Les pseudoteràpies maten cada any a Espanya mil persones

Les pseudoteràpies són un greu problema de salut pública que causa milers de morts a l’any a Espanya. Així ho assegura un informe elaborat per l’Associació per Protegir al Malalt de les Teràpies Pseudocientífiques (APETP), una organització formada per afectats, metges i investigadors amb l’objectiu de lluitar contra la desinformació i les estafes sanitàries. L’estudi reconeix que la xifra és una estimació, calculada per extrapolació. No hi ha estadístiques oficials i l’informe de l’APETP pretén ser, doncs, un punt de partida. Segons els seus càlculs, el nombre de víctimes mortals anuals a Espanya per les anomenades teràpies alternatives o complementàries –que van des de l’homeopatia fins a la bioneuroemoció o la medicina germànica– oscil·la entre les 1.210 i les 1.460.

El Govern, precisament, està en plena guerra sense treva contra les teràpies no basades en l’evidència científica. Amb l’objectiu de “protegir la salut” dels ciutadans, els ministeris de Sanitat i Ciència van presentar al novembre un pla que, almenys en teoria, és molt ambiciós i conté tentacles legals. Quan sigui una realitat, cap centre sanitari públic ni privat podrà oferir teràpies que no estiguin científicament comprovades (el reiki i l’acupuntura, per exemple, tot i que el llistat oficial n’inclou més de cent). El Govern perseguirà la publicitat enganyosa (productes que es promocionen com a guaridors quan no ho són) i es compromet a promoure campanyes d’informació perquè als ciutadans els quedi molt clar què és ciència i què no ho és.

Riscos per al pacient

L’informe de l’APETP destaca que els pacients corren diversos riscos. Un és l’econòmic, perquè les teràpies alternatives acostumen a ser més cares que la medicina real, basada en l’evidència científica. Més perillós que l’estafa econòmica és el fet que les pseudoteràpies  –especialment en les malalties més greus, com el càncer– no són innòcues, perquè poden portar el pacient a retardar o abandonar el tractament mèdic científic, per exemple, la quimioteràpia. També pot ser que causin “mal directe”. Segons dades de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT), almenys un 5% de la població reconeix haver substituït un tractament real per una pseudoteràpia.

L’estudi de l’APETP reconeix que l’origen del problema és que milers de centres a Espanya –uns 18.000– ofereixen pseudoteràpies fins i tot a pacients oncològics i amb altres malalties greus. L’Organització Mèdica Col·legial ha creat un observatori contra les pseudociències i l’intruisme, però, malgrat això, moltes escoles no estan sancionant els metges que incompleixen el codi deontològico. Especialment greu és la situació de les escoles de Madrid i València, on es té constància que més de 60 col·legiats ofereixen pseudoteràpies perilloses. En la majoria de les farmàcies, a més, es poden comprar productes homeopàtics i a les universitats, tot i que hi ha hagut una retirada gradual de títols, es continuen impartint molts cursos de pseudoteràpies.

Els metges d’Espanya i Portugal

Notícies relacionades

Pluja d’estrelles abril 2023: ¿quan i com veure els Lírids?

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

Precisament, les organitzacions metges col·legials d’Espanya i Portugal van firmar aquest cap de setmana un document conjunt anomenat ‘Declaració de Madrid’, en què demanen que les pseudoteràpies siguin expressament prohibides i excloses de qualsevol circuit sanitari” i que es reconeguin com a “pràctiques que atempten contra la salut pública i la seguretat dels pacients”.

L’Ordem dos Medicos de Portugal i el Consell General de Col·legis de Metges d’Espanya (CGCOM) consideren que la professió mèdica europea ha de respondre amb contundència davant d’aquest tipus de “males pràctiques” i també ho han de fer des de les administracions competents. “Hi ha una gran confusió en la ciutadania sobre què és medicina basada en el coneixement i evidència científica i el que no compleix amb els esmentats requisits”, adverteixen. Les dues organitzacions defineixen les pseudoteràpies com "l’oferta de cura de malalties o alleujament de símptomes en què s’utilitzen productes o tècniques basades en creences o criteris que no disposen del suport de l’evidència científica en l’actualitat”.