Un estudi descarta que els neandertals fossin més violents que els humans

La fama de violents dels neandertals es dissol cada vegada més. Segons confirma un estudi dut a terme per la investigadora de la Universitat de Tübingen (Alemanya) Judith Beier, en col·laboració amb Nils Anthes, Joachim Wahl i Katerina Harvat, i publicat per la revista 'Nature', els neandertals eren almenys igual de violents que els seus contemporanis humans. La diferència, prossegueix l’estudi, rau que els neandertals començaven a patir lesions greus més joves que els humans (eren més precoços) i, per tant, la seva esperança de vida era més curta. L’avantatge demogràfic dels humans sobre els neandertals va ser, doncs, que patien menys ferides traumàtiques a una edat primerenca.

És cert que les lesions traumàtiques sempre s’han identificat en fòssils de neandertals, cap i coll i amb lesions esquelètiques molt més elevades, cosa que portava a pensar que les seves poblacions eren més violentes. Però Beier i el seu equip han avaluat les descripcions publicades dels cranis fòssils d’humans neandertals i humans moderns, trobats a Euràsia, d’aproximadament 80.000 i 20.000 anys enrere. Al comparar el nombre de cranis humans i neandertals lesionats i no lesionats, els autors informen de nivells similars de traumatisme cranial en els dos grups.

L’estudi 

A diferència dels estudis fets fins avui, l’equip ha comparat les dades de neandertals amb humans que tenien un registre fòssil, i no només amb poblacions humanes recents. En total, els autors van registrar una incidència de trauma en 295 ossos de neandertals i 541 ossos humans. També van recopilar el percentatge de cada un dels 14 ossos que es van conservar per a cada individu, així com detalls que inclouen el sexe, l’edat al morir i la ubicació geogràfica del fòssil.

L’equip d’investigació va treballar amb dues sèries d’anàlisis estadístiques per dur a terme l’estudi. La primera sèrie d’anàlisi s’ha basat en la presència o absència de trauma en cada un dels ossos del crani. L’altra sèrie ha estudiat cranis fòssils individuals i en conjunt, per comprovar si hi havia diferències estadísticament significatives entre la prevalença de trauma en el neandertal i en fòssils humans. Així doncs es va arribar a la conclusió que la diferència de traumes no era tan diferent entre les dues espècies. 

Un altre factor que s’ha tingut en compte ha sigut si la prevalença de trauma estava relacionada amb el sexe o l’edat, tenint en compte la conservació de fòssils, la ubicació geogràfica i els possibles efectes d’interacció entre les diferents variables. 

Dades impactants 

Les femelles van mostrar una incidència menor de trauma en comparació als mascles, tant neandertals com humans. I de fet, aquest patró es continua reproduint a dia d’avui.

Un dels resultats més sorprenents és la segregació per edats de les lesions traumàtiques. Aquest estudi ha demostrat que en comparació amb elshumans, els neandertals patien més lesions quan eren joves, i en conseqüència tenien més possibilitats morir després de la lesió. Així doncs els humans moderns podien viure més que els neandertals, que tenien una esperança de vida mitjana de 30 anys.  

Es creu que les causes de les lesions podrien proporcionar alguns coneixements  sobre els comportaments insociables d’aquests, les activitats o les normes socials de la vida dels neandertals. A més, amb aquest estudi tan exhaustiu de les peces òssies es podria arribar a saber la forma, la ubicació i l’extensió de les lesions traumàtiques als esquelets, i les característiques com la nitidesa de les vores de la fractura o el grau en què les lesions es van curar. En aquesta línia de vegades és possible establir la causa més probable del trauma, per exemple, si la lesió probablement va sorgir com a conseqüència d’un accident de caça, violència interpersonal o bé conflicte entre grups. 

A més, si es pot conèixer sil’afectat va sobreviure a un trauma greu podria indicar que la persona lesionada va ser atesa per membres de la seva societat, que ens mostra una dada més sobre el seu col·lectiu i com vivien.

Conclusions 

Notícies relacionades

Pluja d’estrelles abril 2023: ¿quan i com veure els Lírids?

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

Tots els resultats obtinguts, han portat els científics a creure que el risc i el perill formaven part de la vida dels neandertals, així com dels humans moderns. El resultat se suma a la creixent evidència que els neandertals tenien molt en comú amb els primers grups humans. 

Aquests resultats poden arribar a evolucionar en una nova teoria, i és que la nostra espècie tenia un avantatge demogràfic sobre els neandertals, a causa dels seus traumes a una edat primerenca i la seva curta vida.