterreny lluiten per superar l’abrupte relleu. El clima tampoc facilita les coses. Els canvis de temperatura, el vent i les tempestes de pols dificulten encara més el recorregut. Malgrat tot, l’'Oppy' segueix.

L’esprint final

Cap al 2012, el robot entra a Barcelona per la Gran Via, a l’altura del Besòs. D’allà d’ara endavant, el vehicle d’exploració espacial tardarà dos anys fins a arribar a l’altura de Bac de Roda i dos més per arribar a plaça Tetuan. El 2016 es dirigeix cap a plaça de Catalunya, un recorregut de tot just un quilòmetre que aconseguirà dos anys després.

Després de gairebé quinze anys d’exploració, el robot ja ha arribat al cor de Barcelona. El dia 10 de juny de l’any 2018, una violenta tempesta de sorra desferma la seva fúria sobre el totterreny. Les partícules de pols recobreixen les plaques solars del robot, que fins ara li han servit com a font d’energia per seguir el seu recorregut. L’'Opportunity', ja recobert de sorra, envia un últim missatge a la NASA: "La meva bateria s’està esgotant i s’està fent fosc". El totterreny entra en hibernació, i apaga tots els seus sistemes a excepció del rellotge de la missió. El pla és que, després d’amainar la tempesta, pugui seguir el seu rumb.

En aquells dies, John Callas, coordinador de la missió al Jet Propulsion Laboratory de la NASA, fa pública la seva preocupació per l’estat del robot. La tempesta, a més, ha passat en ple hivern. Si la temperatura baixa per sota dels 40 graus centígrads negatius, l’’Opportunity’ podria patir danys irreversibles en la seva estructura.

El comiat

En els vuit mesos següents, l’equip responsable de la missió intenta de tot per recuperar la connexió. L’agència nord-americana envia 835 senyals en espera de resposta. Després de quinze anys i 45 quilòmetres de recorregut (una distància més gran que la d’una marató convencional, d’uns 42 km) l’’Opportunity’ s’apaga definitivament.

Ara, després de donar per finalitzada la missió, la NASA recorda el seu llegat. L’'Oppy' va ser el primer robot a identificar roques sedimentàries en un planeta diferent de la Terra. Els seus mesuraments van mostrar que aquestes pedres es van formar en antigues platges efímeres. L’’Opportunity’ també va descobrir petites esferes de minerals que es van formar a partir de l’aigua subterrània. A la vora del cràter Endeavor, va trobar vetes blanques del mineral de guix, un signe que l’aigua havia viatjat a través de fractures subterrànies. Va trobar proves del passat aquàtic de Mart a les roques. També va descobrir que, de tots els llocs estudiats, l’ambient a Endeavour tenia les condicions més amigables per a la vida microbiana antiga.

Temes: NASA Mart